Subscriu-te

Crítica

Una allau de virtuosisme

 

L’Auditori Cambra. Kathia Buniatishvili, piano. Liszt: Sonata en Si menor. Vals Mephisto. Chopin: Scherzi núm. 1, 2, 3. Stravinsky: tres moviments de Petruixka. L’Auditori (Sala Oriol Martorell). 20 d’octubre de 2011.

Per LLUÍS TRULÉN

La pianista georgiana Kathia Buniatishvili tornava a Barcelona per debutar a L’Auditori després de les seves programacions el gener de 2010 a l’Auditori AXA (Illa Diagonal) o a la temporada de cambra Ibercamera, a més d’haver estat programada el passat mes d’agost a la darrera edició del Festival de Vilabertran. Avalada per Gidon Kremer i per Martha Argerich, finalista en el Concurs de Piano Arthur Rubinstein en l’edició de 2008 i que ja ha realitzat el primer enregistrament discogràfic –dedicat a Liszt, en el qual inclou la Sonata en Si menor, la Campanella o el Vals Mephisto en commemoració del bicentenari del compositor–, Buniatishvili, nascuda el 1987, va començar a estudiar piano als tres anys i als sis ja va debutar amb orquestra. Nena prodigi, ha actuat en sales de tant de renom com el Wigmore Hall, Concertgebouw, Musikverein i ha estat solista, entre d’altres, amb les filharmòniques de Sant Petersburg, Rotterdam o Israel, que li han fet guanyar-se un nom al panorama de joves talents del piano internacional.

Un programa espectacular, d’una sublim dimensió musical i temible quant a exigència virtuosística va ser l’elegit per la pianista de Tbilisi per mostrar-nos el seu talent interpretatiu fonamentat en gran part en una tècnica enlluernadora. Obres cabdals del repertori com la Sonata en Si menor de Liszt, el Vals Mephisto, els tres primers Scherzi de Chopin o els tres moviments de Petruixka configuraven un programa de màxim grau d’exigència virtuosística. Buniatishvili és una pianista que posseeix uns elements tècnics prodigiosos per afrontar qualsevol escull; des del “salvatgisme” del piano percussiu d’Stravinsky, els temibles passatges d’octaves de la Sonata de Liszt, els salts que requereixen màxima precisió en el Vals Mephisto (magistral la seva versió)… tots els aspectes de virtuosisme pianístic afloren en les seves mans amb una lluminositat i una claredat fascinant, amb una seguretat i una potència sonora fonamentada en un perfecte control dels atacs que evita qualsevol duresa en les sonoritats. Més enllà de lectures academicistes, aposta per la vivacitat dels tempi, per la fogositat, per uns contrastos tremendament efectistes (resulta meravellosa la seva manera de fer fraseigs al piano) i això, però, repercuteix que la continuïtat del discurs en obres de gran magnitud es vegi trencada en certs moments. La Sonata en Si menor travessa per multitud d’aspectes musicals, però en ella sempre hi ha un sentit discursiu; a la visió de Buniatishvili, li manca, però, una certa unitat, un discurs més continuat que permeti aprofundir encara més en la magnitud d’aquesta obra cabdal del romanticisme; probablement d’aquí a uns anys canviarà aspectes interpretatius que la mateixa maduresa artística li anirà aportant.

Excepcional la seva versió del Vals Mephisto, en què malgrat la concentració de demandes tècniques, la fortalesa, valentia i tempo que va escollir van ser mostra dels excepcionals recursos que posseeix la pianista georgiana. En els Scherzi de Chopin va assolir moments bellíssims pel que fa a expressió, oferint una visió vehement i apassionada de les obres, però tan personal a nivell interpretatiu que fins i tot s’allunyava d’aspectes marcats dins la mateixa composició. Amb un colorisme excepcional, amb desplegament de qualitats tècniques prodigioses, va afrontar els temuts tres moviments de Petruixka amb una fortalesa i espectacularitat enlluernadores. Un Stravinsky ple de color, radiant, obert, perfecte quant al sentit rítmic, sempre atent a controlar des de la tímbrica més punyent a la regularitat dels glissandi, va culminar un recital espectacular, amb una exposició de recursos tècnics certament admirables. Al final, una adaptació pròpia d’una música folklòrica georgiana va posar punt final a aquest recital que serà recordat per l’allau de virtuosisme desplegat per aquesta jove intèrpret.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *