Dijous, 25 d’octubre, el Palau de la Música Catalana acull el segon concert del cicle Palau 100, que enguany rep l’Orquestra Simfònica de Pittsburgh. L’orquestra americana –amb una història musical gloriosa– interpretarà la Segona Simfonia de Mahler amb l’actuació coral conjunta –per primer cop dins el cicle Palau 100– de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau. El director austríac Manfred Honeck, titular des del 2008 d’aquesta formació orquestral centenària, dirigirà el concert, que es repetirà amb els mateixos integrants dissabte, 27 d’octubre, a l’Auditorio Nacional de Música dins el cicle Ibermúsica.
“Amb aquesta producció presentem en el nostre cicle principal la nova marca coral de la nostra institució: Orfeó Català i Cor de Cambra del Palau, col·lectius que integren una massa coral simfònica en què el refinament vocal i musical dels orfeonistes es complementarà amb la potència i professionalitat dels cantants del Cor de Cambra”, explica Josep Vila i Casañas, director titular de tots dos cors amb motiu de la primera participació de les dues formacions juntes a Palau 100.
La Simfònica de Pittsburgh és considerada una de les millors orquestres americanes, amb 115 anys d’història forjats per un seguit de directors titulars de renom, com Otto Klemperer (1937-1938), Fritz Reiner (1938-1948), André Previn (1976-1984), Lorin Maazel (1988-1996) i Mariss Jansons (1997-2004), entre d’altres. L’actual director titular és Manfred Honeck, que hi té contracte fins a la temporada 2019-20.
Honeck va ser membre de la Wiener Philharmoniker durant més de deu anys, una experiència que ha tingut una gran influència en la seva manera de dirigir. Abans d’assumir la titularitat de la Simfònica de Pittsburgh, ja va ser titular de l’Staatsoper d’Stuttgart del 2007 al 2011, titular de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, i principal director convidat de la Filharmònica Txeca, a més d’assistent de Claudio Abbado a la Gustav Mahler Jugendorchester.
La Segona Simfonia de Mahler afronta directament el tema de la vida i la mort, amb un primer moviment, “Totenfeier”, que en paraules del mateix Manfred Honeck: “És un poema simfònic que contempla retrospectivament la vida d’un home mort en plena joventut, d’un heroi: la vida d’un heroi. És que potser Mahler es podria haver referit a ell mateix? Totes les seves experiències i els sofriments fins aleshores, les seves moltes morts espirituals, són processades en aquest moviment monumental. Dramatisme salvatge, música de batalla, sospirs de mort i danses macabres […] s’alternen amb música pastoral, l’evocació de l’alba i els sons de la natura. La música documenta clarament la relació de Mahler amb la naturalesa.” El segon moviment, “Ländler”, de ressò popular, evoca l’aire de taverna que Mahler va viure en la seva infantesa, en un context en què el cop de tambor és una premonició de la mort. A partir d’aquest moment Mahler deixa d’enfrontar-se a la mort per donar-s’hi, tal com diu la meravellosa cançó “Urlicht”, mentre que el cor prepara la redempció de l’heroi mitjançant els seus cants de resurrecció.
Les dues veus solistes que intervindran al llarg de la Segona Simfonia de Mahler, al costat de l’Orfeó Català, el Cor de Cambra del Palau i la Simfònica de Pittsburgh, seran les de la soprano Laura Claycomb (en substitució de la inicialment prevista Adriana Kučerová) i la contralt Gerhild Romberger.
