Subscriu-te

Vinaròs més música

CONCERT HOMENATGE A JOSEP VINARÒS. Cobla Simfònica Catalana. Dir.: Gerard Pastor. Obres de G. Pastor, J. Lara, A. Juncà, P. Peña, J. Vinaròs, Joaquim Serra i E. Ortí.  TEATRE PRINCIPAL DE SABADELL. 27 D’OCTUBRE DE 2019.

El músic, el compositor i, sobretot, l’activista convençut de la música per a cobla Josep Vinaròs ha estat guardonat a títol pòstum amb el Premi Nacional Agustí Borgunyó. La distinció la va rebre la seva esposa, Julieta Garrido, que no va poder articular paraula. No va caldre. Les al·locucions que van precedir el lliurament ja ho havien dit tot. Molt especialment Antoni Ros Marbà, el seu predecessor en la nòmina de persones que han rebut la prestigiosa distinció. En la glossa que va fer de Vinaròs va destacar la seva tossuderia i també la seva capacitat de seducció. “Entabanament”, en va dir. De fet, són dues característiques que es poden resumir en una de sola, la tenacitat, que en el cas de Josep Vinaròs estava molt salpebrada per una convicció indestructible i una franquesa molt més que diàfana. Potser era això el que el feia seductor i d’aquesta manera se’n va sortir de totes. O si més no, de moltes. Una feina ingent a l’Agrupació Sardanista La Mola, un record immens a l’Aplec del Vespre de Matadepera, una obra intensa amb la col·lecció de discos “Sardanes al Vent”, una màgia indestriable amb la Cobla Simfònica Catalana… I Sabadell Més Música, segurament l’entitat que condensa tota la seva singladura.

L’aventura de la Cobla Simfònica Catalana va començar el 2012 justament amb Antoni Ros Marbà a la batuta. Com moltes altres propostes de Vinaròs, va generar moltes expectatives, i aquesta en concret, per ambiciosa, va suscitar l’interès de tot el món de la cobla. Ambiciosa, i gairebé miraculosa, si se’n sortia. I se’n va sortir. Justament l’acte de lliurament del Premi Agustí Borgunyó a Josep Vinaròs va tenir lloc en el 23è concert de la història d’aquesta formació. El programa condensava l’evolució de la literatura per a cobla, incloent-hi la forma musical sardana que Vinaròs havia mirat de vorejar tantíssim els darrers anys de la seva activitat coblística (per a exasperació de molts, Ros Marbà inclòs, segons que va confessar des de l’escenari). Des del classicisme de Juncà amb L’hermosa Antònia com a exponent de modernitat prematura en cobla, i l’intimisme de Joaquim Serra i unes fresquíssimes Impressions camperoles, fins a la contemporaneïtat amb regust secular de Jordi Lara i la seva Dansa medieval de Vic. La faceta creativa de Josep Vinaròs va tenir el seu moment amb la sardana Julieta, que va dedicar a la seva esposa a l’inici de la seva vida compositiva, i la il·lustració musical Les soldades del comte Arnau, una obra de maduresa geniüda i poètica que va cloure el programa.

El moment culminant del concert es va materialitzar amb l’audició d’Instants, la primera obra de format lliure per a cobla que Paulí Peña va oferir en aquest concert. Una primera audició sempre genera curiositat, i Peña va aconseguir una cosa força atípica en aquests casos (si més no, en l’àmbit de la cobla), que és atrapar el públic des del primer compàs. Amb tot un seguit de dissonàncies suaus, el capítol introductori de l’obra apareix com un espai generador d’escenes inquietants, sorprenents i ressonants, que desperta l’oïdor i que el motiva a continuar molt atent. En el corpus central les seqüències de regust tradicional se succeeixen de moments estètics més contemporanis que construeixen contrastos constants salpebrats per dinàmiques emocionalment explosives i amb silencis sobtats absolutament oportuns que ensordeixen l’auditori fins al punt de produir calfreds en el respectable. Difícilment es podria haver gestat un millor homenatge a Josep Vinaròs que amb l’estrena d’aquesta proposta, un regal pòstum de Peña a Vinaròs que projecta el seu llegat cap al futur.

El concert va estar precedit d’una exposició oral de la programació, una proposta força utilitzada en els concerts de format clàssic però que és tota una novetat al món de la música per a cobla. Tot i ser una novetat, va aconseguir un quòrum d’assistència que va sorprendre la pròpia organització, amb un èxit que demostra als més irreductibles defensors de la figura del presentador de concerts, tan disruptiva del discurs musical en un escenari, que hi ha alternatives igualment d’eficaces per aportar informacions complementàries al respectable (com ho podria ser també l’edició d’un programa de mà, una aposta que té el valor afegit de la perdurabilitat). La conferència prèvia és una gran aportació de Sabadell Més Música al món de la cobla, i tant de bo es consolidi per tal d’atorgar a la música el valor que li pertoca en un auditori. És obvi que el públic agraïm enormement qualsevol dada que afavoreixi una millor comprensió de les obres i de la programació, i és molt d’agrair que aquesta tasca la desenvolupin persones amb el coneixement, l’abnegació i l’experiència de Jordi Saura. Tan obvi és això, com obvi resulta que els discursos micròfon en mà en un escenari de concert trenquen molta part de la màgia que aquest pretén crear. I ens felicitem que Sabadell Més Música hagi començat a trencar amb una tradició marcadament obsoleta que mira d’homologar el simfonisme per a cobla amb la resta del món filharmònic.

Imatge destacada: (c) Helena Molist

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *