Subscriu-te

Crítica

Xavier Benguerel estrena ‘Les flors del mal’ a Perpinyà

Instant d’aquest concert de l’Orchestre Perpignan Méditerranée, dirigida per Daniel Tosi, a la sala principal del Théâtre de L’Archipel de Perpinyà. © www.aujourdhuimusiques.com/presse
Instant d’aquest concert de l’Orchestre Perpignan Méditerranée, dirigida per Daniel Tosi, a la sala principal del Théâtre de L’Archipel de Perpinyà. © www.aujourdhuimusiques.com/presse

AUJOURD’HUI MUSIQUES-FESTIVAL DES CRÉATIONS SONORES. Orchestre Perpignan Méditerranée. Cor Infantil del Conservatori de Perpinyà. Tina Gorina, soprano. Patrice Berger, baríton. Dir.: Daniel Tosi. Llanto por Ignacio Sánchez Mejías de Maurice Ohana, Les flors del mal (estrena) de Xavier Benguerel. THÉÂTRE DE L’ARCHIPEL (PERPINYÀ). 20 DE NOVEMBRE DE 2013.

Per Mònica Pagès

Amb l’AVE ja podem anar a l’altra banda dels Pirineus en menys de dues hores. Un miracle de la tècnica que ens acosta encara més França i tot el que comporta d’estètica, gustos, gastronomia, costums i llengua. Sorprèn trobar tan a prop un tarannà prou diferent del nostre i tot un paisatge cultural que ja fa segles que ens fa de referent.

Aquest preàmbul serveix per entendre millor l’experiència de veure l’estrena d’un compositor català actual a l’estranger, ara que la projecció internacional de molts dels nostres creadors del nostre temps està agafant una certa empenta. Xavier Benguerel ja fa temps que prodiga la seva obra més enllà de les nostres fronteres mentals i geogràfiques. I França, concretament la ciutat de Perpinyà, ha esdevingut també el seu “centre del món”, com deia Dalí. El passat 20 de novembre, Perpinyà i el Théâtre de L’Archipel que va construir fa només dos anys el prestigiós Jean Nouvel va acollir l’estrena de la seva obra més recent, Les flors del mal, títol agafat de l’obra mestra de Charles Beaudelaire, del qual presenta tres poemes traduïts al català pel pare de Benguerel: L’home i la mar, La bellesa i Reversibilitat.

Es tracta d’una altra obra simfonicocoral, de factura semblant al Rèquiem a la memòria de Salvador Espriu que vam poder sentir fa poc al Teatre Nacional de Catalunya i que va conrear cap als anys vuitanta, quan va compondre l’obra cabdal El llibre vermell de Montserrat. Aquesta vegada, diverses dècades després d’aquestes obres, Benguerel reprèn l’orquestra simfònica, el cor i les veus solistes per oferir l’expressió d’una poesia universal, d’empremta profundament romàntica però en la qual ja es pressentia el trencament del segle XX. El primer poema de Baudelaire, L’home i la mar en la traducció catalana de Benguerel pare, va ser interpretat pel baríton Patrice Berger. El segon poema, La bellesa, per la soprano Tina Gorina. I el tercer poema, Reversibilitat, uneix totes dues veus per travar una exaltació vocal i sonora que queda reforçada amb la intervenció del cor infantil, en aquest cas el del Conservatori de Perpinyà. Un cor nombrós, majoritàriament de nenes, que se situava davant i darrere de l’orquestra i que va demostrar un rigor de treball i una depuració en l’afinació i en la uniformitat sonora propis de l’exigència francesa a la qual nosaltres no deixem d’aspirar. L’Orchestre Perpignan Méditerranée i la direcció de Daniel Tosi, a qui està dedicada aquesta nova obra de Benguerel, van ser el substrat i la guia que van sostenir la tensió d’un lirisme extrem, fet d’aguts i de contrastos, de sonoritats que una vegada més mostren la textura harmònica que identifica la música de Xavier Benguerel. En paraules seves, “es tracta d’una obra de maduresa, que torna a agafar la gran forma simfonicocoral, però amb una perspectiva més profunda i serena”.

La reacció del públic de Perpinyà que va omplir gran part de la sala principal del Théâtre de L’Archipel es va fer sentir amb una ovació molt entusiasta i que palesava la naturalitat amb què els francesos assimilen el llenguatge musical més abstracte. Les flors del mal de Benguerel va compartir programa en la primera part amb una altra obra simfonicocoral basada en la poesia, en aquest cas la de García Lorca i el seu Llanto por Ignacio Sánchez Mejías que va musicar el 1950 el compositor francès Maurice Ohana, del qual se celebra aquest any el centenari del naixement.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *