Subscriu-te

Una feliç trobada musical entre Franch i Blanch

© Fundació Catalunya-La Pedrera
© Fundació Catalunya-La Pedrera

RESIDÈNCIES MUSICALS. Elisabet Franch, flauta. Daniel Blanch, piano. Obres d’Stephenson, Brotons, Telemann, Piazzolla, Debussy, Paganini, Guix i Manén. AUDITORI DE LA PEDRERA. 22 DE GENER DE 2017.

Per Lluís Trullén

La flautista Elisabet Franch comparteix enguany una doble experiència artística: ocupar el càrrec de solista assistent de la xinesa Suzhou Symphony Orchestra i ser artista resident de la temporada de concerts que se celebra a la Pedrera. Després del concert del setembre passat acompanyada per Josep Buforn, Franch va començar l’aventura xinesa i ara, tres mesos després, retornava per oferir un nou recital, en aquesta ocasió al costat del pianista Daniel Blanch.

Un programa eclèctic en què la intèrpret va reservar una primera part a obres per a flautí i una segona part de gran exigència tècnica i expressiva dedicada a un ampli ventall d’obres per a flauta travessera. Elisabet Franch travessa un moment interpretatiu esplèndid. Amb un programa ple de reptes va endinsar-nos en solitari dins la màgia de la música francesa del sublim Syrinx de Debussy, als complexíssims reptes del Caprice núm. 24 de Paganini o a totes les exigències tímbriques i sonores que apareixen en l’interessant elegia … I no només el vent del compositor Josep Maria Guix, present al concert. Franch va tocar amb naturalitat, amb sonoritats plenes de calidesa i alhora cercant un discurs sempre d’acord amb els patrons musicals de les obres. No importava que s’endinsés en la música barroca d’una Fantasia de Telemann o en la rítmica de Piazzolla; les seves qualitats li permeten afrontar tot tipus de reptes i evidencia que està cridada a ser una solista de flauta de primera magnitud internacional.

Ser acompanyada al piano per Daniel Blanch sempre suposa la garantia de compartir escenari amb un intèrpret d’una qualitat contrastada, que coneix el que porta entre mans i que la seva sensibilitat, refinament i tècnica sempre esdevenen un referent en les seves interpretacions. Elisabet Franch i Daniel Blanch, president de l’Associació Joan Manén i que ha recuperat nombroses obres de Nin-Culmell o Suriñach, entre altres autors, no van dubtar a cloure el concert amb l’atractiva Suite Belvedere de Manén. Música refinada i serena, detallista i plena d’aquella volada melòdica tan pròpia de les obres del compositor català, en què la simbiosi interpretativa entre flautista i pianista es feia evident una altra vegada.

La primera part del concert havia estat reservada a dues obres per a flautí. El Concertino für piccoloflote d’Stephenson, una obra escrita sobre una òrbita preferentment tonal amb uns desenvolupaments formals del tot previsibles i que posseeix melodies d’un indubtable atractiu, i el Concert per a flautí, op. 126, “Diàlegs amb Axel” de Salvador Brotons. Aquesta obra que va ser estrenada a Israel, va estar inspirada en el llibre Diàlegs amb Axel del menorquí Antonio Fortuny, que explica la lluita d’un nen contra una malaltia muscular degenerativa. Obra carregada de sensibilitat, en què el coneixement profund que té Brotons de la flauta i el flautí s’evidencien en una escriptura plena de naturalitat, i que si bé resulta summament exigent a nivell tècnic, requereix principalment un lliurament i una atenció musical totals, a fi d’assolir els seus efectes expressius. Partitura que Franch va interpretar amb dolçor, amb una claredat diàfana, sempre trobant un equilibri perfecte de so amb el piano deliciosament tocat per Daniel Blanch; en definitiva, expressaven tota la sensibilitat que recull una obra bellíssima i que hauria de ser interpretada amb més assiduïtat als nostres escenaris. Grans aplaudiments per a compositor i intèrprets, que ja fora de programa i com a cloenda del concert van oferir una nova delicadesa de Brotons.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *