Subscriu-te

Una gran festa coral

L’Arnold Schoenberg Chor (foto d’arxiu)
L’Arnold Schoenberg Chor (foto d’arxiu)

CICLE CORAL ORFEÓ CATALÀ. Arnold Schoenberg Chor. Sholto Kynoch, piano. Dir.: Erwin Ortner. Obres de Mendelssohn, Bruckner, Brahms, Reger i Schubert. PALAU DE LA MÚSICA. 12 D’ABRIL DE 2016.

Per Jaume Comellas

L’actuació de l’Arnold Schoenberg Chor en el Cicle Coral Orfeó Català ha tingut un caràcter d’esdeveniment. Un públic amb notable presència d’addictes al gènere, entre ells membres de cors nostres, va acabar lliurat entusiàsticament a una actuació d’una gran plenitud. El concert va tenir una certa dimensió de sacsejada en el nostre ambient en oferir una mena de joc “d’una altra lliga” a la que estem habituats.

Amb gairebé quaranta-cinc anys d’història i molt igual nombre de components d’edats joves, la seva actuació va tenir en el concepte vida, o plenitud vital, una característica molt definitòria. En l’Arnold Schoenberg Chor, hom gaudeix d’una qualitat extraordinària en tots els aspectes musicals, tant tècnics com expressius, tant li fa quin sigui el tipus de composicions que ofereix. Però al mateix temps transmeten grans dolls de goig de cantar, d’amor a la música i al cant específicament, d’energia comunicativa, de sang que circula frondosa i fluida per les venes sensibles dels seus membres i en la unitat del conjunt.

El programa, a més, era atractiu, plenament germànic, i abastava no gaire més de mig segle de producció, amb el component religiós ocupant-ne una gran part. Van obrir el recital quatre salms de Mendelssohn, el segon pertanyent a l’oratori Elias, música en la qual el sentiment religiós es mostra obert, més lluminós que no pas introspectiu, sense capficaments místics. Ben altrament, la música religiosa de Bruckner en aquest sentit vessa una càrrega, aquesta sí mística, de bona llei, especialment el Christus factus est, una obra d’una gran intensitat devocional. També l’Ave Maria, molt menys coneguda que la de Schubert, encara que per a mi més rica i profunda.

Max Reger, un compositor una mica a part a nivell generacional i d’estètica, va ser servit per una composició, Mein Odem ist Schwach, de difícil execució, que apunta una mica l’estètica informalista –que connecta amb Schönberg– i que va posar a prova la capacitat del cor en superar amb suficiència natural els esculls tècnics que imposava.

Quatre obres de Schubert van obrir la segona part, amb acompanyament de piano –quin gran acompanyant, el pianista Sholto Kynoch–; una per a cor masculí sol i una altra per a cor femení, en què la frondositat melòdica del compositor vienès lluïa en una riquesa de matisos des de l’alè més refinat a l’exultació vital desfermada; un altre àmbit de lluïment per al Cor, rematat per l’exuberant cicle Zigeunerlieder (Cançons gitanes) de Johannes Brahms, una composició lluminosa i potent. Un autèntic esclat final de vida, insisteixo en aquest concepte, d’aquest conjunt que dóna forma a una aportació valuosíssima del seu titular i fundador Erwin Ortner, amb un historial, dins i al marge del seu Arnold Schoenberg Chor, de gran prestigi.

La mà del director assistent, el terrassenc Jordi Casals, va manifestar-se en la programació –com a primer dels nombrosos encore– del bellíssim motet O vos Omnes de Pau Casals, un aportació singular en la trajectòria del nostre mestre. Després va continuar la festa amb altres repeticions, amb elegants lleus esgarips lúdics inclosos, enmig d’un cordial clima de comunió escenari-graderies.