GENER-ABRIL 2022

Fa pocs mesos, els equipaments culturals recuperaven el cent per cent d’aforament i el nou vell paradigma tornava a enfrontar-nos amb la nostra pròpia capacitat d’adaptar-nos al canvi. Malgrat que hem tingut ocasió de comprovar-ho manta vegades al llarg dels darrers dos anys, els hàbits, les desconfiances i les tendències de fons fan que els engranatges no sempre es moguin amb l’agilitat que ens agradaria. I tot i que cada petita passa en el camí de la normalitat pugui semblar una victòria, cap d’elles no es pot considerar encara definitiva.

Convé no oblidar, doncs, que els auditoris i sales de concerts -en definitiva, els programadors- segueixen patint, però encetem l’any amb perspectives de recuperació i normalització també d’aquells aspectes que, ja abans de la pandèmia, calia corregir, tal i com expressàvem en el nostre darrer editorial.

En aquest sentit, la qüestió de la paritat de gènere dalt del podi viurà un episodi destacat aquests propers mesos a la ciutat de Barcelona amb la doble visita de la directora mexicana Alondra de la Parra, amb la qual hem tingut ocasió de conversar. De l’entrevista, ens ha sorprès la seva vinculació amb el nostre país i el seu coneixement de la nostra realitat, que s’ha vist reeditat fa pocs mesos en terres de l’Empordà -amb la preestrena, a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí, del seu espectacle Silence of sound, que aviat voltarà arreu del món- i que cristal.litzarà properament en dos dels nostres principals escenaris: el Palau de la Música i L’Auditori de Barcelona.

Estem segurs que ocasions com aquestes deixaran un bon record per quan, anys a venir, girem la mirada enrere. Aquest és també l’exercici que proposem ara al multiinstrumentista i cantant Eduard Iniesta amb motiu del vint-i-cinquè aniversari del seu debut al Palau de la Música: una retrospectiva que, lluny de cap objectiu nostàlgic, pretén obrir el focus i aprofundir la mirada per conèixer una mica millor el perfil d’aquest artista polifacètic la trajectòria del qual passa, també, per la música clàssica.

Altres aniversaris que recordem en aquest número fan de més mal resumir, per tal com és extensa la tasca d’Antoni Ros-Marbà, un dels músics degans del nostre país, que volem felicitar amb motiu dels 85 anys que fa a començaments d’aquest mes d’abril, tan sols dos dies abans de la gran efemèride que viurà el Gran Teatre del Liceu amb la celebració del seu 175è aniversari. Conscients també de la impossibilitat de condensar tanta història, el mestre apuntador Jaume Tribó fa un esforç de síntesi per a les nostres pàgines.

Acabem aquest editorial encara amb una darrera bona notícia i un breu moment d’autocomplaença: el passat mes de novembre, l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) va distingir la nostra Revista amb el premi al Millor Disseny Editorial. Un guardó que agraïm i ens enorgulleix perquè ens referma que estem en el bon camí.