Subscriu-te
Entrevista

Antoni Ros Marbà

“Hem d’intentar que la cultura sigui un catalitzador de l’ésser humà”

Antoni Ros Marbà és considerat un dels directors d’orquestra més importants dels nostres temps. Posseïdor d’una vasta cultura més enllà de la música, la seva curiositat el porta a la descoberta constant en la filosofia, la poesia, les lletres i la història. El confinament l’agafa a Sant Feliu de Guíxols, juntament amb la seva filla i un amic comú. Hores de reclusió que el conviden a la composició i a la creació, entre les quals s’escola aquesta conversa telefònica.

MARTÍ SANCLIMENT: El truco més tard del que havíem previst i li esguerro la tarda, que vostè volia dedicar a la composició…

ANTONI ROS MARBÀ: Demà em dedicaré a compondre, avui ja no puc. Quan m’hi poso m’hi he de posar. Vaig a poc a poc. És tot un misteri la composició, la creació. A vegades surt i a vegades no surt, però com deia Picasso, si em ve la inspiració, que em trobi treballant.

MS: Així, com és el seu procés creatiu?

ARM: Faig molts esborranys, sovint començo una cosa, un motiu, que em porta a un altre i, al final, una petita transició que pot durar deu segons em pot donar hores de feina. Calculo que una setmana de treball em pot donar un rèdit d’uns tres minuts de música.

MS: I durant el confinament ha tingut l’ocasió de compondre…

ARM: Sí. He compost una obra sencera, una Meditació sobre el Divendres Sant. Vaig veure la pel·lícula El calvari de Mel Gibson i em va causar un gran impacte. Tenint en compte el confinament, vaig pensar que havia de fer aquesta composició. La vaig començar el Divendres Sant i la vaig acabar el dia de Sant Jordi.

MS: I què hi podem trobar, en aquesta peça?

ARM: És difícil de dir. Té perfils dramàtics evidents, però no és una obra truculenta. L’obra busca una certa profunditat per ella mateixa. En l’obra hi ha una veu interior que ens parla, podria ser la veu de Crist, qui sap… És una obra per a orquestra de corda. En destaco el gran solo de violoncel, tot i que també hi ha moments de violí sol i aportacions de la viola. És una peça que oscil·la entre dos mons, però les arrels són tonals. L’adaptaré també per a orquestra clàssica. El confinament em dona aquesta possibilitat. És breu, la meditació d’un moment concret, que comença i acaba d’una manera molt singular. La música s’esvaeix per ella mateixa, se’n va cap amunt.

 MS: ¿L’obra del confinament?

ARM: No és l’única. He aprofitat per revisar l’encàrrec que em va fer el Palau de la Música quan celebrava el seu centenari, la Simfonia 1908.

MS: ¿Una simfonia inèdita?

ARM: Sí, a causa de la seva dificultat interpretativa. Em vaig passar tres pobles amb la dificultat de la part coral, en soc conscient. És una obra per a gran orquestra, tenor i baríton solistes i cor. L’obra necessitaria un treball bastant profund i moltes hores d’assaig i preparació. El Palau deu tenir una còpia del meu original, però crec que els directors dels cors encara no la coneixen.

 MS: Un altre dels seus darrers projectes ha estat la composició d’òpera entorn de la figura de Walter Benjamin que es preveu estrenar el 2022 al Liceu. Què explica aquesta òpera?

ARM: Aquesta és una òpera acabada el 2016 i fruit de sis anys de feina. L’òpera ens situa a l’Europa dels anys quaranta del segle passat i té com a personatge central el filòsof Walter Benjamin. Era col·leccionista de postals i nosaltres, a través de tretze postals, dividim l’òpera, que resumeix aspectes importants de la seva vida. El llibret és de Tony Madigan, home de cultura que coneix perfectament la figura de Benjamin. La majoria del que diu Benjamin a l’òpera és extret literalment dels seus propis texts. Una mena de retrat del que ell era i de les persones que el van tractar. Així, hi apareixen la seva amant Asja Lâcis, la pensadora Hannah Arendt, el dramaturg Bertolt Brecht, Lisa Fittko, que el va ajudar a creuar la frontera francesa, i el seu amic i filòsof Gershom Scholem. Parlem d’una època i de valors, però també del propi ésser humà. És una obra contra el racisme. Una obra que pot tenir també una lectura ecumènica, tenint en compte el que passa al món en aquests moments.

MS: I com es reflecteix tot això en el llenguatge compositiu?

ARM: Empro un estil molt personal i difícil de definir. Té certes connotacions llunyanes de l’expressionisme, alhora que l’arrel es pot analitzar de manera tonal, però ho és i no ho és. Hi ha molts elements musicals que neixen per ells mateixos, no adscrits a cap escola determinada. També hi trobem certs motius o parcel·les temàtiques i musicals que es desenvolupen per elles mateixes al llarg de l’obra però que no podríem anomenar leitmotiv. Són motius que es desenvolupen, però que mai es presenten de la mateixa manera.

 MS: Tot filòsof, també Benjamin, dona gran importància a la contemplació. Aquests dies potser contemplem més que no pas ho fèiem abans. Què ens hauríem de plantejar?

ARM: Sí. Evidentment, cal un plantejament. Crec que l’egoisme humà ha anat massa lluny. Fixa’t, hi ha molts dies que surto per anar a buscar el pa i comprar la premsa i com que aquí a Sant Feliu soc prop del mar, d’una manera discreta m’hi apropo, em baixo la mascareta i sento l’olor de l’aigua de mar; és reconfortant, contemplació també. Hem de ser conscients que després del confinament les coses seran molt diferents. Hem d’estar preparats i admetre que la societat està molt malament i alhora pensar en quina situació i societat tindrem i voldrem de cara al futur.

 MS: I què voldrem? Què podem recollir-ne, de tot plegat?

ARM: Jo crec que hem de recollir el retrobament amb els valors pròpiament autèntics de l’ésser humà. Hem de fugir dels egoismes del món globalitzat i de l’espiral competitiva en què ens trobem. Hem de saber trobar altres vies per satisfer-nos i ser conscients que la felicitat és efímera. Potser ens trobem en un moment de taula rasa i hem de saber aprofitar el moment per tornar a néixer, ara és un moment de canvi. Els que som treballadors de la cultura estem molt preocupats per la situació actual del sector, però hem d’intentar que la cultura sigui un catalitzador del propi ésser humà. La cultura ens ha d’ajudar a tots.

MS: Com l’hi ajuda durant el confinament?

ARM: No m’avorreixo, que això ja és important. Escric, componc i reviso obres ja acabades, també llegeixo alguns llibres i ara que no puc escoltar música viva, l’escolto enllaunada.

 MS: No ha parat. Quins són els seus somnis o desigs per complir?

ARM: Seguir fent música. Sempre recordo el mestre Toldrà que quan va començar a dirigir va deixar de compondre. Ell deia que no componia però dirigia i que feia música. Jo he fet música i vull seguir fent música, música que sigui útil per a la societat. A la meva edat la música em segueix fent sentir, em fa feliç i em fa patir i tinc per ambició fer el que faig el millor possible. I no he parat, recordo que un dia em va dir el doctor Broggi: “La vida és com anar en bicicleta, que si pares caus”.

MS: I, finalment, què recomana a nivell cultural als lectors en temps de confinament?

ARM: Simplement llegir. La lectura per a mi és important. Ara estic llegint una biografia de Beethoven, els Aforismes de Ludwig Wittgenstein, L’obra d’art en època de la seva reproducció mecànica de Walter Benjamin i la correspondència entre Casals i el doctor Trueta. He gaudit del llibre Homo Deus de Yuval Noah Harari i també m’apropo a les noves generacions d’escriptors llegint Pluja d’estels de la Laia Aguilar. Pel que fa a la música, estic escoltant força música de cambra, però això és molt personal, cadascú ha d’escoltar el que necessiti en cada moment. M’agrada escoltar com el meu mestre Sergiu Celibidache dirigia Bruckner i redescobrir algunes òperes menys conegudes, com les de Txaikovski amb llibrets d’Aleksandr Puixkin. Però ara, sobretot, tinc la intenció d’escriure. Després de les composicions que he fet al llarg de la meva vida, per a infants o les harmonitzacions per a la Nova Cançó, sardanes per reivindicar la cobla, projectes que vaig fer perquè creia que el país ho necessitava, ara vull dedicar-me a les obres de creació pròpia. El temps perdut no es recupera mai, però sí que es poden recuperar els projectes i fer-ho ara.

Imatge destacada: (c) OE Oficina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *