Subscriu-te

El Grec Festival de Barcelona 2014, amb el signe de la contemporaneïtat

Programació de la 38a edició

La companyia Gallim Dance inaugurarà el Grec 2014 amb la coreografia Wonderland d’Andrea Miller. © Christopher Duggan
La companyia Gallim Dance inaugurarà el Grec 2014 amb la coreografia Wonderland d’Andrea Miller. © Christopher Duggan

El Grec Festival de Barcelona 2014 manté, des de ja fa tres anys, un full de ruta marcat pel seu director, Ramon Simó, basat en quatre pilars: creació, contemporaneïtat, participació i internacionalització; un discurs que dota el Grec d’una coherència artística amb propostes de música, dansa, circ, teatre i infantils d’una gran qualitat i envergadura. El Grec 2014 té un pressupost de 3 milions d’euros, el mateix que l’any passat.

S’hi podran veure una trentena de coproduccions –entre teatre, dansa, música i circ–, tant nacionals com internacionals, i un total de 80 espectacles; en aquesta edició augmenten els espectacles de dansa i es continua impulsant el circ. D’altra banda, el MiniGrec, l’oferta per als més petits, es consolida amb 7 espectacles. Les dates oficials del festival són de l’1 al 31 de juliol, amb una funció d’obertura (gratuïta amb reserva prèvia) el 30 de juny amb el muntatge M.U.R.S. de La Fura dels Baus, al castell de Montjuïc, que promet ser trencador; l’espectacle inaugural serà l’endemà, al Teatre Grec, amb Wonderland, de la companyia de dansa novaiorquesa Gallim Dance, dirigida per la coreògrafa Andrea Miller.

Cohesionant l’àmbit musical

La compositora i pianista japonesa Hiromi. © Sakiko Nomura
La compositora i pianista japonesa Hiromi. © Sakiko Nomura

En la programació d’aquesta edició del Grec, l’àmbit musical presenta les actuacions de Marina Rossell interpretant el segon CD dedicat a Georges Moustaki; la cantaora Mayte Martín homenatjant grans del flamenc, com Juanito Valderrama, Manuel Torre i Enrique Morente, entre d’altres; la compositora i pianista japonesa Hiromi, revolucionària del jazz; el pianista Ludovico Einaudi, fusionador d’estils contemporanis, i una àmplia formació instrumental; el rock alternatiu de la banda Eels, comandada per Mr. E (Mark Oliver Everett), que presenta el seu darrer treball discogràfic; Albert Guinovart, la Banda Municipal de Barcelona, DeuDeVeu, Mone, Nina, Ivan Labanda, Elena Gadel, etc. en la “Nit de musicals”, una coproducció que aposta clarament pel musical català; Bobby McFerrin, més enllà del seu Don’t worry, be happy; Els Amics de les Arts, darrerament imprescindibles als escenaris; i Chano Domínguez i Niño Josele, jazz i flamenc en harmonia.

“Em quedava un tema pendent”, explica el director del festival, Ramon Simó, “i era estructurar de manera atractiva la part musical del Grec”. Per començar, doncs, aquest any es completa el model de programació musical treballant en tres formats respecte de l’aforament i l’audiència: gran, mitjà i petit, tot ubicant les actuacions al Teatre Grec, la Sala Barts i el club Jamboree, respectivament, i alhora incorporant aquestes dues darreres sales al circuit del festival. El Jamboree acollirà, doncs, les actuacions de Migdalia Hechevarria i José Luis Cortés, bolero i timba cubans; Motis-Chamorro Quintet i Scott Hamilton, joventut i veterania del jazz; i Los Mambo Jambo, amb Dani Nel·lo, Mario Cobo, Ivan Kovacevic i Anton Jarl. I amb la voluntat de reunir dos intèrprets d’estils diferents i oferir concerts únics i irrepetibles, el “Jamboree duets” presentarà les reunions de Celeste Alías i Marco Mezquida (jazz-cançó), Paula Domínguez i Ramon Escalé (gòspel-jazz-flamenc), Leslie Helpert i David Soler (jazz-pop), Gemma Abrié i Miguel Àngel Cordero (jazz-cançó-pop), Violeta Curry i Jaume Vilaseca (jazz-blues-soul) i Sofia Ribeiro i Bartolomeo Barenghi (saudade-bossa nova-jazz).

Joe Satriani
Joe Satriani

Per la seva banda, la Sala Barts presentarà Joe Satriani, guitarra elèctrica electritzant, amb el seu darrer treball, Unstoppable Momemtum; el cantautor nord-americà fincat a l’Estat espanyol Josh Rouse; la compositora i intèrpret de sitar Anoushka Shankar; el pianista i cantant Iván Ferrero, en solitari; Ólafur Arnalds, músic islandès que l’any passat es presentà al Sònar; el català Adrià Puntí; Joan Garriga i Enric Parreño, al capdavant de les seves bandes, La Troba Kung-Fú i la Banda Simfònica de la Unió Musical d’Alaquàs; els grups Mitú, Descartes a Kant i la Banda Municipal del Polo Norte, música independent llatinoamericana; Herencia de Timbiquí, considerat un dels millors grups de Llatinoamèrica, i Chico Trujillo; i Oscar D’León i la BCN Salsa All Stars, salsa a dojo. Algunes d’aquestes actuacions s’inscriuen en l’apartat “Off the Record”, destinat a deixar que els artistes “facin coses que no fan habitualment”, diu Simó.

Cal destacar les representacions de l’òpera L’eclipsi d’Alberto García Demestres, que tindran lloc al Teatre Nacional de Catalunya del 2 al 13 de juliol. Es tracta d’una versió lliure de l’obra homònima de Paco Zarzoso, amb direcció d’escena de Xavier Albertí. L’eclipsi és un espectacle de teatre musical en què el fenomen astronòmic determina també el desenvolupament de la música; hi participen els cantants i actors Anna Alàs, Antoni Comas, Isabella Gaudi, María Hinojosa, Josep-Ramon Olivé, Pere Ponce, Elisenda Pujals, Mercè Sampietro i Claudia Schneider. També, en l’àmbit del teatre musical, es programa l’estrena de Merda d’artista de Ferran González i Joan Miquel Pérez –autors de Pegados, un musical de petit format que va assolir un èxit destacat–, amb composició musical i lletres de Joan Miquel Pérez i Ferran González; i Onze.Nou.CATorze (1714) de Víctor Alexandre, Roger Cònsul i Pere Planella, amb música original de Toni Xuclà i lletres Joan Vilamala, dirigit per Pere Planella.

I la música clàssica… ¿ha quedat totalment desterrada del Grec? “Sí”, respon contundentment Ramon Simó. “Perquè la línia del festival és la contemporaneïtat; també és bo que un festival no sigui gaire heterogeni. Hem d’intentar anar buscant un tipus de música diguem-ne «pròpia». En el cas de la música clàssica –continua Simó–, aquesta ja conviu en paral·lel al Grec amb l’oferta d’altres cicles i festivals.” I aquest també és el cas que s’aplica al teatre i la dansa clàssics, que també han desaparegut de la programació del Grec. Un altre “clàssic” del festival que ja ha finit són les actuacions a les carpes. “Crec que ara per ara és més important invertir en creació que en infraestructures”, argumenta Ramon Simó. “Muntar dues o tres carpes significa renunciar a tres o quatre coproduccions.”

La dansa més internacional

La Hofesh Shechter Company presenta Sun. © Simona Boccedi
La Hofesh Shechter Company presenta Sun. © Simona Boccedi

La dansa torna a ser un valor a l’alça. A banda de la ja esmentada companyia de dansa Gallim Dance, conviuran, al Teatre Grec, en l’edició d’enguany del Grec la companyia de l’israelià fincat a Londres Hofesh Shechter, amb Sun; el Romace de Curro “el Palmo” de Jaime Villanueva, a partir de la creació del mateix nom de Joan Manuel Serrat, i amb el ballarí Antonio Canales (entre d’altres), un espectacle amb un fort component teatral; i la companyia de Mora Godoy, gran renovadora del tango, que presentarà una coreografia que fusiona tango i milonga amb candomblé, música electrònica i salsa.

Completen la programació –al Mercat de les Flors, al Teatre Lliure i altres espais– els espectacles Lonely Together, reunió dels ballarins Roberto Olivan i Gregory Maqoma; Monòlit de Toni Mira, fundador de Nats Nus Dansa; Cal·ligrames en moviment, itinerari dansat per Barcelona amb La Caldera; Tauberbach d’Alain Platel, un dels grans referents de la dansa contemporània, muntatge realitzat amb cinc ballarins i una actriu; Viatge en el temps 7080 / Abans de morir-Segona història / El llac dels cignes, coreografies de l’Ahnsooyoung Company (dirigida per Ahn Soo-young), una renovadora companyia coreana que ha aconseguit atreure l’atenció de tota mena de públics, especialment els joves, amb una barreja de dansa contemporània i hip-hop; Vader (Pare) de Franck Chartier; i l’estrena de la nova versió de Frida del Ballet Contemporani de Barcelona, amb coreografia i direcció d’Amèlia Boluda, tot just commemorant els seixanta anys de la mort de la pintora mexicana Frida Kahlo.

El teatre, pes específic del Grec

D’altra banda, en l’apartat de teatre es presenten més de vint-i-cinc obres, d’autors com Harold Printer, Conor McPherson, Ayn Rand o Hanoch Levin, i signades per Julio Manrique, Arnau Vilardebò, Sergi Belbel, Pep Pla, Xicu Masó, Manel Dueso, Iago Pericot o Pau Carrió, i un llarguíssim i consistent etcètera. Destaquem l’obra Bartomeu encadenat de José Sanchis Sinisterra, amb direcció d’Antonio Simón Rodríguez, basat en un fet real succeït a Grècia fa dos anys (el suïcidi del jubilat Dimitris Christoulas); l’elenc actoral el formen, entre d’altres, Lluís Soler, Manel Barceló, Maria Molins, Tilda Espluga i Montse Vellvehí. Aquesta és una producció expressament encarregada pel Grec en col·laboració amb l’Institut del Teatre a autors contemporanis, amb temàtica actual, seguint els paràmetres del teatre grec clàssic, i que forma part del “Projecte pedagògic professional Grec-IT”. D’altra banda, també es presenta l’estrena de Nevares d’Ignasi Roda, teatre musical o concert teatralitzat, a partir de l’obra de Pere Calders Aquí descansa Nevares.

GREC_2014_Cartell++Grec

Cal fer un esment especial del cartell d’enguany (en diferents versions) de l’artista italià Gianni Sarcone, inscrit en l’art cinètic, basat en la il·lusió òptica que fa que la imatge es mogui quan es mira. “Volem connectar amb la idea que l’espectacle és al cap de l’espectador. La imatge dialoga amb tu, que és el que l’espectacle ha de fer amb l’espectador”, explica Ramon Simó.

La Fura dels Baus presenta M.U.R.S., el primer smart show

La Fura dels Baus no deixa mai indiferent i sembla que la seva capacitat creativa encara no té límits. El grup teatral està preparant el muntatge M.U.R.S., una autèntica performance, cent per cent interactiva amb el públic assistent, el qual haurà d’actuar segons les indicacions que rebrà prèviament mitjançant la descàrrega d’una aplicació per al mòbil. “És un experiment, un espectacle revolucionari”, explica Ramon Simó. “És el primer smart show de la història”. L’espectacle aprofita les tecnologies digitals i les porta al límit com ho fan les smart cities, les ciutats intel·ligents del futur que La Fura ha volgut radiografiar en aquesta performance radical. Per desenvolupar l’espectacle, La Fura ha treballat al Massachusetts Institute of Technology (MIT) i al Futurelab de l’institut Ars Electronica de Linz (Àustria).

Una seixantena d’actors interactuaran amb el públic, que d’una situació plàcida i feliç passarà a una situació revolucionària i de guerra; serà un setge en què caldrà prendre partit o bé pel bàndol dels assetjadors o dels assetjats. Aquesta no és només una idea vinculada al Tricentenari, sinó que, a més, l’adjectiu “experiment” és literal, ja que alguns espectadors duran aparells opendata que mesuraran les reaccions biomèdiques a situacions d’estrès repetides; aquest aspecte compta amb l’assessorament del departament Open Systems de la Universitat de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili, juntament amb el TigreLab i l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona. M.U.R.S. tindrà cinc funcions, amb capacitat per a 1.500 espectadors cadascuna, els dies 1, 2, 3, 4 i 5 de juliol (castell de Montjuïc, 22 h); la funció d’obertura, el 30 de juny, és gratuïta amb invitació.

Per a més informació: www.grec.bcn.cat/grec-festival-de-barcelona, https://www.facebook.com/Grec.Festival.Barcelona i https://twitter.com/grecfestivalbcn.

Descarregar PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Twitter feed is not available at the moment.
Segueix-nos a Twitter