L’OBC estrena aquest divendres ‘Natura contra natura’ de Jordi Cervelló

Jane Goodall i Jordi Cervelló

Jane Goodall i Jordi Cervelló

El proper 15 de juny també s’estrenarà el Concerto di maggio, per a piano i orquestra, del compositor barceloní, al Palau de la Música Catalana.

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sota la direcció de Jaime Martín, estrena aquest divendres, 17 de març, la nova obra del compositor català Jordi Cervelló, Natura contra natura, dedicada a l’etòloga Jane Goodall. El compositor barceloní, de vuitanta-dos anys, afronta una de les obres simfòniques més ambicioses, una proposta poderosament suggestiva que pretén contrastar la natura tal com és amb el comportament destructiu i antinatural de l’home. Una obra que, com moltes altres de l’autor, té un fort component ètic i moral.

Natura contra natura està dedicada a l’etòloga Jane Goodall, reconeguda pel seu estudi del planeta Terra i per la seva redefinició de l’ésser humà. Cervelló ha intentat posar en música l’amor per la natura de la qual l’especialista en el comportament dels animals és exemple i referent mundial. Jane Goodall (Londres, 1934) és la més gran experta en ximpanzés i coneguda pel seu estudi al llarg de cinquanta-cinc anys de les interaccions socials i familiars dels ximpanzés salvatges al Parc Nacional Gombe Stream a Tanzània.

Aquesta obra simfònica de Jordi Cervelló està dividida en tres moviments: “Sons de natura”, “Clam” i “Elegia”. En “Sons de natura” –de caràcter bucòlic i plaent– es descriuen els murmuris del món natural: la vegetació, els arbres, les plantes, les flors, els rierols, les tempestes i, especialment, el cant dels ocells. En aquest primer moviment emergeixen aquests sons en les seves més diverses variacions. Jordi Cervelló va tenir diverses trobades amb l’especialista en sons naturals Eloïsa Matheu –que n’ha enregistrat per mig món parant una especial atenció al cant dels ocells– per tal de poder reflectir aquests sons a la seva obra, tal com altres grans mestres van fer en el passat, com Paul Dukás o Olivier Messiaen.

El segon moviment, “Clam”, descriu el comportament de l’ésser humà amb la natura: infame, egoista, irrespectuosa i per la culpa del qual el planeta es troba greument ferit. Es tracta d’un moviment molt dur en què la percussió actua sense pietat mentre la corda està sotmesa a un lament exasperat i dolorós. En paraules del mateix Cervelló: “L’ésser humà no respecta els dons de la naturalesa, l’ha explotada sense miraments. Com tampoc no ha respectat la vida dels animals, als quals, pel simple fet de ser irracionals, se’ls nega l’ànima. Tot això unit al constant extermini d’éssers humans, a les guerres i guerrilles inacabables, al patiment de la major part de la població mundial, que m’han deixat un profunda empremta. Crec que ha arribat el moment d’explicar a través de la música els meus sentiments respecte d’aquesta problemàtica”.

Al final de l’obra, amb “Elegia”, Cervelló torna a fer un ús magistral de la corda, que ocuparà, amb la seva expressivitat, un paper preponderant. Es tracta d’un moviment essencialment serè en el qual evoca la seva immensa tristesa davant la nostra actitud irresponsable amb l’entorn, però amb una llum d’esperança al final de l’obra.

L’obra de Jordi Cervelló Natura contra natura obrirà el programa del concert de la temporada de l’OBC del cap de setmana del 17, 18 i 19 de març, que inclou també el Concert per a piano núm. 1 de Txaikovski, amb la pianista veneçolana Gabriela Montero com a solista, i La consagració de la primavera d’Igor Stravinsky.

Gabriela Montero. © Shelley Mosman

Gabriela Montero. © Shelley Mosman

Estrena al Palau de la Música Catalana

Precisament, Gabriela Montero serà l’encarregada d’estrenar el Concerto di maggio, per a piano i orquestra, de Jordi Cervelló, amb l’OBC, sota la direcció de Kazushi Ono, el proper 15 de juny, en un concert del cicle Palau 100, al Palau de la Música Catalana.

Post Your Thoughts