Subscriu-te

Més òpera i menys despesa estructural, mesures del Gran Teatre del Liceu

Liceu_-_Interior

Contenció econòmica, reducció d’estructura i augment d’activitat artística són les principals mesures per al Gran Teatre del Liceu del 2014 al 2017

El Patronat i la Comissió Executiva de la Fundació del Gran Teatre del Liceu ha donat llum verda al pla estratègic i de viabilitat del Liceu per al període 2014-2017, que n’estableix les mesures econòmiques, organitzatives i de caire artístic. El pla ha estat elaborat per la nova direcció del Liceu, amb Roger Guasch al capdavant.

Aquest nou pla es presenta com un model sostenible a curt, mitjà i llarg termini, que preserva la qualitat artística i el model musical del Liceu de forma prioritària, tot garantint la sostenibilitat econòmica i amb l’objectiu d’elaborar un projecte social compromès amb el món musical, cultural i la societat en general.

Com a primera mesura artística, la direcció del Teatre ha decidit programar per al juliol de 2014 l’òpera Porgy and Bess, tot aixecant l’ERO temporal i acomplint la petició feta pel Patronat.

A nivell econòmic, Roger Guasch anuncià divendres passat que estava previst iniciar negociacions amb els bancs per reestructurar els crèdits bancaris, així com dotar-se dels recursos necessaris per reconduir la situació de tresoreria. Aquestes mesures se sumen al pla de xoc ja iniciat amb la signatura d’un crèdit pont (a curt termini) de 5,7 milions d’euros, el retorn de 3,8 milions d’IVA per part del Ministeri de Cultura, així com la renegociació del deute amb proveïdors.

També s’ha previst impulsar un nou pla de màrqueting enfocat a la vessant comercial per aconseguir recuperar els nivells d’activitat i els ingressos. A la vegada s’impulsaran accions de mecenatge i patrocini amb la captació de nous mecenes i les esponsoritzacions. És a dir, rendibilització d’espais com la Sala Gran, el Foyer i el Saló dels Miralls i un pla d’acció de venda al públic que passaria per treure les taquilles al carrer i augmentar el volum d’ingressos per activitat artística fent més òperes de repertori. En aquest darrer àmbit es vol agafar com a model la temporada 2014-15 –que encara no s’ha presentat–, en la qual hi ha un equilibri entre l’activitat i els ingressos, sostenible des del punt de vista econòmic, i aconseguint un marge que permeti noves inversions. Així mateix, s’adequa el projecte de l’orquestra inicialment aprovat el 2012, de manera consensuada amb la direcció musical, és a dir, Josep Pons, present també a la roda de premsa de divendres, al costat de Joan Matabosch, exdirector artístic del Liceu i nou director artístic del Teatro Real, i Ivan van Kalmthout, el seu substitut fins que finalitzi el procés obert per trobar nou director artístic per al Gran Teatre del Liceu.

En matèria organitzativa, Roger Guasch va anunciar la intenció d’endegar mesures que evitin les duplicitats en els llocs de treball, tot reduint la complexitat de l’estructura i buscant el màxim consens entre els treballadors. Si bé no es va anunciar explícitament que s’hagin de produir acomiadaments, és previsible que així sigui per assolir aquests objectius, que són els que, d’entrada, més incrementen la despesa del teatre.

Joaquim Molins, president del Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, i Roger Guasch, director general del Liceu; al darrera, membres del Patronat de la Fundació. © EFE
Joaquim Molins, president del Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, i Roger Guasch, director general del Liceu; al darrere, membres del Patronat de la Fundació. © EFE

Així mateix, Guasch va anunciar noves estratègies per augmentar les sinergies entre el Teatre del Liceu i el barri que l’acull, el Raval, amb l’objectiu de retornar a la societat allò que la societat aporta al Liceu, bàsicament en tres àmbits d’actuació: el social, l’educatiu i el barri del Raval. En aquest sentit, es reforçarà el projecte social en àmbits com l’accés de tots els ciutadans a l’activitat del Teatre i l’apropament de la música a col·lectius desfavorits; la incardinació de l’activitat del Teatre en la proximitat del barri del Raval, i el projecte educatiu, amb l’apropament de l’òpera als escolars.

Les xifres indiquen un decreixement d’activitat i d’ingressos des del 2007

Pel que fa a les xifres actuals, la caiguda del nombre de títols, i especialment del nombre de funcions un 38,6% (en òperes de prop del 40%) ha impactat notablement en l’activitat del Teatre. Pel que fa als espectadors, el nombre d’abonats s’ha anat reduint fins al 2013 (dada de 9/12/2013) un 28,7%, tot situant-se actualment en 15.509 abonats. Mentre que l’ocupació de l’aforament posat a la venda ha disminuït un 12%. I el nombre d’espectadors ha baixat un 39,2%.

Respecte de les altres activitats també s’ha produït una davallada: la demanda de lloguers d’espais ha baixat un 25,7%, i s’ha mantingut els darrers 3 anys. L’evolució de les visites ha estat més estable que altres activitats, en haver-se produït un descens de l’11,8%.

En sentit contrari, el nombre de mecenes ha incrementat des del 2007, que ha passat dels 110 a 138 aquesta temporada, fins a totalitzar enguany uns ingressos de 5,5 milions.

En línia amb la caiguda generalitzada dels principals indicadors del Liceu, l’evolució econòmica entre el 2007 i el 2013 s’ha anat deteriorant progressivament. Així, els ingressos totals de la temporada 2013-14 preveuen una reducció d’aproximadament el 32% respecte dels ingressos de la temporada 2007-08, mentre que les despeses fixes del Teatre tan sols s’han reduït un 14,8% i els costos laborals un 4%. La plantilla ha disminuït lleument des del 2007, però pràcticament s’ha mantingut estable les darreres dues temporades (actualment de 350 persones). Simultàniament, s’ha produït una reducció de les subvencions, que actualment són de 18,6 milions.

Els diversos factors negatius sobrevinguts els darrers anys: caiguda de l’activitat, facturació i aportacions públiques han deixat el Liceu en una situació econòmica amb un dèficit (més despeses que ingressos) de 4,3 milions la temporada 2012-13.

Davant aquest desequilibri, el Teatre va demanar crèdits per un import d’11,7 milions d’euros el 2013, fins a situar-se actualment el deute bancari en 15,7 milions. Aquest increment de passiu ha servit principalment per cobrir les necessitats de tresoreria a curt termini i no a mesures estructurals que tinguessin posteriorment un retorn econòmic per poder amortitzar aquest crèdit.

Fruit de tots els factors esmentats, la situació de tresoreria ha empitjorat significativament, essent actualment les necessitats futures de 16,7 milions.

Descarregar PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Twitter feed is not available at the moment.
Segueix-nos a Twitter