Subscriu-te

Entrevista amb el director català Carlos Checa, director musical de Cuenca Ciudad de Música

© Luis Noguera
© Luis Noguera

El director català Carlos Checa (Barcelona, 1976) comença aquest mes d’octubre la seva tasca com a director musical del nou projecte Cuenca Ciudad de Música, juntament amb Carlos Lozano com a director artístic. Les agrupacions que intervenen en la primera temporada d’aquest projecte són fonamentalment tres: Escolanía Ciudad de Cuenca (ECC), Orfeón Ciudad de Cuenca (OCC) i Orquesta Ciudad de Música. La temporada constarà de set concerts, dividits en dos cicles, un de simfònic i un de cambra. El primer concert, una gala lírica, va tenir lloc el passat 6 d’octubre.

Carlos Checa estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona, sota el guiatge del mestre Albert Argudo, i amplià la seva formació com a director amb els mestres Antoni Ros Marbà, Kurt Masur, Francesc Llongueres i George Pehlivanian.

L’any 2005 Checa debuta a nivell internacional amb la City Chamber Orchestra de Hong Kong, i es converteix en el primer director espanyol que treballa com a director convidat d’aquesta formació. Des d’aleshores ha dirigit diverses orquestres, com la Royal Philharmonic de Londres, Orquesta Sinfónica Nacional de Costa Rica, Orquesta Sinfónica de Xalapa (Mèxic), Orquesta Sinfónica de Radio Televisión Española, Orquesta Nacional del Perú, Orquestra Filharmònica de Wroclaw o la Filharmònica Pomeranian de Bydgoszcz (Polònia). I a l’Estat espanyol també ha estat director convidat de diverses orquestres simfòniques, com les de Màlaga, Extremadura, Còrdova, Regió de Múrcia, Ciudad Real, Tenerife, Manuel de Falla, Balears Ciutat de Palma –amb la qual inaugura temporada el 26 d’octubre– i la Joven Orquesta Nacional de España.

Comença temporada amb molt bon peu, inaugurant la temporada de l’Orquesta Cuenca Ciudad de Música, en la qual debuta com a director musical, i també inaugura la temporada de l’Orquestra Simfònica de Balears. Com afronta el repte de la titularitat tenint en compte el moment difícil que travessa la cultura actualment?

D’una manera apassionant, amb mentalitat molt positiva i amb la satisfacció de saber que tinc músics de moltíssim nivell que formen part d’aquest magnífic projecte. La cultura dissortadament està patint unes retallades preocupants de les institucions públiques, però no obstant això a Cuenca Ciudad de Música pràcticament tot ha estat possible gràcies al suport de la societat civil, que amb suport privat està apostant per projectes de qualitat. L’orquestra està formada per músics espanyols i també d’altres nacionalitats. Provenen de Madrid, València i també de Conca, i encara que aquesta és una primera temporada de set concerts, segur que el públic en quedarà entusiasmat i estic convençut que per a les properes temporades rebrem el suport de més espònsors. D’altra banda, tornar a Mallorca a treballar amb l’Orquestra Simfònica de les Balears m’il·lusiona especialment, ja que tinc un excel·lent record del meu primer concert amb ells tocant Beethoven, i ara inaugurar la seva temporada el proper 26 d’octubre, amb obres com L’ocell de foc d’Stravinsky, la Simfonia clàssica de Prokófiev o el Concert de violoncel de Dvořák estic segur que serà molt emocionant.

Quines són les línies del seu projecte artístic com a titular a Conca?

A Conca l’orquestra principalment serveix de suport a l’Orfeó i a l’Escolania Ciudad de Cuenca. Treballo conjuntament amb el baríton Carlos Lozano, director de tots dos cors, en l’elaboració de la temporada, i el nostre objectiu, sense descuidar el repertori simfònic, és potenciar a la ciutat el repertori simfonicocoral i acostar l’òpera i la sarsuela al públic. De fet, tota aquesta aventura va sorgir després de l’èxit de la producció d’una òpera de Britten l’any passat.

Espanya ha viscut els darrers anys un període de creixement i millora en la qualitat dels seus músics. Malgrat això, encara hi ha molts joves espanyols que continuen marxant a l’estranger a estudiar i la crisi sembla que està posant en perill el sosteniment d’aquest nivell de qualitat a Espanya. Quin va ser el seu cas?   

Sens dubte, sortir i estudiar al costat de grans músics de prestigi internacional reconegut és fonamental, i jo, particularment mai no oblidaré la meva experiència al costat de Kurt Masur o George Phelivanian, si bé és cert que la meva vocació neix gràcies a l’entorn tan positiu que vaig tenir a Barcelona, quan amb 16 o 17 anys estudiava amb Albert Argudo i els meus estimats professors del Conservatori Superior Municipal de Música; també el meu contacte en aquella època amb altres directors catalans, com Ros Marbà, Jordi Mora, Manuel Valdivieso i especialment la meva estreta relació amb Francesc Llongueres va ser decisiu, en conjunt i en aquell moment de la meva vida, per estimar la música i encaminar-me cap a la direcció d’orquestra.

Com es porta això de no ser profeta a la seva terra, Catalunya?

Mira, són coses que passen, però que poden canviar en qualsevol moment. El món de la música clàssica és molt global, afortunadament; jo vaig debutar el març de 2002 amb la Simfònica de Màlaga, ja he arribat als meus primers deu anys treballant com a director convidat i creixent enormement com a director. Gràcies a Déu he pogut debutar amb prestigioses orquestres a Londres, Hong Kong, Madrid i he treballat per Llatinoamèrica, per Polònia, etc., i estic convençut que algun dia dirigiré algun concert a la meva estimada Catalunya.

Treballa amb regularitat a Amèrica del Sud i properament farà un concert amb la Simón Bolívar de Veneçuela. Quines són les virtuts del Sistema? Creu que aquest seria un model aplicable a Espanya?

A Llatinoamèrica em trobo molt a gust, hi mantinc una relació estreta amb l’Orquesta Nacional del Perú, amb l’Orquesta Nacional de Costa Rica, he visitat també Mèxic i pel novembre faig el debut a l’Argentina, amb l’Orquesta Sinfónica UNCUYO, a Mendoza, en el seu concert de cloenda de la temporada amb l’apassionant Novena Simfonia, “Coral” de Beethoven. Crec que recordaré sempre el dia que vaig rebre la invitació personal de Gustavo Dudamel per dirigir a Veneçuela, jo crec que Dudamel i el Sistema són un veritable exemple per al món, perquè tot el projecte neix des de la pobresa, amb humilitat, passió i amb un lema: “Toca i lucha”, així és difícil fracassar, no creu? A Espanya i a Europa ja s’està intentant, i això és valent, però crec que les nostres circumstàncies i la nostra actitud en general és molt diferent. La seva educació ha estat estimar la música com una eina per sobreviure i aquest concepte dóna molta força i una actitud de fortalesa extraordinària; difícilment podem aplicar el model, encara que segur que serveix d’inspiració i això ja és molt important.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *