Subscriu-te

Una nit d’estiu de somni

FESTIVAL CASTELL DE PERALADA. Mahler Chamber Orchestra & Friends. Cor de Noies de l’Orfeó Català. Mercedes Gancedo, soprano. Lídia Vinyes-Curtis, mezzosoprano. María Valverde, narradora. Dir.: Gustavo Dudamel. Obres de Mendelssohn i Mahler. AUDITORI PARC DEL CASTELL. 5 DE JULIOL DE 2018.

Mendelssohn és un compositor que va venir al món a fer feliç la gent, això és evident al llarg de tota la seva obra, però és en la música incidental per al Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare, amb moments d’una bellesa extàtica i sobrenatural, on aquesta bondat d’ànima de Mendelssohn queda més manifesta.  El marc era idoni: l’Auditori a l’aire lliure del Festival de Peralada, enmig d’un jardí fantasiós que podria estar habitat per fades i follets. El moment, adequat: una nit d’estiu gairebé perfecta amb el suau oreig necessari per no passar calor. Quedava pendent només si els intèrprets estarien a l’alçada del lloc, del moment i, sobretot, de la peça, i, certament, els resultats van ser extraordinaris i no van decebre les altes expectatives de felicitat que ens havíem fet.

La Mahler Chamber Orchestra, reforçada amb uns “Friends” que segons el programa de mà provenien de la Fundación Gustavo Dudamel, que col·laborava per primera vegada amb el cèlebre conjunt, van obtenir uns resultats musicals excel·lents, amb gran bellesa de so, afinació perfecta, precisió i seguretat interpretatives. El Cor de Noies de l’Orfeó Català ho va fer de meravella en la petita participació que la peça concedia al cor i també la soprano Mercedes Gancedo i la mezzosoprano Lidia Vinyes-Curtis es van lluir en les seves breus aparicions. La narradora, l’actriu María Valverde, esposa de Dudamel, que recitava la traducció al castellà que va fer José María Valverde del text que explica la història del Somni lligant entre elles les diverses músiques, va quedar perjudicada per una sonorització deficient que sovint feia incomprensible el seu parlar i per aquest motiu no va poder brillar en la seva actuació. Va ser l’únic inconvenient d’una interpretació globalment molt bona.

La interpretació del Somni d’una nit d’estiu va ser amenitzada amb la projecció d’unes matusseres animacions en vídeo, perfectament estalviables, d’antigues il·lustracions de l’obra shakespeariana, entre les quals les cèlebres d’Edwin Henry Landseer (1802-1873) i de Joseph Noel Paton (1821-1901). La idea potser era bona, però no va funcionar i no va ser ben duta a terme.

Si la primera part musicalment va ser bona, la segona va ser extraordinària, memorable. Enfrontat a la Tità, la primera i la més accessible de les Simfonies de Mahler, els resultats obtinguts pel combinat de Mahler Chamber Orchestra i Friends va ser prodigiós. La claredat i la riquesa d’idees de Dudamel es va traduir en un prodigi de variabilitat dinàmica, de refinament tímbric i de flexibilitat constant de tempi que de manera natural omplien de sentit el fraseig i feien el discurs fluid i significatiu.

El conjunt no sonava pas com una orquestra de circumstància, sinó com una orquestra d’alt nivell ben assajada i conjuntada.

Un concert felicíssim!

Imatge destacada: © Miquel González

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *