Subscriu-te

Crítica

Versió centenària

Christoph Spering

CICLE CORAL ORFEÓ CATALÀ. Sociedad Coral de Bilbao. Chorus Musicus Köln. Das Neue Orchester. Sabina Cvilak, soprano. Josep-Miquel Ramón, baríton. Dir.: Christoph Spering. Brahms. PALAU DE LA MÚSICA. 28 DE MARÇ DE 2012.

Per Mercedes Conde Pons

Fa 99 anys la Sociedad Coral de Bilbao estrenava a Espanya Un rèquiem alemany de Johannes Brahms. Enguany que aquesta associació celebra el cent vint-i-cinquè aniversari de la seva fundació ha recuperat la interpretació d’aquesta obra cabdal de la música coral romàntica amb una versió que, segurament, també és per al record.

Un gran encert per contribuir a l’èxit i al nivell d’excel·lència del concert va ser el fet de comptar amb dues formacions de prestigi i elevada qualitat artística com són el Chorus Musicus Köln i Das Neue Orchester, fundades els anys 1985 i 1988, respectivament, per Christoph Spering, que es presentava també com a director en aquesta versió. Ambdues formacions són especialistes en la interpretació del repertori romàntic amb criteris històrics, un fet que es va percebre, principalment en el cas de l’orquestra, en una sonoritat específica, amb gran brillantor de metalls i una corda profunda, la distribució de la qual –amb l’arpa curiosament situada al bell mig de les seccions de corda– propiciava l’empastament òptim de les diverses veus.

El Rèquiem alemany és una obra enganyosa. Darrere la gran massa sonora que en ocasions ha de semblar el formós conjunt vocal que l’interpreta, s’amaga una partitura que conté els contrastos més intensos, característica, d’altra banda, molt pròpia del romanticisme. I és precisament en els contrastos en què es van poder apreciar tant les excel·lències com les petites limitacions d’una versió feta, en part, per un conjunt amateur. Cal dir, però, que parlem únicament de petites dilatacions d’afinació en la primera secció del Rèquiem, “Selig sind, die da Leid tragen”, que exigeix uns pianos sostinguts en el registre agut i algun, esporàdic, desajustament en els tancaments a l’uníson de les frases. El mèrit, doncs, és precisament que a partir de la segona secció, “Denn alles Fleisch, es ist wie Gras”, la interpretació fos un crescendo d’intensitat i condensació d’energia que s’allibera en la darrera secció, conclusiva: “Selig sind die Toten” (“Benaurats els morts que en el Senyor reposen”).

A la versió, hi contribuí, naturalment, Christoph Spering, amb una direcció que permeté apreciar tots els plans melòdics i contrapuntístics que afavoriren el descobriment d’una obra amb plenitud de mitjans. Josep-Miquel Ramón, baríton, interpretà amb molta correcció la seva part, malgrat no tenir un instrument imponent com sembla que demani l’exaltació romàntica de l’obra, i Sabina Cvilak, soprano, que substituïa Eva Mei, delectà l’audiència amb un “Ihr habt nun Traurigkeit” delicadíssim.

La presència de la Sociedad Coral de Bilbao al cicle coral de l’Orfeó Català ha propiciat l’intercanvi entre aquests dos cors, que es materialitza amb la participació de l’Orfeó Català avui divendres, 30 de març, a les 20.30 hores, a l’església de l’Encarnación de Bilbao, en el marc del cicle de música sacra Bilbao Ars Sacrum (BAS), dirigit pel seu titular, Josep Vila i Casañas. El cor interpretarà Sechs Sprüche, op. 79 de Felix Mendelssohn i la Missa en Mi bemoll major, op. 109 de Joseph Rheinberger.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *