Subscriu-te

Entrevista a Gilles Colliard, director de l’Orquestra Barroca de Barcelona

Gilles Colliard. © Oliver Minh
Gilles Colliard. © Oliver Minh

Nosaltres som els millors soldats per construir un món millor

Per Martí Sancliment

El proper dijous, 30 de març, l’Orquestra Barroca de Barcelona ens convida a la Primera Temporada de Música Antiga al Teatre de Sarrià, fruit de la residència artística que actualment aquesta formació du a terme en aquest espai. Aquest cicle constarà d’un total de quatre concerts, en què l’orquestra ens presentarà obres de Händel, Vivaldi, Corelli, Rameau, Purcell i Telemann, entre d’altres, i amb la col·laboració de diversos solistes com són la violagambista Anne Gaurier, la soprano Esther Ribot, el traverso Joan Pons o el violinista Gilles Colliard, director d’aquesta orquestra.

Gilles Colliard resideix a Tolosa de Llenguadoc, on desenvolupa una intensa activitat musical, pedagògica i artística. Mensualment travessa els Pirineus per visitar Barcelona, que, ens confessa, estima d’una forma molt especial. Una estona de conversa plegats ens porta a la introspecció sobre la seva tasca al capdavant de l’Orquestra Barroca de Barcelona i, com qui no vol la cosa, a parlar de retòrica, de bellesa, de música i de memòria…

Martí Sancliment: En el teu cas, Gilles, practiques la música des de vessants i perspectives molt diverses: compositor, intèrpret, professor i ara, també, director de l’Orquestra Barroca de Barcelona. Què et va portar a decidir-te per aquesta orquestra, fundada el 2010?

Gilles Colliard: M’agraden les aventures musicals i humanes i no puc dissociar aquests dos elements. Quan vaig ésser convidat, fa uns anys, a dirigir aquesta formació, vaig quedar frapat per la seva joventut, el seu entusiasme, les seves ganes d’aprendre i d’anar més lluny. No hi havia pràcticament pressupost, però per a mi la simple possibilitat de construir quelcom de bell fou el més important.

MS: Partim d’aquest entusiasme, d’aquesta joventut i ganes d’aprendre i anar més lluny… Quines són avui per avui les característiques principals de l’orquestra que dirigeixes? Quin és el seu secret?

GC: La seva energia i determinació. Jo puc comptar amb cadascun dels músics. Alguns d’ells vénen de lluny i, malgrat els viatges, la fatiga, les condicions financeres, ells m’ofereixen el seu somriure.

MS: I a l’hora de treballar, ¿com apliques a l’orquestra els teus coneixements en la música antiga?

GC: Hi aplico una manera de treballar que és el fruit de vint-i-cinc anys d’especialització i de recerca en aquest camp. Sempre ho enfoco de la mateixa manera amb les diverses orquestres amb què he treballat: intento donar-los una comprensió rítmica del llenguatge musical basat en els tactus i alhora també una dimensió retòrica i una atenció constant a l’autenticitat musical.

MS: Els darrers anys hi ha hagut un impuls innegable de l’anomenada “música antiga i música barroca”, però què pot aportar realment la música barroca avui dia?

GC: La música barroca és un llenguatge i aquest llenguatge és atemporal. Els afectes expressats pels compositors barrocs són increïblement d’actualitat, tant pel contingut com per la forma. Aquesta possibilitat d’expressar-se sense retenció, amb audàcia, follia i alhora d’una manera tan commovedora i íntima són també característiques dels nostres dies.

MS: Tota la música es pot entendre com un llenguatge, i, alhora com un llenguatge atemporal…

GC: Sí, però alhora la música és l’art més reeixit per expressar l’instant present, deslliurat de qualsevol filtre! M’agraden i estimo, sens dubte, totes les formes d’expressió artística: puc plorar d’emoció assistint a un ballet i encara retinc impreses en mi algunes belles teles de Caravaggio o certs poemes de Rimbaud, però el poder del so és irreemplaçable.

Orquestra Barroca de Barcelona
Orquestra Barroca de Barcelona

MS: I quin és el poder de l’Orquestra Barroca de Barcelona? Què pot aportar a l’actualitat musical catalana?

GC: Sobretot les ganes de compartir la música, les ganes d’esdevenir un actor vivent al servei de tots els homes i les dones, les ganes també de col·laborar amb altres artistes i les ganes de democratitzar la música. És a dir, un desig d’unir qualitat i simplicitat.

MS: ¿Aquest desig es materialitza en els programes escollits per presentar a la Temporada de Música Antiga del Teatre de Sarrià?

GC: D’alguna manera sí, ja que treballarem conjuntament amb diversos solistes independents. Alhora, intento oferir programes variats i diversos, aprofitar aquestes trobades per fer descobrir també diferents artistes i instruments “estranys”… Espero poder fidelitzar un públic de totes les edats i condicions socials i m’esforçaré i expressaré per donar al públic les claus de comprensió vers la música que volem interpretar. Crec que és bo guiar l’escolta per tal d’aprofitar-la i gaudir-ne més.

MS: I quins són els repertoris més apropiats i específics per a l’Orquestra Barroca de Barcelona?

GC: Primerament i sobretot em focalitzo en el període de finals del segle XVII i principis del segle XVIII, tot donant protagonisme al repertori de corda. Hi ha nombrosos compositors, les peces són riques i poden aportar a l’orquestra múltiples ocasions de progressar. Aquest treball és meravellós, sempre estem en constant progressió!

MS: Des del 2015 participes activament en la vida musical de Catalunya. Quin és el teu punt de vista, com a suís, de la realitat musical que es viu avui a casa nostra?

GC: Veig Catalunya com un país en si mateix, orgullós de la seva cultura, de la seva història i de les seves particularitats. Hi pressento un potencial immens. Al dia d’avui, malgrat la crisi, em sembla observar-hi una renovació, una primavera cultural. Em vull implicar en aquesta realitat, ja que estic convençut de la nostra capacitat d’aportar esperança i amor en les nostres aventures musicals.

MS: Implicat en aquesta realitat musical i davant l’evidència que la música historicista ens permet també conèixer i comprendre el nostre propi passat i potenciar la memòria col·lectiva, ¿preveus amb l’Orquestra Barroca de Barcelona treballar també el repertori i el patrimoni musical català?

GC: Evidentment, el repertori català és inevitable. És important apropar les persones a les seves arrels. Crec fermament que l’art pot aportar la pau i l’harmonia en un món massa instal·lat en el caos. Nosaltres som els millors soldats per construir un món millor i només l’art pot elevar l’home. És així com la nostra missió és una de les més importants.

Descarregar PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Twitter feed is not available at the moment.
Segueix-nos a Twitter