Subscriu-te

Una cançó per a cada hora

LIFE VICTORIA. Kate Royal, soprano. Joseph Middleton, piano. Pau Armengol, baríton. Álvaro Carnicero, piano. Cançons per a veu i piano de diversos autors. RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU. 30 DE SETEMBRE DE 2020.

El principal interès del recital que la soprano britànica Kate Royal i el pianista també britànic Joseph Middleton van oferir a la Sala Domènech i Montaner del Recinte Modernista de Sant Pau dins del Festival LIFE Victoria va raure en la selecció intel·ligent i acurada del programa. El fil conductor que ho lligava tot era el pas de les hores al llarg del dia. S’iniciava a les 6 del matí amb el lied Ihr Glocken von Marling de Franz Liszt i acabava a les cinc de la matinada de l’endemà amb Morgenstimmung d’Hugo Wolf.

El fil era interessant i enginyós, però allò que va sorprendre i va fer feliç el públic del LIFE Victoria, expert en lied i cançó, va ser la intel·ligència i la sensibilitat per anar penjant cançons en aquest fil, l’encert en la tria de les peces. En total van ser vint-i-quatre cançons de dinou autors diferents dels segles XIX i XX cantades en quatre idiomes diferents (alemany, anglès, castellà i francès).

Kate Royal ens va fer conèixer cançons bellíssimes d’autors molt poc sovintejats a casa nostra, com Sleep d’Ivor Gourney (1890-1937), All you who sleep tonight de Jonathan Dove (1959), À son page de Jacques Leguerney (1906-1997) o Love’s philosophy de Roger Quilter (1877-1953). També va haver-hi peces, amb l’excepció de Schubert i Beethoven, de gairebé tots els grans del lied romàntic alemany, com Mahler, Schumann, Brahms o Wolf. La llengua castellana va estar representada per tres cançons breus: Siesta, Bonita rama de sauce i La rosa y el sauce del compositor argentí Carlos Guastavino (1912-2000). Un programa molt ben triat i original que fugia d’allò que és més conegut i recurrent i que contenia joies de rara bellesa.

Molt ben acompanyada des del piano amb prudència i complicitat per Joseph Middleton, Kate Royal, formada a la prestigiosa Guildhall londinenca i que ja havia actuat a l’edició 2018 del LIFE Victoria, canta bé, amb gust, desimboltura i coneixement de l’estil. A partir d’una veu bonica, de prestacions més que suficients però no extraordinàries, canta amb intenció precisa que transmet amb eficàcia l’emoció principal continguda al text. Si algun problema hi va haver, va ser en la dicció, en la poca articulació de la pronúncia que ajudés a la correcta captació dels textos i que es va fer patent en les cançons esmentades de Guastavino, però també en altres casos. Royal canta bé però no se l’entén. Certament –tot sigui dit–, l’acústica de la Sala Domènech i Montaner tampoc no ajudava gens a la comprensió de les paraules.

Com és habitual al festival, el concert va tenir un breu primer apartat, el Life New Artists, que va oferir al baríton sabadellenc Pau Armengol i al pianista gironí Álvaro Carnicero l’oportunitat de presentar-se davant el públic. Amb una veu molt bonica i de bona projecció, Pau Armengol va interpretar sis cançons del Liederkreis, op. 24 de Schumann i dos Schubert majors, Ständchen i Erlkönig. Armengol canta bé, té una certa tirada al cant estentori i en algun moment hauria hagut d’usar més els reguladors dinàmics i buscar matisos per aquesta banda. Per la dimensió de la sala, la quantitat de públic i la proximitat entre cantant i públic, la situació es prestava a una interpretació que busqués més la intimitat i la complicitat. Álvaro Carnicero es va acreditar com a bon pianista superant sense problemes el terrorífic acompanyament d’Erlkönig, però també ell en alguns casos hauria hagut de buscar el registre íntim i proper i moderar la dinàmica.

Imatge destacada: (c) Elisenda Canals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *