Subscriu-te

El Liceu s’obsessiona en el seu retorn a l’activitat lírica

Diu el diccionari que obsessió és aquell estat en el qual una idea o una imatge dominen la ment d’una persona. I aquesta passió humana serà el fil conductor de la temporada 2020-21 del Gran Teatre del Liceu, una temporada atípica que “no és la que estava prevista, sinó la que podem fer”, en paraules de Salvador Alemany, president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu.

Una temporada que arrencarà tard –el 22 d’octubre, oficialment– i a càmera lenta, amb dos espectacles previs fora d’abonament –un recital de Sondra Radvanovsky i Piotr Beczala (17 de setembre) i un Trovatore en versió de concert, amb Anna Netrebko (1 i 4 d’octubre)– per anar adequant-se a una nova realitat encara marcada per la incertesa. Una temporada amb menys pressupost del previst –44 milions d’euros, en comptes de 50– i que obligarà el Teatre a tornar a estrènyer-se el cinturó –les pèrdues que haurà deixat la pandèmia seran de 16 milions d’euros–, tirar de fons d’armari pel que fa a algunes produccions i obrir portes a només el cinquanta per cent de la seva capacitat.

Una temporada, en definitiva, post-COVID-19, però que malgrat tot no vol renunciar a continuar avançant en el camí de renovació del discurs artístic emprès pel seu nou responsable, Víctor García de Gomar. D’aquí ve l’elecció d’un leitmotiv, l’obsessió, la petjada del qual es farà present en totes les propostes d’una agenda artística que, més enllà dels continguts musicals, ambiciona esdevenir un espai de reflexió per a l’òpera i el seu paper a la societat actual. Per aquesta raó la nova temporada s’enriqueix també amb la presència d’artistes procedents d’altres disciplines, com el poeta Joan Margarit o l’artista japonesa Chiharu Shiota. “Des d’un punt de vista artístic és una temporada que trenca amb totes les anteriors i que apel·la a la configuració d’una personalitat pròpia per al Liceu, amb la mirada posada al segle XXI”, diu García de Gomar.

Hi haurà, en total, tretze títols lírics, que inclouran com a veritable plat fort l’estrena a Espanya de l’òpera de George Benjamin Lessons of love and violence. Vuit d’aquestes òperes seran escenificades i quatre en versió de concert, i hi haurà també un projecte de nova creació en col·laboració amb Òpera de Butxaca i Nova Creació. Una altra novetat serà el debut del furer Àlex Ollé com a artista resident per un període quatre anys i que arriba al Liceu amb la voluntat, segons que diu, d’ajudar a ampliar el públic, tant en gustos com en franja d’edat, però també a treballar per desenvolupar el planter artístic local “perquè l’òpera parli del món de l’actualitat. Volem ser pioners en una nova forma d’entendre l’òpera, que no sigui només un entreteniment cultural”, afirma Ollé.

La soprano Sondra Radvanovski actuarà al Liceu el 17 de setembre. (c) Pavel Antonov.

Amb un capítol vocal que també inclou els noms de Javier Camarena, Nadine Sierra, Gregory Kunde i Carlos Álvarez, el Liceu viurà la inauguració oficial i escènica amb Don Giovanni de Mozart, en una producció de Christof Loy per a l’Òpera de Frankfurt que garanteix el distanciament físic dels artistes, tant al fossat com dalt de l’escenari. Seran set funcions dirigides pel titular de la casa, Josep Pons, que se situarà davant d’una orquestra reduïda a quaranta efectius i amb un repartiment encapçalat per Christofer Maltman (Don Giovanni), Miah Persson (Donna Anna), Véronique Gens (Donna Elvira) i Luca Pisaroni (Leporello).

La següent proposta lírica escenificada no arribarà fins al desembre, amb La Traviata i la ja coneguda producció de David McVicar, amb Rosa Feola com a Violetta i Speranza Scappucci en la direcció musical, i al gener es presentarà Les contes d’Hoffmann, en la romàntica producció de Laurent Pelly i les veus de John Osborn, Ermonela Jaho, Stéphanie d’Oustrac i Alexander Vinogradov.

Escena d’una producció de Lessons of love and violence, de George Benjamin, que el Liceu estrenarà a Espanya. (c) Stephen Cummiskey.

Del 26 de febrer a l’11 de març l’escenari del Liceu acollirà la gran aposta de la temporada, l’estrena a Espanya de Lessons of love and violence. L’obra del britànic George Benjamin, que ja va triomfar amb Written on skin la temporada 2015-16, es presenta en coproducció amb la Royal Opera House, el Teatro Real de Madrid i les òperes d’Amsterdam, Hamburg, Lió i Chicago, i portarà la signatura escènica de Katie Mitchell, que trasllada a l’actualitat una història de fons medieval, basada en l’obsessió del rei Eduard II pel seu amant Piers Gaveston. Josep Pons dirigirà també la partitura, protagonitzada per Stéphane Degout i Georgia Jarman.

El 27 de març, i quan es preveu que el Teatre ja hagi recuperat normalitat quant a aforaments, es presentarà Otello, amb Gregory Kunde, Jorge de León, Carlos Álvarez, Željko Lučić, Krassimira Stoyanova i Eleonora Buratto, en una producció de la Royal Opera House, i al maig Tannhäuser, que intentarà redimir el disgust deixat enguany per la cancel·lació ad portas de la nova producció de Lohengrin de Katharina Wagner, que vindrà en properes temporades. El Wagner del nou curs, amb direcció musical de David Afkham, tindrà com a protagonista principal Stefan Vinke.

Al juny La bohème de Puccini serà el títol amb el qual Àlex Ollé estrenarà la residència. El muntatge, d’estètica actual, procedeix del Teatro Regio de Torí i comptarà amb un ampli elenc, amb tres veus per a Mimì (Anita Hartig, María Teresa Leva i Adriana González) i dues per a Rodolfo (Atalla Ayan i Giorgio Berrugi). Per a properes temporades, Ollé ha anunciat que es reposarà la Norma de Bellini que va fer per encàrrec de la Royal Opera House i signarà una nova producció de Lady Macbeth de Msensk. L’oferta d’òpera escenificada es clourà el mes de juliol amb Lucia di Lammermoor de Donizetti, amb Nadine Sierra i Javier Camarena en els rols principals.

A aquesta llista cal afegir el projecte Sis solos soles, en el qual sis compositors –entre ells Agustí Charles, Joan Magrané i Raquel García Tomàs– i els llibretistes respectius signaran sis monodrames, de només quinze minuts de durada, per a intèrpret femenina i instrumentista, que es presentaran a diferents espais del Teatre en una sola vetllada.

A més, en versió de concert el Liceu ha programat Mitridate, re di Ponto de Mozart, amb Marc Minkowski i Les Musiciens du Louvre; l’estrena a Espanya de Platée de Jean-Philippe Rameau, dirigida per William Christie i Les Arts Florissants, i també per primer cop a Barcelona el musical My fair lady. A més, els alumnes de l’ESMUC presentaran al Foyer La principessa filosofa de Carles Baguer.

La Traviata, de Verdi, serà un dels títols de la nova temporada del Liceu. (c) Toni Bofill.

La dansa, per la seva banda, comptarà amb tres títols. L’Eifman Ballet torna a Barcelona amb una versió contemporània d’Oneguin de Puixkin; el Ballet Nacional Txec presentarà El llac dels cignes, i la companyia de Blanca Li debutarà al Liceu amb Solstice, un espectacle que indaga en la degradació de la natura. L’apartat de recitals i concerts permetrà gaudir també en aquest format de les veus de Sondra Radvanovski, amb un concert dedicat a les tres reines Tudor de Donizetti, i Anna Netrebko en un poc habitual recital íntim titulat Jour et nuit. D’altra banda, el Liceu recupera el 30 d’octubre el recital de Juan Diego Flórez previst per al 21 de maig passat. Com a novetat, també es posa en marxa el projecte d’oferir cada any un diàleg entre el cèlebre Viatge d’hivern de Schubert i un artista plàstic. En aquesta ocasió, la japonesa Chiharu Shiota presentarà, al Saló dels Miralls, una instal·lació que acompanyarà la interpretació del baríton James Newby.

Jordi Savall, David Afkham i Marc Minkowski també pujaran al podi del Liceu, en tant que també s’incrementa l’activitat simfònica i cambrística de l’orquestra titular del Teatre. Pons i els seus efectius oferiran un programa titulat De Carmen Amaya a Estrella Morente –amb la cantaora com a solista– en el qual exploraran l’univers del nacionalisme musical ibèric i en dedicaran un altre als ballets russos d’Stravinsy. “Aquesta és la primera temporada normalitzada en el sentit d’integrar la música simfònica i la de cambra amb cicles propis, tant a dintre com a fora del Teatre”, emfasitza Josep Pons.

El Petit Liceu s’enriqueix amb una nova producció, La barcarola, i recupera El monstre al laberint, ajornat quan es va decretar el confinament de la població arran de la pandèmia. Finalment, i com a novetat, el maig i juny del 2021 s’obrirà un nou espai a l’aire lliure, a l’espectacular terrassa de l’edifici, on s’oferirà un cicle d’esperit d’obertura, Liceu Vermut, que tindrà com a protagonistes la guitarra flamenca de Chicuelo, el pop de Raül Fernández Refree i l’electrònica d’Hidrogenesse. Tots els artistes acabaran les intervencions amb una relectura de temes operístics.

Per a tot això, el Liceu ha previst un sistema de venda d’entrades de gran flexibilitat a fi de garantir la tranquil·litat del públic en temps d’incerteses i dubtes. Tot esperant encara les noves directrius respecte d’aforaments que han d’establir les autoritats sanitàries, el Teatre obrirà a un cinquanta per cent de capacitat, un percentatge d’ocupació que li permet garantir les places de tots els abonats, que tindran fins al 4 de setembre per desdir-se d’aquesta opció. També es preveu que les unitats familiars puguin seure juntes i que, en general, es produeixin els mínims canvis possibles en les localitats. Els protocols de seguretat per al públic seran els mateixos que en altres espais escènics. “Hem adoptat una actitud de molta prudència de cara a la tornada”, insisteix el director general del Teatre, Valentí Oviedo.

Imatge destacada: els membres de l’equip directiu del Gran Teatre del Liceu, al vestíbul del teatre a l’inici de la roda de premsa de presentació de la nova temporada. (c) Toni Bofill.

Descarregar PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *