Subscriu-te

‘La flauta màgica’ de Jacobs, al Palau de la Música Catalana

El director belga René Jacobs

Aquest divendres, 23 de novembre, a les 20.30 h el Palau de la Música Catalana acull La flauta màgica de Mozart en versió de concert a càrrec del director belga René Jacobs, dins el cicle Palau 100. Serà la primera vegada a l’Estat espanyol que s’escolta la particular i controvertida versió musical del músic belga, que ha modificat el criteri instaurat fins al moment sobre la interpretació de les òperes de W. A. Mozart. Una versió, val a dir-ho, que ha rebut els elogis de l’opinió internacional i que ha estat editada pel segell francès Harmonia Mundi.

La interpretació de La flauta màgica és l’inici d’un projecte artístic de llarg recorregut en què René Jacobs oferirà al Palau durant quatre temporades consecutives, les quatre òperes fonamentals de Mozart: La flauta màgica (2012-13), Le nozze di Figaro (2013-14), Così fan tutte (2014-15) i Don Giovanni (2015-16).

La versió que Jacobs oferirà a Barcelona de La flauta màgica, dirigint l’Akademie für Alte Musik Berlin, el RIAS Kammerchor i un repartiment de solvents cantants seleccionats pel director, és una versió historicista, lluminosa, plena de vitalitat i humor, i justificada per la documentació de l’època. Jacobs, en la seva aproximació a la partitura original, fa una restitució de l’obra en el seu context històric. El seu mètode consisteix a aplicar el seu talent i treball per situar l’obra tal com podia haver sonat en la seva estrena. D’una impecable dramatització i complementada amb tints d’humor (enriquits pels sorolls de l’acció i per les invencions musicals), aquesta recerca dóna un resultat en què triomfen la musicalitat i la vitalitat.

La «Revista Musical Catalana» publica, en el número de novembre-desembre de 2012, una entrevista en exclusiva al director belga, en què explica les claus de la seva visió sobre l’obra de Mozart i d’altres compositors. A l’entrevista, Jacobs puntualitza sobre les característiques de la seva aproximació historicista a les obres clàssiques, com La flauta màgica: “El so original per si mateix no és el que més m’interessa, però sí que treballo amb orquestres d’instruments d’època per arribar a aquest so. El que més m’interessa, en realitat, és la modernitat d’aquestes òperes en la seva època contemporània.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *