#372

MAIG-AGOST 2020

Llegir edició

Sumari

  • EDITORIAL

    JOYCE DIDONATO

    UNA MEZZOSOPRANO POLIFACÈTICA

  • DOSSIER

    ROBERT GERHARD

    UN CINQUANTENARI PER REIVINDICAR

  • LA CASA DELS CANTS

    PALAU VINCLES

    LA FAMÍLIA CORAL EN LA NOVA TEMPORADA DEL PALAU

  • REPORTATGE

    JOAN BRUDIEU

    EL MÚSIC DE LES MUNTANYES

  • ACTUALITAT

    LES PERSPECTIVES DEL PALAU

    TEMPORADA 2020-21


  • I molt més

Editorial

Al moment de tancar aquesta edició, ens trobem immersos en unes circumstàncies extraordinàries, inimaginables fa tan sols poques setmanes i de conseqüències imprevisibles tant a curt com a llarg termini. Encara a cop calent, però, ja es fa evident que seran globals i duradores. La irrupció de la Covid-19 causa estralls en forma de crisi sanitària, econòmica i, d’una manera molt particular, cultural, i el sector de la música en viu, de naturalesa sempre fràgil, ja ha rebut un cop -com a mínim- molt greu. Malgrat que els equipaments s’han reinventat per fer arribar els seus continguts a través de les xarxes i el col.lectiu de músics –amb controvèrsies- lluita per mantenir l’ànim amb actuacions espontànies, l’anècdota no pot amagar la gravetat de la situació. Tampoc com a mitjà de comunicació que som, aquesta vegada no podem estar segurs d’arribar puntuals als nostres lectors i, en tot cas, la incertesa plana sobre bona part del que anunciem. Amb tot, creiem convenient oferir els continguts que havíem estat preparant fins avui i i treballem intensament per seguir i fer-vos seguir de prop els esdeveniments. Així, la mezzosoprano americana Joyce DiDonato, malauradament, no protagonitzarà a Barcelona la doble cita –al Liceu i al Palau- que tenia prevista, i amb motiu de la qual vam parlar-hi fa unes setmanes. Però mantenim l’homenatge al compositor Robert Gerhard, que ens havíem compromès a reivindicar, i presentem un dossier que en recull dades biogràfiques, una selecció discogràfica i el testimoni dels qui el van conèixer. En aquests temps difícils, resulten inspiradores les paraules que va escriure en la seva única col.laboració signada en aquesta Revista –va col.laborar més sovint a ‘Mirador’-, en un doble número especial (setembre-octubre de 1922) dedicat a Felip Pedrell, que acabava de morir: “L’artista no és sols un místic, visionari, de la bellesa, però encara i ademés un home de sentits vivents i tremidors, i l’obra vista en somni encén al fons de l’esperit un neguit que no s’apaga sinó quan ella, perfeta, esdevé magníficament present i manifesta als sentits corporals”.

D’altra banda, l’estiu ja truca a la porta i els festivals, que podrien ser dels primers a reprendre l’anhelada normalitat, s’enfronten segurament a la seva edició més difícil. Per això, centrem la nostra mirada en aniversaris rodons, com el quarantè del Festival de Torroella i el desè que havia de celebrar el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FEMAP) que, a més, recordava els 500 anys del compositor Joan Brudieu. Així mateix, proposem el festival d’Ais de Provença a la secció Escenaris del Món i dediquem un reportatge al Museu Albéniz de Camprodon. També destaquem la programació del Palau de la Música d’entre les noves temporades que ja s’han començat a presentar, conjurades entre totes que la cultura sigui l’únic virus que ens permetem d’incubar.

Per a tothom, són dies de males notícies, d’expectatives frustrades i d’incerteses. Però davant la sensació d’apocalipsi tal vegada inevitable, ens cal mantenir més que mai la mirada esperançada en el futur i evitar que la paràlisi del país no ens impedeixi d’avançar ja des d’ara en la resolució dels problemes, convençuts de l’esforç col.lectiu i confiats que tot anirà bé.

Banda sonora