Subscriu-te

Crítica

Verdi sense context

El baix John Relyea i el baríton Juan Jesús Rodríguez. © Antoni Bofill
El baix John Relyea i el baríton Juan Jesús Rodríguez. © Antoni Bofill

CONCERT VERDI III. Rachele Stanisci. Josep Bros. Josep Fadó. Carlo Ventre. John Relyea. Vitali Bilyy. Juan Jesús Rodríguez. Pierpaolo Palloni. Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu. Dir.: Rubén Gimeno. LICEU. 13 D’OCTUBRE DE 2013.

Per Mercedes Conde Pons

La tercera entrega dels concerts d’homenatge a Giuseppe Verdi en ocasió del dos-cents aniversari del seu naixement –i només tres dies després de l’efemèride– va portar al Gran Teatre del Liceu fragments d’Ernani, Macbeth, I lombardi alla prima crociata, La forza del destino, Alzira, Il corsaro i Aida.

Però també va portar descobriments agradables, com la veu del baríton Juan Jesús Rodríguez, confirmacions felices –les sòlides aportacions de Josep Bros i John Relyea– i debuts merescuts, com el de Rubén Gimeno, director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, al Gran Teatre del Liceu.

El concert va tenir moments molt interessants musicalment, com l’excel·lent preludi d’Il corsaro amb una versió amb empenta per part d’orquestra i director, o el preludi de l’acte III d’I lombardi alla prima crociata amb un solo de violí de virtuosisme paganinià a càrrec d’un inspirat Kai Gleusteen. Tanmateix, i en línies generals, es va percebre una certa apatia de l’orquestra, malgrat els enormes esforços de Rubén Gimeno per imprimir caràcter i energia a un Verdi que mancava de volada lírica. ¿Manca d’assajos, manca de voluntat dels músics? No devia pas ser per manca d’iniciativa del director, que s’esforçà per imprimir dinamisme a l’orquestra –sempre un pas per darrere al llarg de tot el concert–, que es quedà en la superfície purament rítmica, sense aprofundir en el lirisme que també és marca verdiana. Molt atent als cantants, Gimeno respirà amb els cantants en les intervencions vocals, tot i l’excés d’esforç de lluïment pulmonar –contraproduent musicalment– d’alguns intèrprets.

El baríton natural de Huelva Juan Jesús Rodríguez –que ja havia debutat al Liceu amb Turandot i Il trovatore– tornà per demostrar que és una de les veus més interessants del panorama líric espanyol. Obrí foc amb tota la cavalleria amb l’ària d’Ernani “Oh de’ verd’anni miei” i el concertant del tercer acte “Oh sommo Carlo”, i hi tornà amb un magnífic “Pietà, rispetto, amore” de Macbeth, per intervenir novament en el duo “Le minaccie, i fieri accenti!” de La forza del destino, en un seguit d’intervencions en què lluí squillo i projecció més que suficients, a més d’un timbre noble i rodó.

Josep Bros tornà a mostrar l’elegància del seu cant en les versions de la poc coneguda “Odi il voto” d’Ernani, “Oh figli, oh figli miei… Ah, la paterna mano” de Macbeth, “Irne lunge ancor dovrei” d’Alzira i potència dramàtica en “Tutto parea sorridere” d’Il corsaro.

© Antoni Bofill
© Antoni Bofill

En conjunt, i poc motivats potser per la descontextualització que suposen les versions en concert, les intervencions vocals estigueren afectades per una certa desafecció emocional i un excés d’exposició tècnica força freda. Rachele Stanisci, de veu discreta però molt bona tècnica, va fer la seva millor intervenció amb “Egli non riede ancor… Non so le tetre immagini” d’Il corsaro, si bé en conjunt pecà d’excessiu zel demostratiu allargant les notes més enllà del que és decorós i musicalment bell. Carlo Ventre, al seu torn, tampoc no tingué el millor dia, amb un inici preocupant a causa del destimbrament de la seva veu en el registre mitjà i greu, tot i que millorà en les intervencions de La forza del destino. El baix canadenc John Relyea estigué impecable en “Come dal ciel precipita” de Macbeth, així com en la resta d’intervencions, igual que Vitali Bilyy i Josep Fadó, tot i el poc lluïment de les seves pàgines.

Magnífic el cor, amb moments de lluïment individual com el cor de croats llombards “O Signore, dal tetto natio” d’I lombardi alla prima crociata o el brillant “Vieni, o guerriero vindice” de l’Aida amb què es clogué el concert.

Encara hi ha ocasió de gaudir del geni verdià amb la repetició d’aquest programa el dijous, 17 d’octubre, i el quart programa (19 i 21 d’octubre), que inclourà fragments de La battaglia di legnano, Attila, Aroldo, Don Carlos, Otello i Falstaff.