Subscriu-te

Crítica

Una visió lírica de les ‘Sonates per a violí i piano’ de Brahms

L’actuació de Sergey i Lusine Khachatryan al Palau de la Música. © Erich Maier
L’actuació de Sergey i Lusine Khachatryan al Palau de la Música. © Erich Maier

IBERCAMERA. Sergey Khachatryan, violí. Lusine Khachatryan, piano. Sonates per a violí de Brahms. PALAU DE LA MÚSICA. 25 DE FEBRER DE 2014.

Per Lluís Trullén

Els germans Sergey i Lusine Khachatryan tornaven al Palau de la Música Catalana per interpretar les Sonates per a violí i piano de Brahms. Després d’aconseguir rellevants premis en concursos internacionals, els èxits concertístics d’aquests dos germans armenis no s’han fet esperar i els triomfs assolits i futurs compromisos internacionals avalen la seva trajectòria. A final de l’any 2013 es va publicar el seu enregistrament de les Sonates per a violí i piano de Brahms, una integral que han interpretat per nombrosos escenaris i que ara arribava al Palau.

Els germans Khachatryan saben explotar com a principal faceta interpretativa una sonoritat que esdevé captivadora. La bellesa de matisos que Sergey extreu del Guarnerius “Ysaÿe” del 1740 resulta espectacular i el gust i la qualitat de sonoritats que assoleix la seva germana Lusine al piano esdevenen idènticament admirables. Aquesta sonoritat de matisos apianats, acompanyada per una preferència pels temps lents i per un gust constant del rallentando provoquen que la música tingui un grau d’efectisme realment encisador. Però, precisament aquesta lentitud, aquesta exquisidesa en certs moments tan exagerada, fa que al discurs musical de la música de Brahms li manqui força interior i una certa vehemència. Indiscutiblement, la seva opció per un Brahms extremadament líric resultava idoni per als moviments lents de les dues primeres sonates, però en conjunt una major profusió de dinàmiques hauria aportat més força interior a la versió.

Ja en la segona part, amb la Sonata núm. 3, la més virtuosística i tècnicament més complexa, els germans Khachatryan van interpretar amb més temperament, amb un apassionament que conjuntat amb aquell domini de la sonoritat va fer-nos, ara sí, gaudir plenament de tota l’essència de la música de Brahms. Ja fora de programa, música armènia, de Brahms i de Bach, va posar cloenda a un recital que, com va recordar Sergey, coincidia amb la data d’aniversari de la seva germana Lusine.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Twitter feed is not available at the moment.
Segueix-nos a Twitter