Subscriu-te
Entrevista

Luis Codera Puzo

“A vegades l’inusual no són certes músiques en si, sinó la manera d’escoltar-les”

Després de tres anys portant propostes musicals de nova creació a centres d’art de Catalunya, OUT·SIDE canvia de nom i de forma. El projecte passa a anomenar-se OUT· i amplia el seu camp d’acció. Abans de l’estrena de la nova proposta del cicle aquest divendres 15 al Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat, parlem amb el seu director artístic, el compositor Luis Codera Puzo, que ens explica en profunditat en què consisteix.

-Comencem pel que sempre sorgeix primer: les etiquetes. Parleu de “música inusual”. El sector sembla continuar fugint del concepte de “música contemporània”, però no acaba de definir-se una nova etiqueta hegemònica. Per què? Què és per a vosaltres aquesta “música inusual”?

-Parlem, de fet, de músiques inusuals, en plural. “Contemporània” no és necessàriament una etiqueta negativa si s’assumeix que una etiqueta és justament això, i normalment s’associa a la música que prové i es desenvolupa al voltant de la tradició clàssica (culta europea). En OUT·, a més, ens ocupem d’altres músiques que no són tan habituals o de maneres no habituals de mostrar-les. A vegades l’inusual no són certes músiques en si, sinó la manera d’escoltar-les, o la manera de concebre aquests mateixos elements i símbols que sempre han estat aquí i que ara ens semblen nous i amb nous significats. O la manera en què s’ha programat aquesta música, o el context.

-OUT· ara engloba un projecte més gran. ¿És una productora? ¿És un grup de treball? En què es quedava curt OUT·SIDE?

-OUT·SIDE és un cicle de músiques inusuals en centres d’art contemporani catalans. L’espai determina la programació enormement i hi havia certes idees i projectes que volia portar més lluny. Personalment, després de deixar la direcció artística de l’ensemble CrossingLines tenia necessitat d’alimentar el meu costat de programador/oient i el resultat és la productora OUT·. El primer fora d’OUT·SIDE serà el concert “White” en aquesta temporada de les Sampler Sèries de l’Auditori de Barcelona, una producció ambiciosa que hem gestionat des del seu naixement en col·laboració amb el compositor Pablo Carrascosa.

-En la manera de presentar el projecte, renegueu en certa manera de la pedagogia habitual en les propostes de músiques de nova creació i advoqueu per una nova manera de dirigir-vos a l’espectador. ¿D’on surt aquesta reflexió? Què considereu que cal canviar?

-Recordo una reunió amb una empresa de comunicació en què ens demanaven quin era el “relat” del projecte, paraula màgica que ho envaeix tot. ¿I si el relat és que “no hi ha un relat”, o almenys no d’una determinada manera? Estem envoltats d’eslògans, projectes ràpids; sembla que tot ho masteguem i ho rebutgem a l’instant. Crec que el més seductor de determinades propostes és que no són immediates i crec que estem demanant a crits donar el nostre esforç i temps per a un propòsit que no sigui el mateix que ja coneixem i que ens pugui aportar i transformar. No hauríem d’infravalorar l’enorme poder d’atracció que té allò que ens defuig, d’allò gairebé inaccessible. ¿Potser no és aquest un gran relat?

Al meu entendre, el que més necessita el moment cultural i polític actual és la idea d’escolta. “Escolta” entesa com el procés en què un permet que el món, l’extern, pugui ser rebut sense filtres i que ens pugui transformar.

-¿I com es materialitza aquest canvi per al públic que assisteixi als concerts d’OUT·SIDE?

-Aquesta és una reflexió sobre com abordem el nostre treball; no m’atreveixo a aventurar com la rep el públic. L’única cosa que puc dir és que programo el que m’agradaria experimentar com a oient i que això és el millor que puc oferir.

-En qualsevol cas, la reflexió implícita en aquest nou gir de la proposta va més enllà del públic. Dieu que el pensament crític i la reflexió artística tenen un pes important dins de la programació d’OUT·… Com?

-Els últims anys he anat intensificant la consciència d’allò cultural i polític en la meva visió del món. Això ha vingut motivat per tres situacions: l’aprofundiment en l’anàlisi, l’escolta i la contextualització del moment musical en el qual estem; l’experiència creixent en l’àmbit de la gestió cultural –dedicació que afavoreix la presa de perspectiva–, i la influència de la política i filòsofa Clara Ramas –diputada a la Comunitat de Madrid–, que amb les seves pacients converses m’ha ajudat a prendre consciència d’allò públic i els processos col·lectius i a desfer-me d’una certa concepció falsament individualista –i infantil– del món. Al meu entendre, el que més necessita el moment cultural i polític actual és la idea d’escolta. “Escolta” entesa com el procés en què un permet que el món, l’extern, pugui ser rebut sense filtres i que ens pugui transformar. Això implica ser capaç de dubtar d’un mateix i atrevir-se a canviar. Aquesta actitud em sembla urgentment necessària en una situació on les cambres d’eco virtuals creen cada vegada bàndols més polaritzats i homogeneïtzats, on se’ns aïlla d’allò que ens podria fer dubtar, i se’ns aplega amb el nostre “clan” i aquells que són com nosaltres. Crec que la programació és una acció de pensament i, per descomptat, també política i que músiques o situacions com les que proposa OUT· i OUT·SIDE combaten aquesta inèrcia. També hem iniciat accions més explícites, com per exemple encarregar textos –no exactament notes de programa– al voltant de cadascun dels concerts d’OUT·SIDE o diferents entrevistes i articles.

La programació d’aquest any està centrada en diferents maneres d’escolta: cada concert proposa una situació en la qual s’aïlla i es manifesta un element que té lloc en l’escolta i que la condiciona.

-La vostra reflexió sobre l’escolta en el cicle de concerts d’aquesta temporada queda articulada a través de quatre eixos: escena, pura, concepte i memòria. A grans trets, en què consisteix cadascun?

-La programació d’aquest any està centrada en diferents maneres d’escolta: cada concert proposa una situació en la qual s’aïlla i es manifesta un element que té lloc en l’escolta i que la condiciona. Tots els concerts del cicle tenen referències encreuades entre si, i l’oient que hagi assistit a tots podrà vincular diversos compositors, obres i textos en diferents contextos, de manera que hi hagi un nivell addicional d’escolta. ESCENA proposa reflexionar sobre com escoltem quan la música ha estat creada simultàniament amb una altra disciplina artística, en aquest cas música amb dansa butoh, a càrrec de Luis Tabuenca i Imre Thormann. PURA qüestiona tots aquells elements de l’escolta que normalment tenen lloc en un concert, però que sovint passen desapercebuts: il·luminació, gestualitat corporal del músic, la presència del propi músic, el concepte d’“escenari” i fins i tot la pròpia acústica. El concert serà realitzat per Barcelona Modern Ensemble. CONCEPTE planteja que l’escolta pot necessitar quelcom més que el propi so per ser completa. Frames Percussion interpretarà diverses peces en què certs significats, les associacions a elements externs com imatges en un vídeo o la interacció amb el públic són part inseparable de l’experiència del concert. MEMÒRIA és un triple concert de música de l’Ars Subtilior medieval, música de nova creació i cant difònic de la República de Tuva. L’heterogeni programa del concert proposa explorar com és la influència de la memòria en l’escolta: com el que coneixem o el que no determina i completa la nostra manera d’escoltar. Serà interpretat per Solistes de Sollazzo, Barcelona Clarinet Players i Guillem Codern.

-Ja per acabar, una anàlisi general. Barcelona ha aconseguit forjar els últims anys una escena cada vegada més rica en propostes dedicades a les noves músiques. En aquest mapa en ebullició, ¿quin lloc aspira a ocupar OUT·? Quin serà el seu segell?

-Certament, Barcelona manifesta una certa expansió de propostes, cicles, festivals i grups, i, al meu entendre, n’hi ha diversos amb una bona direcció artística –fet que no sempre és comú. Probablement són els oients els que haurien de respondre aquesta pregunta, però aspirem a fer que especialment el perfil de la programació sigui el que faci distintiu OUT·; emfatitzar que la idea de programació va més enllà de l’acumulació de peces, que un concert o un cicle és més que la suma de les seves parts. No volem programar totes les músiques que existeixen: volem proposar una idea, que cada projecte tingui un propòsit, i no defugim un marcat tret ideològic o estètic –encara que probablement no sabem anomenar-lo. D’altra banda, OUT·SIDE té lloc en centres d’art catalans també fora de l’àrea metropolitana de Barcelona en una tasca necessària de descentralització cultural i fomentant la creació d’un circuit que pugui permetre un teixit cultural més complet i viable per a públic i formacions musicals.

Podeu consultar tota la informació sobre OUT· i l’agenda de concerts OUT·SIDE a www.outs.cat

Imatge destacada: © Manu Theobald

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Twitter feed is not available at the moment.
Segueix-nos a Twitter