Xavier Pagès-Corella

ALBERT TORRENS: Com i quan va sorgir la invitació per compondre aquestes cançons i dirigir el programa de l’Orquesta Ciudad de Granada? ¿L’encàrrec incloïa les dues coses de bon principi?

XAVIER PAGÈS CORELLA: La meva relació amb l’Orquesta Ciudad de Granada es va iniciar l’any 2010, quan el llavors titular de l’orquestra, el mestre Salvador Mas, em va donar l’oportunitat de treballar-hi per primer cop. Des de llavors hi he fet diverses col·laboracions en l’àmbit de la programació didàctica i familiar que van culminar amb l’encàrrec, la temporada passada, de la composició i direcció d’una producció a l’entorn de la figura de Juan Latino.

AT: Les cançons parteixen de poemes de Rafael Guillén, per què? ¿Va ser una proposta de l’orquestra? Com vas arribar a la poesia d’aquest autor i quins creus que són els seus valors?

XPC: Durant la darrera producció en què vaig treballar amb l’orquestra, vaig tenir la sort que un amic comú, membre de la formació, va presentar-me el poeta i premi nacional de literatura Rafael Guillén. En aquella trobada vam tenir una conversa molt agradable i vam veure que teníem molt en comú, també en la forma d’entendre l’art. En tornar a casa vaig llegir-me bona part de la seva obra per aprofundir en el seu llenguatge i trobar algun poema que fos adequat a la música que volia fer. En llegir les seves Cinco canciones granadinas vaig veure que s’adaptaven perfectament a la meva forma de fer música, i em vaig posar a compondre immediatament. Un cop la idea de l’obra va estar clara, vaig fer la proposta a la Gerència de l’Orquesta, i des del primer moment es van fer seu el projecte, per la vinculació d’un poeta de la categoria de Guillén amb la ciutat de Granada. Aquest concert serà el primer en què participo en la temporada de l’Orquesta, al marge dels concerts didàctics, i representa un pas molt important en la meva carrera professional com a compositor i com a director.

AT: Musicalment, com és el llenguatge de les cançons? Per què vas escollir la veu de tenor i, més concretament, vas convidar-hi David Alegret?

XPC: És difícil descriure el llenguatge musical amb paraules… En qualsevol cas, el llenguatge d’aquesta obra segueix la tendència que intento mantenir des de l’inici de la meva carrera, és a dir, cercant sempre la variació i autosuperació expressiva. El color de la veu em va venir amb la lectura dels poemes. En moltes de les meves obres he utilitzat preferentment la veu de baríton, però aquest cop he vist clar que havia de ser la de tenor. I malgrat que coneixia la trajectòria de David Alegret, no havia tingut l’ocasió de treballar mai amb ell. Quan l’orquestra em va demanar qui volia de solista, vaig pensar que seria un candidat excel·lent per cantar-les i vaig tenir la sort –ja que l’obra té una dificultat important, especialment per a la veu– que va acceptar el repte.

AT: Quin lloc ocupa la cançó per a veu i piano o orquestra i la que és per a cor en el teu catàleg? Què diries que és el més interessant i el més difícil de compondre sobre un text?

XPC: La veu és protagonista en un bon nombre de les meves obres: tinc un parell d’òperes de petit format, diverses obres que inclouen veus solistes, algunes cançons per a veu i piano i també algunes obres corals. M’encanta escriure per a la veu, penso que hi rau l’essència de la música. El més interessant de compondre sobre un text és la relació que s’estableix entre l’estructura del text i de la música, les imatges que el text et proporciona que es poden traduir d’alguna manera o altra en música, i també la unió de les dues formes artístiques, que augmenta les possibilitats expressives a la màxima potència. En el meu cas, el tractament d’un text, si he tingut l’oportunitat d’escollir-lo, no em dificulta mai el procés creatiu, sinó ben al contrari.

AT: Quant de temps t’ha ocupat el procés de composició? ¿Ha estat fluid o hi has trobat dificultats?

XPC: Aquesta obra m’ha portat uns sis mesos de feina i, comparat amb altres obres anteriors, ha estat bastant ràpida. S’ha de dir que el confinament va ajudar que acabés molt abans del previst. Algun avantatge havia de tenir…

AT: Pel que fa a la resta del programa, ¿has intervingut en l’elaboració? Més enllà dels recursos que demanen, ¿creus que hi ha nexes d’unió entre les obres de Britten, Pärt, Nicanor de las Heras i la teva?

XPC: El programa definitiu ha estat definit per l’evolució de la pandèmia. Inicialment incloïa la Ballad of heroes de Britten, per a tenor, cor i orquestra, però finalment hem hagut de rebaixar la quantitat de músics per adaptar-nos a les normes sanitàries. La idea era fer un programa de música contemporània incloent-hi algun clàssic del segle XX, com Britten. Finalment, malgrat les dificultats, crec que ha quedat un programa prou variat i representatiu de diferents estils musicals de la creació recent.

AT: Quins altres projectes tens entre mans actualment?

XPC: Aquesta temporada espero poder estrenar la meva obra Tangram amb el Barcelona Modern Ensemble a les Sampler Sèries de L’Auditori. També sortirà aviat un disc amb música catalana per a arpa que enregistrarà l’Esther Pinyol per a Ficta que inclourà la meva obra Bo Ya. Mentrestant, estic component un conjunt d’obres per a piano sol que espero que veuran la llum els propers mesos. Quant a la direcció, a part de diversos projectes pedagògics al Conservatori del Liceu, em fa una il·lusió especial el concert amb Kalina Makuta i l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat en què interpretarem, entre altres obres de compositors catalans, el Caprici núm. 3 per a violí i orquestra de Joan Manén, dins dels actes del cinquantenari de la seva mort.

Imatge destacada: (c) Igor Studio.

Imatges interiors: (c) Orquesta Ciudad de Granada.