Subscriu-te
Entrevista

Cantoría

Quatre veus i una il.lusió

Jorge Losana és director de conjunt coral i instrumental i tenor, especialitzat en la interpretació de la música històrica. Fa anys que freqüenta Barcelona on ha acabat instal·lant-se i creant el conjunt vocal Cantoría, especialitzat en el repertori renaixentista ibèric.  Després d’obtenir la beca EEEmerging, Cantoría s’ha obert al panorama internacional. Enguany, els trobarem al Festival de Música de Torroella i l’any vinent debuten a L’Auditori de Barcelona.

Després d’anys de coneixença, en Jorge i jo ens trobem al barri de Gràcia i aprofitem per comentar el recorregut de Cantoría, d’on sorgeix i cap on s’orienta ara aquest conjunt musical, format per Inés Alonso (soprano), Samuel Tapia (contratenor), Valentín Miralles (baix) i el mateix Jorge Losana (tenor i direcció).

 

MARTÍ SANCLIMENT: Jorge, com i quan va néixer el conjunt Cantoría?

JORGE LOSANA: Cantoría va sorgir el 2016 fruit d’un taller de madrigals que vam realitzar al Festival Ecos de Sierra Espuña (Múrcia). En Valentín i jo vam traslladar-nos a Barcelona per estudiar a l’ESMUC, on vam continuar cantant conjuntament. A aquest conjunt s’hi van incorporar aleshores la Inés i, posteriorment, en Samuel, assistint a les classes de música de cambra del departament de Música Antiga. Per nosaltres va ser especialment important la influència dels professors Pedro Memelsdorff i Marta Almajano, que ens van animar a especialitzar-nos en el repertori del Renaixement ibèric.

 

MS: Un repertori amb moltes qüestions per resoldre. Quin va ser el vostre plantejament inicial?

JL: El plantejament inicial era experimentar amb la relació entre el text i la música de les obres profanes del segle XVI, com si traslladéssim les idees de la seconda prattica de Monteverdi a la música ibèrica, amb el seu tractament del text i els afectes per damunt de les línies melòdiques i l’harmonia, tot adaptant-les a la mentalitat i les característiques de l’època de Mateu Fletxa, Juan del Enzina, Francisco Guerrero…

 

MS: I un cop obtinguts els primers resultats i un segell propi en la interpretació d’aquests repertoris, què exploreu actualment?

JL: En aquests moments estem explorant la teatralitat i l’espontaneïtat en les nostres interpretacions i també un tipus de vocalitat i de línia de cant que s’adapti a la recitació poètica.

 

MS: Aquest tipus de vocalitat i línia de cant seria el més fidel a la interpretació d’aquestes músiques al seu temps? Quines fonts utilitzeu?

JL: Existeixen molt poques fonts sobre la forma de cantar la música que interpretem o fins i tot sobre qui n’eren els intèrprets. Podem trobar les llistes dels integrants de les capelles de les catedrals i les descripcions sobre les seves veus (especialment a les “proves d’accés” que es realitzaven), però sobre les interpretacions “domèstiques” de la música, la informació és molt escassa. Creiem que a l’època encara no existia un cànon vocal estètic generalitzat a Europa, com va pasar posteriorment amb l’aparició del bel canto i les escoles d’òpera.

 

MS: Una escola i un mestre per a cada poble.

JL: Els cantants aprenien amb el seu mestre de capella i seguien l’estil de cant de la seva zona, fins i tot en la forma de pronunciar el llatí. Nosaltres intentem cantar de la manera més natural possible apropant la tècnica de cant a la veu parlada i intentant trobar sons allunyats dels artificis propis de la tècnica vocal, tot i que venint d’una formació clàssica com la nostra això no és sempre el més senzill.

 

MS: Què destacaries, a nivell vocal, de la música del Renaixement a la Península Ibèrica?

JL: Crec que es l’època de major esplendor musical de la nostra cultura i estem treballant perquè el repertori es conegui tant aquí com a d’altres països. Gràcies a les corals angleses, la música sacra de Victoria, Guerrero i Morales és ben coneguda a nivell internacional. També cal apuntar la tasca de Jordi Savall en revaloritzar, recuperar i donar a conèixer el repertori profà, però encara hi ha molt de repertori de qualitat que mereix ser posat en valor. Sovint després dels concerts escoltem el nostre públic comentar sorpresos la qualitat i profunditat de les ensaladas de Fletxa o de les villanescas de Guerrero. Per a nosaltres és un privilegi submergir-nos en la genialitat d’aquestes músiques i fer-les reviure amb el nostre esforç.

 

MS: Aquest és un dels motius pels quals vau decidir-vos a interpretar aquests repertoris?

JL: Exactament. Per la qualitat i la profunditat d’aquestes músiques. El mes passat destacaven en un reportatge de l’emissora WD3 de Còlonia (Alemanya) sobre el nostre concert dins el cicle Brühler Schlosskonzerte que fou justament en una època d’absolutismes i persecucions religioses quan sorgí una música tan viva, plena de vitalitat i de matisos teatrales i retòrics. Cada ensalada de Mateu Fletxa és com un petit univers musical amb referències tant a la música popular, com als safareigs i acudits sobre la política del moment i a les al.lusions a altres estils musicals… Nosaltres no ens cansem d’explorar les possibilitats vocals i interpretatives que aquest repertori ofereix.

 

MS: Cantoría interpreta música de fa més de quatre-cents anys però atorga al conjunt una imatge de modernitat, de joventut, de frescor. Quina imatge vol donar Cantoría i a quin públic es dirigeix?

JL: Ens agrada pensar que, d’alguna manera, som el nexe d’unió entre la música del passat i l’actualitat, de manera que intentem reviure-la i donar-li frescor perquè arribi al públic amb una sensació semblant a la del públic que l’escoltava per primera vegada fa cinc segles, quan podria haver estat considerada música d’avantguarda. Pel que fa a la imatge, la realitat és que som persones joves d’avui en dia i hem aprofitat, simplement, aquesta realitat per arribar a nous públics, de manera que cada vegada més gent (especialment la gent jove) descobreixi aquest tipus de música. Pensem que el futur de la música clàssica passa per modernitzar els canals i adaptar-se als mitjans de comunicació i xarxes socials, que formen part del dia a dia, però sense oblidar la fidelitat a la música i la qualitat artística.

 

MS: Joves intèrprets amb una proposta professional i internacional entre mans. És Cantoría un conjunt professional?

JL: Imagino que depèn de com vulguem utilitzar aquest terme: els cantants de Cantoría encara estem en formació, estudiant i desenvolupant la nostra tècnica vocal, però compaginem els nostres estudis amb l’activitat de Cantoría que inclou més de quaranta concerts l’any, alguns d’ells a festivals com Ambronay , Göttingen, Santander o la Quinzena musical de Sant Sebastià… Nosaltres intentem oferir al públic la millor interpretació possible en cada concert i que visquin una experiència musical que no oblidin.

 

MS: Fa uns moments has fet menció d’alguns dels festivals on heu participat recentment. La vostra carrera internacional va començar sobretot a partir del moment en què vau rebre la beca EEEmerging. Què us ha aportat aquesta beca i quins han estat els vostres principals concerts?

JL: Entrar a EEEmerging va ser un abans i després per a la nostra carrera, ja que ens va obrir les portes del panorama internacional i ens ha permès aprendre de cada experiència que hem viscut en les residències musicals internacionals. Tot i que ja havíem tingut experiències europees en les sèries Fringe de Bruges i Utrecht o a la International Young Artist ‘s Presentation d’Anvers, el programa EEEmerging ens ha permès mostrar la nostra música a públics molt diferents (hem cantat a Anglaterra, França, Alemanya, Polònia, Itàlia i Bèlgica) i rebre el feedback dels programadors i altres músics, que ens han ajudat a definir la nostra proposta artística i els nostres objectius. A més, ser reconeguts a l’estranger ens ha obert portes a casa nostra, amb concerts importants per a nosaltres, com el del Museu del Prado, la Biblioteca Nacional d’Espanya, la Biblioteca Nacional de Catalunya, el Festival de Música de Torroella aquest mes d’agost o a L’Auditori de Barcelona de cara a l’any vinent.

 

MS: Tota aquesta activitat fa pensar que esteu en un gran moment com a conjunt…

JL: Sí, estem en un moment molt dolç: tenim per davant molta feina musical i vocal, ja que seguim en la recerca d’un so realment autèntic per a Cantoría i per desenvolupar-ho tenim invitacions molt interessants a festivals i residències arreu d’Europa i dos projectes pedagògics, un a França i un altre a Itàlia, que ens fan especial il·lusió.

 

MS: Projectes pedagògics, invitacions de concerts, una recerca constant…

JL: I, a més de l’agenda de concerts, estem començant a pensar en el nostre primer disc. Volem meditar i preparar-lo bé perquè ens agradaria trobar un format connectat als temps que viu la indústria actual i un concepte general i musical que reflecteixi com és Cantoría a l’escenari i com entenem el repertori. També tenim un projecte de reestrena d’algunes obres inèdites que trobem en el Manuscrit de Totana, un llibre de partitures amb música del segle XVI que havia estat perdut i que estem desitjant recuperar i posar en valor.

 

Actualment Cantoría està presentant el programa “Lenguas malas” amb obres de diversos compositors ibèrics del segle XVI. Un programa que mostra com el desig carnal i la devoció divina es fonen en músiques i textos que piquen l’ullet tant a la cultura popular com al refinament cortesà i a la tradició religiosa, recreant un teatre de verges, cornuts, sants i dimonis. Els podreu escoltar el proper 8 d’agost al vespre al Festival de Torroella de Montgrí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *