Subscriu-te

Mor la soprano nord-americana Jessye Norman als 74 anys

La soprano nord-americana Jessye Norman ha mort la nit d’aquest dilluns, 30 de setembre, als 74 anys, víctima de les complicacions d’una lesió soferta el 2015.

Norman, una de les grans veus de la lírica de la segona meitat del segle XX, havia nascut l’any 1945 a Augusta (Geòrgia, Estats Units) en plena època de segregació racial, contra la qual va lluitar, ja com a professional, en convertir-se en una de les primeres cantants de raça negra a assolir reconeixement mundial.

Filla d’una família amb inquietuds musicals, els seus inicis en el món del cant van tenir lloc a l’església abans d’ingressar a les universitats de Howard i Michigan. Un premi al cèlebre concurs ARD de Munic li va permetre debutar dalt dels escenaris l’any 1969 a Berlín. Van seguir èxits als principals teatres del món com La Scala de Milà, el Covent Garden de Londres o el Metropolitan de Nova York.

I és que les característiques singularíssimes de la seva veu, tant com les seves dots actorals, li van permetre afrontar un ampli repertori tant de papers de soprano com de mezzosoprano, entre els quals destaquen, sobretot, Carmen i Aida, però també Leonora (de Fidelio de Beethoven), Ariadne (d’Ariadne auf Naxos de Strauss), Salomé, Antonia (d’Els contes de Hoffmann d’Offenbach), Santuzza (de Cavalleria rusticana de Mascagni) i, en el terreny wagnerià, Elsa, Kundry i Siglinda.

Norman també va fer nombrosos concerts amb orquestra i recitals de lied i espirituals negres acompanyada dels millors pianistes, així com va enregistrar obres de Mahler, Strauss, Berlioz, Ravel, Berg i Schoenberg.

Entre els nombrosos guardons que la van distingir, hi ha el premi del Kennedy Center, el Lifetime Achievement Award de l’Acadèmia Discogràfica, quatre premis Grammy, la Medalla Nacional de les Arts dels Estats Units, la Legió d’honor del govern francès i el títol d’ambaixadora d’honor de les Nacions Unides, a més de doctora honoris causa per la Universitat d’Oxford.

Els últims anys, Jessye Norman havia actuat amb certa freqüència a Catalunya, sobretot en el marc de la temporada Ibercàmera.

1 comentari

  • Es una pèrdua gran, una gran veu, jo vaig poder viure tots els recitals oferts a Barcelona, i en tinc molta música gravada,votant en vinil, laserdisc com cd i DVD. Mai podré perdre la immensitat dels seus concerts i aquell somriure, aquelles dents blanques, aquella bellesa tant particular.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *