Subscriu-te

Crítica

Una ‘Setena’ exultant en les mans de Blomstedt i la Gustav Mahler Jugendorchester

L’actuació del pianista Leif Ove Andsnes. © Lorenzo di Nozzi
L’actuació del pianista Leif Ove Andsnes. © Lorenzo di Nozzi

PALAU 100. Gustav Mahler Jugendorchester. Leif Ove Andsnes, piano. Dir.: Herbert Blomstedt. Beethoven: Concert per a piano i orquestra núm. 4 i Simfonia núm. 7. PALAU DE LA MÚSICA. 18 DE MARÇ DE 2013.

Per Lluís Trullén

La gira de concerts que la Gustav Mahler Jugendorchester està realitzant per diverses ciutats europees arribava dilluns passat a l’escenari del Palau. Amb un programa monogràficament dedicat a Beethoven, presentant dues obres celebèrrimes com són el Concert per a piano núm. 4 i la Setena, la Jugendorchester era dirigida en aquesta ocasió per un veritable mite del panorama orquestral. Herbert Blomstedt acumula, als seus 85 anys, una trajectòria musical immensa en quantitat i prodigiosa en qualitat. Reconeixements arreu del món, haver dirigit les més prestigioses formacions orquestrals, conèixer acuradament tots els vessants dels diversos corrents de direcció i, per sobre de tot, posseir una qualitat musical i humana que amb el seu poder de comunicació trasllada amb un gest acurat i una expressió sempre dòcil a tots els músics, avalen la seva trajectòria. La primera part del concert suposava el debut a Barcelona del pianista Leif Ove Andsnes, un pianista que a més toca per primer cop en el decurs d’aquesta gira amb la Jugendorchester.

Andsnes és un pianista de talent indiscutible, amb una tècnica acurada, atent al detall i amb una seguretat tècnica inqüestionable. El seu Beethoven posseeix qualitat, està ben treballat a nivell conceptual (busca una sonoritat nítida amb un ús molt meticulós del pedal), cercant en tot moment el detall en els finals de frase, els legatos ben traçats, els atacs dels passatges més virtuosístics amb eloqüència. Però malgrat totes les seves aptituds innegables, el seu poder de comunicació resulta en certs moments distant, sembla rebutjar volgudament un excés d’apassionament i poètica en benefici d’una objectivitat que en despulli de dinàmiques contrastades (tan necessàries en el sublim moviment central) l’execució. Interpretació brillant, però també excessivament analítica, un fet que va quedar corroborat ja fora de programa amb una personal interpretació del segon moviment de la Sonata núm. 22 del mateix Beethoven.

Si una partitura de Beethoven resulta desbordant d’alegria, de vivacitat, d’eloqüència, de ben segur que la Setena Simfonia –escrita en un moment històric tan remarcable com és la derrota de Napoleó– hi ocupa un lloc més que destacat. La Jugendorchester, amb un Blomstedt pletòric, ens va mostrar la seva millor vessant interpretativa. Un treball realitzat a consciència previ al concert, una minuciosa atenció al detall, una comprensió de l’obra com un tot conjunt (magnífics els enllaços entre moviments que ens va oferir Blomstedt), tenien com a conseqüència una versió radiant, brillant, majestuosa, molt d’acord amb l’esperit que Beethoven va encabir en l’obra.

El Palau podia copsar el treball d’uns músics tocant amb ganes, amb il·lusió, lliurats a la seva feina, posant de manifest en tot moment la seva categoria, que els ha valgut ser seleccionats per a una formació que té Abbado com a titular i que ha estat dirigida, entre d’altres, per Järvi, Boulez, Colin Davis, Jurowski, Marriner, Neumann, Ozawa… entre tants i tants mestres. Va ser una Setena que mantenia des de la primera fins a la darrera nota la tensió musical, que en cap moment del discurs perdia el fil conductor i que cercava tant el matís com la gran eclosió sonora. Bravo per la Gustav Mahler Jugendorchester i admirar una vegada més el talent d’un dels grans mestres de la direcció com és Blomstedt, que va saber encomanar vitalitat als joves músics de l’orquestra.