Subscriu-te

S’edita l’obra completa de Malats i es presenta l’Associació Joaquim Malats

Joaquim Malats. © Fons Joaquim Malats del Museu de la Música de Barcelona

L’Editorial Boileau ha presentat recentment l’edició de l’obra completa de Joaquim Malats –de qui enguany es commemora el centenari de la mort–, obra recopilada a cura del pianista i director Melani Mestre.

Joaquim Malats (1872-1912) és considerat un dels millors pianistes espanyols de tota la història, i per primera vegada s’ha recuperat tota la seva obra compositiva coneguda, entre la qual destaquen diverses peces inèdites, com el Concert per a piano i orquestra, obra cabdal que ha orquestrat Melani Mestre seguint les indicacions del mestre i els criteris musicals de l’època. D’aquest concert se n’oferirà l’estrena mundial el proper 16 de març a Ucraïna, amb Melani Mestre com a solista, acompanyat de l’Orquestra Filharmònica Estatal de Txernivtsi. Melani Mestre també enregistrarà el concert amb l’Orquestra Filharmònica de Londres.

L’obra completa de Malats editada per Boileau consta de sis volums, presentats de la manera següent: volum I i volum II, piano sol; volum III, música de cambra: Trio per a violí, violoncel i piano; volum IV: música de cambra, veu i piano, i violí i piano; volum V: Concert per a piano i orquestra (partitura d’orquestra; orquestració realitzada per Melani Mestre), i volum VI: Concert per a piano i orquestra (reducció per a dos pianos, reconstruïda per Melani Mestre). Així, de les 24 obres que formen aquesta integral musical, algunes són completament inèdites i editades per primera vegada. En són un bon exemple la Suite pour piano, dedicada a Enric Granados; el Trio, dedicat a Camille Saint-Saëns; el Concert per a piano i orquestra o la Nana, dedicada a l’enigmàtica Rosita Malats, entre d’altres.

Les biblioteques i arxius on s’han trobat aquestes obres són: Biblioteca de Catalunya, Biblioteca Nacional de España, Biblioteca Musical de Madrid, Biblioteca Musical de la Fundación Juan March de Madrid, Biblioteca de l’Orfeó Català, Arxiu Biblioteca de l’Acadèmia Marshall i Biblioteca del Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

Melani Mestre

D’altra banda, també es va presentar la nova Associació Joaquim Malats, que vol donar a conèixer i difondre la figura i l’obra de Malats, impulsada per Melani Mestre i que presideix Montserrat Tanganelli Malats, besneboda del compositor, última familiar directa del mestre que manté el cognom.

Els actes de l’Any Malats, promogut per l’associació, van començar el passat 5 de març amb un concert a la Biblioteca de Catalunya en què es van poder escoltar per primera vegada obres inèdites de l’autor. L’actuació va ser a càrrec de Melani Mestre (piano), Natalia Borisiuk (violí) i Svetlana Tovstukha (violoncel). També, aquest proper mes de maig, està prevista la primera gravació integral de l’obra de Malats per part de la discogràfica Hispania Música.

Sobre Joaquim Malats

Joaquim Malats (1872-1912) va ser un dels pianistes més cèlebres i valorats a nivell internacional del seu temps (seria l’equivalent de Franz Liszt o Anton Rubinstein del nostre país) i les opinions de tots els seus coetanis –Camille Saint-Saëns, Isaac Albéniz, Enric Granados, Joan Lamote de Grignon, Antoni Nicolau, Jesús de Monasterio, Carles G. Vidiella i un llarg etcètera–, així ho demostren. També ho certifica el fet que aquests músics li dediquessin algunes de les seves obres més conegudes, com per exemple la Suite Iberia d’Albéniz, Valsos poètics de Granados, la Fantasia Àfrica de Camille Saint-Saëns, estrenada a Barcelona per Malats en presència del compositor, o el Concert per a piano i orquestra núm. 3 de Charles W. de Bériot, entre d’altres.

Malgrat la curta vida de Malats (va morir als 40 anys), la seva trajectòria musical va ser intensa i fructífera. Després de passar per l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on havia estat deixeble del gran Joan Baptista Pujol i condeixeble de Granados, Vidiella i Vinyes, va ser becat per estudiar al centre musical per excel·lència de l’època: el Conservatori de París. Allí va estudiar harmonia i composició amb Benjamin Godard i va anar desenvolupant el seu repertori. Al mateix temps, va poder participar i guanyar, amb només 21 anys, el primer Premi del Conservatori de París. Com a vencedor d’aquest guardó, l’any 1903 va participar al premi internacional de piano més important de l’època: el Premi Diémer; Malats s’hi va imposar davant d’un jurat integrat per les més altes eminències pianístiques del moment. Aquest premi li va obrir les portes de tots els coliseus i auditoris d’arreu, que li van permetre desenvolupar una carrera pianística que el situen com un dels millors intèrprets de la història del nostre país, i entre els primers del món. Va estrenar un ingent nombre d’obres en què creia fermament, per tal de difondre-les gairebé per necessitat i obligació artística. Així, Malats va estrenar a Espanya des de concerts de Mozart o Saint-Saëns i Paderewski, fins a peces monumentals de Schumann o petites composicions de Godard, però sense oblidar el repertori cambrístic, del qual era un gran expert i amant.

La «Revista Musical Catalana» núm. 325, de gener-febrer de 2012, va dedicar un article a Joaquim Malats, signat per Paula García Martínez, formant part del dossier Aniversaris 2012.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *