Subscriu-te

Sobre la RMC

La Revista Musical Catalana va néixer l’any 1904 sota l’òrbita de l’Associació Orfeó Català com una publicació de caràcter musicològic i de divulgació de l’activitat musical de l’àmbit català en aquells moments. L’any 1936, va patir els estralls de la Guerra Civil i va veure interrompuda la seva trajectòria fins que, el 1984, el Consorci del Palau de la Música Catalana va impulsar la represa de la publicació. Des de llavors -amb dos períodes durant els quals va associar-se amb l’emissora Catalunya Música i, més tard, amb l’ESMUC- se n’han publicat 369 números (a juliol de 2019).

Al llarg d’aquests anys, s’han publicat més de 400 entrevistes a primeres figures del món de la música, tant a nivell nacional com internacional, i hi han escrit articles més de 580 col·laboradors. Ha comptat amb firmes tan importants com Higini Anglès, Joan Lamote de Grignon, Miquel Llobet, Joan Manén, Lluís Maria Millet, Felip Pedrell, Joan Salvat, Albert Schweitzer, Cristòfol Taltabull i Amadeu Vives, entre d’altres, des del 1904 al 1936; i d’ençà de 1984, Jaume Ayats, Francesc Bonastre, Benet Casablancas, Salvador Cardús, Josep Casanovas, Jordi Cervelló, Narcís Comadira, Miquel Desclot, Romà Escalas, Francesc Fontbona, Gerhard Grenzing, Joaquim Homs, Oriol Martorell, Ernest Lluch, Jordi Maluquer, Miquel Pujadó, Antoni Ros Marbà i Francesc Taverna-Bech, entre d’altres.

Història de la Revista Musical Catalana

historia

L’any 1990, la Revista Musical Catalana va rebre el Premi Nacional de Periodisme a la millor publicació periòdica temàtica, que atorga el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Des del 2011, és present en un doble format, en paper i en suport digital (apte per a tablets i iPad), als quals cal afegir l’actualització diària dels continguts en format web i a través dels perfils de les xarxes socials Facebook, Twitter i Instagram. La publicació en paper –que, des del 2015, s’edita en col.laboració amb el grup SOM-Sàpiens Publicacions– té periodicitat quadrimestral (setembre, gener i maig) i consta de 92 pàgines, amb un ampli tractament dels temes escollits, un dossier central dedicat a l’anàlisi més extensa i aprofundida d’un dels continguts i un plec dedicat a l’actualitat de l’entitat editora, la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana.

Pel que fa als continguts, doncs, es fa una atenció especial a la programació del Palau de la Música Catalana i l’activitat dels cors de l’Orfeó Català, per bé que sense desatendre els temes d’interès general de l’actualitat musical catalana i internacional. Fidel a un múltiple objectiu divulgatiu, reflexiu i de gaudi de la música, contempla un ampli ventall d’interessos, amb atenció especial a la música “culta” (antiga, clàssica, òpera, moderna i contemporània) però incloent la tradicional, el jazz, la cançó d’autor, la dansa i la música experimental. La capçalera històrica, que s’adapta a les noves formes de comunicació per tal de seguir sent referent en l’àmbit de la divulgació i estudi de la música catalana, manté el mateix criteri editorial vinculat als estatuts i valors de l’Orfeó Català, de promoció i defensa de la cultura i la llengua catalanes.

La Revista Musical Catalana, que compta amb un equip de treball format per grans experts en l’àmbit del periodisme musical i de l’estudi de la música, es pot comprar als quioscos i botigues especialitzades per 6 euros el número individual, amb possibilitat de subscriure-s’hi anualment per 15 euros. Així mateix, es distribueix gratuïtament entre els abonats del Palau de la Música.

*La Revista Musical Catalana informa que els articles publicats expressen només l’opinió de l’autor. La Revista Musical Catalana no mantindrà correspondència amb els autors d’originals no encarregats i enviats espontàniament a la Redacció.