Subscriu-te

Una simfonia de colors

© Miquel González Shooting
© Miquel González Shooting

XIX CONGRÉS MUNDIAL DE CARILLÓ. Cant a la llum. Cordes, campanes i veu. Marta Mathéu, soprano. Stefano Colletti, Geert D’hollander, Koen Van Assche i Anna Maria Reverté, carilló mòbil Bronzen Piano. Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. Dir.: Alfons Reverté. Obres de Mozart, Jenkins, Händel, Pergolesi i Fauré, entre d’altres. BASÍLICA DE LA SAGRADA FAMÍLIA. 4 DE JULIOL DE 2017.

Per Mercedes Conde Pons

En el marc del XIX Congrés Mundial de Carilló, la Sagrada Família va acollir un dels concerts més importants de les jornades, amb l’actuació destacada de diversos carillonistes d’arreu del món al capdavant del carilló Bronzen Piano, portat a Barcelona per a una ocasió tan important.

Amb la participació imprescindible de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida en formació de corda, i sota la direcció del seu titular, Alfons Reverté, alhora germà de la carillonista i directora del Congrés, Anna Maria Reverté, el concert tingué també una actuació estel·lar en la figura de la soprano tarragonina Marta Mathéu.

Si hi havia algun element inicial que pogués posar en perill la bona conducció del concert, aquest era, d’antuvi, l’amplificació sonora. En una basílica de les dimensions de la Sagrada Família, aquest element esdevé imprescindible, degut a l’extraordinària alçada dels sostres i la longitud de la planta. Així, tant orquestra com carilló, com també soprano, estaven amplificats, i de l’equilibri i bona equalització de tots els elements depenia una gran part de l’èxit del concert. Afortunadament, l’amplificació va respectar la qualitat de so de tots els instruments i no va oferir cap dubte pel que fa a la capacitat de respectar les dinàmiques de so, especialment de la soprano.

Superat aquest escull amb nota, era temps de gaudir de la música. I després del vivaldià “Allegretto” del Concerto grosso de Karl Jenkins, amb un tema recurrent a mode de perpetuum mobile que en algun moment va semblar excessivament monòton, la festa de les campanes va començar amb el “Largo” del Concert núm. 3 per a piano i orquestra de Joseph Haydn, amb la part de piano a càrrec de la carillonista Anna Maria Reverté. Aquesta va demostrar una delicadesa exquisida a recrear les dinàmiques i rubatos propis del piano en un instrument que, tot i comptar amb l’element comú de la percussió (tots dos instruments consten d’uns martells percussors), dista molt d’assemblar-s’hi en la sonoritat i, sobretot, en l’efecte provocat sobre l’element transmissor del so: la campana en el cas del carilló, la corda i la seva caixa de ressonància en el cas del piano. La mateixa sensibilitat i precisió va demostrar en la interpretació del Preludi núm. 9 de Matthias Van Den Gheyn, peça original per a carilló, que començava reproduint el toc de campanes d’un rellotge i que evolucionava cap a una mena de passacaglia molt suggeridora.

© Miquel González Shooting
© Miquel González Shooting

La soprano Marta Mathéu va oferir un generós recull d’àries litúrgiques d’autors com Händel, Pergolesi, Mozart o Fauré, amb acompanyament d’orquestra de corda i carilló. Mathéu va fer gala d’un fiato inextingible, tot adaptant-se a la perfecció als requeriments de temps que l’acústica de la Sagrada Família i la ressonància afegida del carilló demanaven, i que van obligar com a tònica general a interpretar les obres amb un temps més lent a l’habitual per tal d’evitar l’empastifament acústic. Mathéu destacà en la sensibilitat amb què va interpretar “Vidit suum dulcem natum” de l’Stabat Mater de Pergolesi, el “Pie Jesu” del Requiem de Fauré i l’“Al·leluia” de l’Exsultate, Jubilate de W. A. Mozart, i va demostrar així la plenitud vocal de què fa gala en l’actualitat.

Entre les obres per a carilló programades, van destacar les escrites originalment per a carilló. Especialment Dreaming, en honor al somni de Gaudí de Geert D’hollander, obra més sòbria i contemplativa, d’acord amb l’estil compositiu flamenc d’arrels protestants, que evocava el geni d’Antoni Gaudí, cap pensant de la magnífica basílica que acollia el concert, però també del projecte encara pendent de realització d’immens carilló que va dissenyar per a la Sagrada Família. Potser el concert d’ahir era la primera ocasió en què un carilló sonava dins la Sagrada Família i oferia la possibilitat de constatar com d’adient i necessari és un instrument que, junt amb els orgues planificats per Gaudí, contribueixi a lloar la Glòria de Déu en la simfonia de colors (visuals i acústics) que ofereix la basílica.

També va sorprendre l’obra Hommage à Gaudí d’Stefano Colletti: d’expressió exuberant, que explota les possibilitats de l’instrument i ofereix un esperit eminentment mediterrani. I és clar, l’obra encàrrec per a carilló i orquestra Caelesti Lumine del jove compositor català Martí Carreras, estrena mundial. En el cas d’aquesta última peça, Carreras creà un retaule en cinc parts amb la intenció de descriure la transició d’un món mundà a un de lluminós, elevat i espiritual, i ho va fer amb un estil melòdic i molt propi del cinema, que beu dels seus referents i mestres, Albert Guinovart i Salvador Brotons. Una peça bella, en què el carilló es fusionava amb eficàcia amb el so de l’orquestra.

@shooting_serveis_fotografics XIX WORLD CARILLON CONGRESS
@shooting_serveis_fotografics
XIX WORLD CARILLON CONGRESS

L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida oferí un rendiment molt notable durant tot el concert, sota l’atent guiatge del seu titular, Alfons Reverté, molt pendent en tot moment dels solistes i molt atent als capricis de l’acústica del recinte. El resultat del concert fou l’èxit rotund i l’aplaudiment amb l’audiència dempeus, que omplia gran part de l’immens espai que ocupa la basílica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *