‘disPLACE’, una òpera sobre la gentrificació, a l’Arts Santa Mònica

© Nick Mangafas

© Nick Mangafas

Per Mila Rodríguez Medina

La nova òpera dels compositors catalans Raquel García-Tomás i Joan Magrané, disPLACE, s’estrena a l’Estat els dies 21 i 22 de desembre. L’obra, producció del cicle Òpera de Butxaca i Nova Creació de Barcelona, en col·laboració amb les Musiktheatertage Wien, es podrà veure al claustre de l’Arts Santa Mònica en dos passis consecutius que ja han omplert l’aforament i als quals ara ja només es pot accedir per llista d’espera. “Ens alegra molt aquesta resposta a la ciutat davant d’una proposta diferent”, va afirmar Dietrich Grosse, codirector del cicle a Barcelona. L’òpera continua la línia marcada des d’edicions anteriors, en què la innovació es dirigeix no només cap a nous formats, sovint amb produccions corals, sinó que també cerca oferir un nou tractament temàtic del món operístic. En aquest cas, el tema de partida és la gentrificació urbanística. “Estem molt contents d’aportar aquest petit gra de sorra al gènere amb una problemàtica moderna i propera que s’allunya de les temàtiques clàssiques”, assegurava en roda de premsa Marc Rosich, codirector d’Òpera de Butxaca i Nova Creació juntament amb Grosse. “Tot i això, és un gran repte traslladar a l’òpera situacions tan concretes i reals del nostre entorn actual”, afegia la llibretista de disPLACE, Helena Tornero.

disPLACE són dues històries sobre un mateix espai o la història d’un mateix espai mitjançant dues parelles de persones: els que hi viuen ara i els que hi vivien abans. Que ofereixen la narració dels fets viscuts en un pis ara buit producte dels desnonaments propiciats pel sistema de la banca a Espanya. Així es conforma un programa doble que ofereix, però, una continuïtat entre totes dues parts.

© Nick Mangafas

© Nick Mangafas

En paraules dels compositors, a la primera part, en anglès i composta per Joan Magrané, “la música expressa la dicotomia entre estabilitat i inestabilitat. De les notes tingudes i clares als trèmolos i a la complexitat tímbrica. […] Elements musicals que són el símbol de la relació personal de la parella protagonista”. D’aquesta manera, en contraposició amb una història sofisticada de contradiccions, a la segona part, escrita en català amb música de Raquel García-Tomás, “l’electroacústica recrea un entorn sonor que evoca un espai ple de vida, habitat per dues persones que s’estimen i que han teixit una història d’amor entre les quatre parets de casa seva. Aquest món sonor es fonamenta en l’ús d’objectes sonors gravats al meu propi apartament”, entre altres recursos.

“És un llibret molt operístic”, declara Magrané, amb tensions i elements narratius comuns a les dues històries que li donen coherència. Sobre aquesta complexitat de la creació d’un treball musical conjunt però basat en dues individualitats creatives, García-Tomás explica: “El llibret d’Helena està ple de símbols comuns i reflexos entre una història i l’altra. En Joan [Magrané] va escriure primer la seva part i d’aquesta manera jo em vaig inspirar en certa manera en el seu treball, fent servir cèl·lules musicals de la seva composició com a elements de la meva. La seva composició exhibeix una natura en certa manera artificial, mentre que el meu món aquí és més orgànic.”

L’òpera compta amb les veus d’Elena Copons i Sébastien Soules, l’actor Benedek Nagy, l’ensemble PHACE de Viena, la direcció escènica de Peter Pawlik, la direcció musical de Vinicius Kattah i l’escenografia d’Alexandra Burgstallter.

Post Your Thoughts