Subscriu-te

Un viatge nòrdic des de l’escenari de L’Auditori

© Fredik Arff
© Fredik Arff

SAMPLER SÈRIES. Nordic Voices. Obres de Schaatun, Thoresen, Ødegaard i Ratkje. L’AUDITORI. 19 DE DESEMBRE DE 2016.

Per Mila Rodríguez Medina

Som en una època de l’any en què proliferen els que podríem anomenar “clàssics de Nadal”. En uns dies plens de Messies i Cantates de Bach als diversos auditoris, tradicions que assimilem sovint amb gust, els seguidors del Sampler Sèries vam viure un concert ben hivernal, sí, però molt diferent. Per tancar aquest 2016, la programació de noves músiques de L’Auditori ens proposava un viatge al Nord acompanyats d’un dels principals conjunts europeus especialitzats en el repertori vocal dels segles XX i XXI, el prestigiós sextet vocal Nordic Voices.

Abans de parlar del programa, però, resulta clau ressenyar el context i la ubicació del concert. Aquest “Nordic Voices” tenia lloc a la Sala Gran de L’Auditori, concretament al seu escenari: amb tots els assistents acompanyant de prop el sextet des d’unes cadires plegables i les més de 2.000 butaques de la Sala Pau Casals buides com a fons escènic del concert. Un públic lleugerament diferent de l’habitual del cicle i un espai no gens comú per als concerts de música de nova creació. Aquest canvi oferia una acústica no tan ideal com en altres ocasions, i en aquest sentit la decisió és discutible, però sens dubte pocs han tingut el luxe de veure la sala de Rafael Moneo en aquestes circumstàncies i dotat el conjunt d’una atmosfera adequada per al programa que ens esperava.

Vincent Minguet parla de l’alliberament estètic que la creació vocal va experimentar al segle XX i, de retruc, la proliferació de diferents pràctiques musicals de gran varietat. D’això, en saben molt els components de Nordic Voices. El seu repertori va des del cant gregorià i litúrgic fins a les propostes més experimentals, i aquesta capacitat i diversitat tècnica es fa palesa tant en la direcció artística com en la seva execució de les obres. En aquest cas ens oferia un monogràfic de la composició noruega actual, un focus de la creació dels nostres dies cada vegada més assenyalat. El programa incloïa obres d’Asbjørn Schaatun, Lasse Thoresen, Henrik Ødegaard i Maja Ratkje, la majoria grans desconeguts al nostre país. De fet, totes les obres eren estrenes nacionals, encàrrecs fets expressament per aquest sextet vocal. Obres d’una important exigència interpretativa i expressió dels punts de vista tan diversos sovint sobre la mateixa qüestió, tot i els evidents referents comuns i l’homogeneïtat interna del conjunt proposat.

El sol i el seu cicle de llum era una constant al programa. Des de l’inici, amb la intimista Verklärung (2003) d’Asbjørn Schaathun, també es feia especialment evident en el treball de Lasse Thoresen, com era el cas de la seva obra Solbøn (2008). Creació molt característica, la d’aquest compositor, plena de referències al folklore popular escandinau que omplien l’obra de ritme. El resultat ens transportava a una revisitació de melodies i esquemes identificables però que a la vegada sentim llunyans, amb la combinació d’un background cultural molt marcat però sense caure en l’apropiació directa de les músiques populars. El programa contenia una altra obra de Thoresen, Himmelske Fader (2009), que connectava amb la temàtica d’un dels altres compositors presentats, Henrik Ødegaard, amb la seva obra O Magnum mysterium (2006). La peça mostrava el coneixement expert de Nordic Voices en relació amb les primeres composicions històriques del repertori religiós. Ødegaard es basa en els símbols i les dinàmiques del responsori llatí per crear un ventall de tècniques vocals presents en tota la història de la música nòrdica, des d’una visió contemporània. El contrapunt final al programa el presentava A dismantled one to the value of art (2012), de la compositora Maja Ratkje, representant d’una nova generació de compositors del nord d’Europa. En la peça, Nordic Voices mostrava un paisatge amb un cert component pop i optimista de fons, amb la diversitat més marcada de tècniques experimentals de tot el programa i alhora una senzillesa i correspondència més identificable cap a l’audició.

A una interpretació d’una qualitat indiscutible, Nordic Voices afegia una presència a escena senzilla i madura alhora, fruit dels vint anys de carrera de la formació. Simpàtics, gairebé pedagògics amb les explicacions detallades i poètiques del repertori, tot –sigui pel context o pel contingut– oferia una intimitat estranya però càlida per a una nit ben freda de dilluns.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *