Subscriu-te
Entrevista

Núria Ballester

“Hem canviat el recorregut biogràfic per un discurs més conceptual”

El proper 22 de juny tindrà lloc l’acte de reinauguració del Museu Pau Casals del Vendrell, una de les principals institucions de la cultura musical del nostre país, després d’un procés de renovació tant de les instal·lacions com de l’exposició. Ubicat a la casa que el músic es va fer construir a la platja de Sant Salvador, continuarà donant a conèixer les diverses facetes del mestre. La seva directora, Núria Ballester, ens ho explica en aquesta entrevista.

ALBERT TORRENS: Ajuda’ns a situar la importància d’aquesta reforma en el context de la història del Museu Pau Casals.

NÚRIA BALLESTER: El Museu es va inaugurar el 1974 i, més de vint anys després, al final dels noranta, ja s’hi va fer una reforma estructural molt grossa, tant arquitectònica com museogràfica. Aquest gran canvi es va reinaugurar el 2001, quan es van incorporar a la Casa Museu –on hi havia mobles i documents antics, de gran valor, però presentats en un estil de museu del segle XIX o de començaments del XX– tres nous mòduls o espais: la botiga-recepció, la sala de serveis i la polivalent, on fem exposicions temporals. L’any passat, doncs, va fer vint anys d’aquella gran reforma. Però l’edifici, en estar situat tan arran de mar, pateix una degradació més greu que qualsevol altre, i amb el temps van aparèixer problemes d’humitats i també d’instal·lacions, sobretot de la climatització, que havia quedat obsoleta. Com que això s’havia de resoldre, la Fundació Pau Casals va demanar una subvenció FEDER a través de la Generalitat de Catalunya, que té una línia d’ajuts per poder fer aquest tipus de reformes arquitectòniques. I llavors es va decidir aprofitar la inversió per actualitzar el discurs museogràfic.

ALBERT TORRENS: Comencem pels espais, doncs. Quins canvis hi seran més fàcilment perceptibles?

NÚRIA BALLESTER: Pel que fa a l’exterior, hem aclarit lleugerament el color del mur i hem tornat a col·locar al jardí alguna escultura que històricament ja hi era però que en algun moment s’havia tret. Però això s’havia de conèixer molt bé abans per percebre-ho, és clar! L’impacte més gran serà a l’interior: de la casa, que és històrica, n’hem preservat els espais tal com eren, però n’hem recuperat l’altura dels sostres originals, així com la galeria oberta al mar, que el 2001 s’havia tancat amb finestres i ara, en canvi, hi hem posat vidres de seguretat, de manera que tenim la mateixa vista espectacular que tenia Pau Casals. També s’ha reentelat tota la Sala de Música recuperant la tela original i el canvi més important és a la Sala del Sentiment, l’annexa a la Sala del Vigatà i la de Música, que en l’anterior museu ja existia, però no es veia perquè allà s’explicaven els períodes de la Guerra i l’exili i l’estructura museogràfica la tapava força. Ara continuem necessitant aquest espai –ens és molt útil ja que, a diferència de la resta de la casa, no hi ha mobles originals–, però hi hem fet una intervenció molt moderna i oberta que permet veure-hi alhora l’arquitectura i l’exposició.

ALBERT TORRENS: Com s’ha fet aquesta part del treball de renovació del Museu i qui hi ha pres part?

NÚRIA BALLESTER: Ha estat una feina d’equip entre la Fundació Pau Casals i diversos professionals que ens han ajudat en la producció. A la reforma del 2001, jo ja hi vaig ser com a documentalista, perquè havia treballat molt els fons i vaig estar donant suport documental a l’equip, i aquesta vegada, a més del suport al guió i al plantejament del projecte, també he intervingut en la conceptualització.

ALBERT TORRENS: Així doncs, com queda el nou discurs museogràfic?

NÚRIA BALLESTER: El canvi és que l’antic museu feia un recorregut biogràfic: començava amb una presentació, seguia amb l’etapa de la infància i un llarg etcètera abans d’arribar a la internacionalització. Ara hem trencat aquesta línia i hem fet un discurs més conceptual: la primera part tracta del músic, comença amb un gran vídeo immersiu de presentació, que es projecta sobre les parets de la casa, fins a arribar a la Sala de Música, on tractem del seu descobriment del violoncel, per què va escollir l’instrument i com van ser els primers anys de formació. Seguim amb el gran triomf internacional com a violoncel·lista i després en tractem les quatre grans facetes: intèrpret, compositor, director i mestre. A partir de la Sala del Sentiment, a la segona meitat del Museu presentem el Casals compromès amb lluita per la pau, la força del silenci quan va decidir no tornar a tocar als països aliats, el compromís social al llarg de la seva vida –no només amb l’Associació Obrera de Concerts, sinó també amb els exiliats i Catalunya– i l’última part és la lluita per la pau amb les Nacions Unides i El pessebre, juntament amb les grans personalitats i músics que Casals va poder conèixer al llarg de la seva vida, amb els reconeixements i honors que va tenir. Acabem amb un altre gran audiovisual, en què es reprodueix el discurs a les Nacions Unides i amb una altra novetat, perquè connectem el llegat de Casals amb l’actualitat a través d’imatges molt impactants de guerres, exilis, migracions… Això a l’antic Museu no hi era i hem volgut actualitzar el discurs en aquest sentit: parlem d’un gran músic que va lluitar tota la vida a través de la música per la pau i el llegat del qual és totalment vigent.

ALBERT TORRENS: ¿Heu incorporat noves modalitats de visita arran d’aquesta renovació?

NÚRIA BALLESTER: Modalitats de visita, de fet, no, perquè ja fèiem visites teatralitzades i ara començarem les activitats d’estiu, com visites guiades o el format Mar de Sons i Vins –que consisteix en una visita guiada i un tast de vins del Penedès. A l’agost tornarà el cicle Música als Jardins, que ja fa anys que estem organitzant en col·laboració amb l’ESMUC i hi tenim quatre concerts programats. Però sí que hem incorporat molts elements interactius, com els multitouch, que la gent podrà consultar, sempre amb la voluntat de donar més informació al visitant.

ALBERT TORRENS: Finalment, com serà l’acte d’inauguració de dimecres 22 de juny?

NÚRIA BALLESTER: Es tracta d’un acte per invitació que consistirà en una visita institucional, parlaments de les autoritats i una intervenció musical del Cor Zóngora del Vendrell, que cantarà unes quantes peces de Casals. També hi haurà El cant dels ocells, és clar, amb la violoncel·lista Carla Conangla, que va ser guanyadora de la Beca Internacional Pau Casals. Els dies 23 i 24 farem jornades de portes obertes i, a partir del 25, començarà el funcionament habitual del Museu, amb nous horaris d’estiu: de dimarts a dissabte, de 10 a 14 hores i de 16.30 a 20 hores, i diumenges, de 10 a 14 hores. Tot això fins a l’11 de setembre.

 

Imatge destacada: (c) Fundació Pau Casals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Molt contents 🤩 del 3r Premi del Concurs Internacional de Música Rising Stars de Berlin!!! @UniMozarteumSbg #musicacambra #trio 📸@sergipanizo

Catorze concerts integren la programació de Nadal del @palaumusicacat, que tindrà lloc entre l'11 de desembre i el 8 de gener. Més informació, al nostre web! http://www.revistamusical.cat/els-amics-de-les-arts-seran-els-convidats-especials-del-concert-de-sant-esteve-2022/

El músic, investigador i divulgador @Pepe_Reche guanya el II Premi @JMCatalunya - @FictaEdicions d'assaig musical català. L'obra premiada proposa la revisió crítica de la recepció a Barcelona de la música contemporània a l’època de l’Orquestra Pau Casals.

El compositor argentí Demian Rudel Rey és el guanyador del Premi Internacional Frederic Mompou per l'obra 'Uenia'. El jurat també atorga una menció honorífica a l’obra 'Joan Mitchell, 1992' del compositor sud-coreà June Young Kim. @FundacioMompou

Segueix-nos a Twitter