Teatro Real 2017-18: més enllà del segle XIX

Die Soldaten. © Monika Ritterhaus/Opernhaus Zürich

Die Soldaten. © Monika Ritterhaus/Opernhaus Zürich

El Teatro Real de Madrid va presentar fa uns dies la seva temporada 2017-18, que commemora el 20è aniversari de la seva reobertura i que continua les celebracions dels 200 anys de la seva fundació (no pas inauguració, ja que el primer teatre és del 1850). Una temporada diversa que repassa títols del gènere des del segle XVIII fins al XXI, però en la qual, per contra, no destaquen els grans noms lírics.

Marc Busquets Figuerola

Del 8 de gener de 1735 –data d’estrena d’Ariodante de Händel– al 8 de febrer de 2018 –data en què s’estrenarà El pintor de Juan José Colomer– anirà la música que s’escoltarà la pròxima temporada al Teatro Real. Una programació que presenta reptes interessants, sobretot pel que fa a repertori contemporani, com Dead man walking de Jake Heggie, Die Soldaten de Bernd Alois Zimmermann, Gloriana de Benjamin Britten, l’esmentada El pintor o Street scene de Kurt Weill. Cinc títols contemporanis dels tretze que es veuran en el que suposa una aposta clara –i valenta– pel present i futur del gènere. Per contra, també presenta uns repartiments més aviat discrets en les òperes considerades més populars o de gran repertori.

Dead man walking. © Felix Sanchez/Houston Grand Opera

Dead man walking. © Felix Sanchez/Houston Grand Opera

Dead man walking és un títol que ha tingut un bon recorregut als Estats Units des de la seva estrena a San Francisco l’any 2000, tot comptant amb diverses produccions en territori americà. A Madrid arribarà en la producció de la Lyric Opera de Chicago i un repartiment de nivell, encapçalat per Joyce DiDonato i Measha Brueggergosman. Una estrena a Espanya que s’apunta el Real i que dóna rellevància al panorama operístic nord-americà, tan interessant pel que fa a nova composició com sovint força ignorat des d’Europa.

Un altre dels highlights de la temproada serà Gloriana, que s’estrenarà al Teatro Real en una nova coproducció seva amb l’English National Opera, signada per David McVicar i que estarà dirigida musicalment per Ivor Bolton, amb Anna Caterina Antonacci en el rol principal. També Die Soldaten elevarà la temperatura del Teatre en una producció de Calixto Bieito vista ja a Zuric i a la Komische Oper de Berlín, coproductors de l’espectacle, en què no deixà a ningú indiferent. Dirigirà Pablo Heras-Casado, tot demostrant que el director granadí no té por del repertori contemporani, tal com quedà demostrat en l’Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny que oferí fa uns anys al mateix Real.

Carmen. © Vincent Pontet/Opéra National de Paris

Carmen. © Vincent Pontet/Opéra National de Paris

També de Calixto Bieito serà la Carmen que s’oferirà a la tardor en el que s’ha convertit en un dels clàssics de la dramatúgia contemporània des que s’estrenà a Peralada un llunyà 1999: s’ha vist en diverses ocasions al Gran Teatre del Liceu, només l’últim any s’ha vist a l’Opéra de París, La Fenice de Venècia o al Teatro Massimo de Palerm, per anomenar-ne només alguns. Estarà dirigida, com al Liceu, per Marc Piollet i comptarà amb Francesco Meli o Kyle Ketelsen, entre d’altres. Un espectacle que porta el segell de Joan Matabosch, com també el Lucio Silla de Wolgang Amadeus Mozart –ja no Amadé com als temps de Mortier– que obrirà la temporada en un producció de Claus Guth vista recentment al Liceu, en què es repetirà pràcticament el mateix repartiment, amb Kurt Streit, Patricia Petibon i Silvia Tro Santafé, en aquesta ocasió dirigits per Bolton. Street scene de Kurt Weill també es veié al Liceu durant l’època Matabosch en la mateixa producció firmada per John Fulljames i dirigida musicalment per Tim Murray.

Lucio Silla. © A. Bofill/Gran Teatre del Liceu

Lucio Silla. © A. Bofill/Gran Teatre del Liceu

Des de Londres arribarà aquesta nova producció de La bohème de Giacomo Puccini firmada per Richard Jones i que és l’encarregada d’obrir la temporada de la Royal Opera House. En el repartiment, més aviat discret, hi trobarem Stephen Costello, Anita Hartig o Joyce El-Koury, entre d’altres, sota la batuta de Paolo Carignani. Més destacables resulten els repatiments d’Aida de Verdi amb Liudmyla Monastyrska/Anna Pirozzi, Violeta Urmana/Daniella Barcellona i Gregory Kunde/Alfred Kim, amb direcció musical de Nicola Luisoti i escènica d’Hugo de Ana. El que sí que resulta espectacular és el nombre de funcions d’ambdues òperes: 19 Bohème i 17 Aida, a les quals se sumen 18 funcions de Carmen.

Lucia di Lammermoor. © Robert Workman/English National Opera

Lucia di Lammermoor. © Robert Workman/English National Opera

David Alden signa una inquietant producció de Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti, en què la protagonista és una nena, en aquest cas interpretada per Lisette Oropesa, junt amb Javier Camarena com a Edgardo.

La tourné de William Christie i Les Arts Florissants amb Ariodante de Händel en versió concert que passarà pel Liceu, també arribarà al Real amb Kate Linsey i Christophe Dumaux, entre d’altres. També en concert es podrà escoltar Thaïs de Jules Massenet amb Plácido Domingo i La favorita de Donizetti amb Jamie Barton i Javier Camarena. Mentre que els Teatros del Canal veuran l’estrena d’El pintor de Juan José Colomer, inspirada en Picasso i dirigida per Albert Boadella a l’escena i Manuel Coves a la batuta.

Magdalena Kožená. © Ester Haase-GD

Magdalena Kožená. © Ester Haase-GD

Els amants dels grans noms i els divos operístics hauran de recórrer als concerts i recitals: Magdalena Kožená interpretarà el mateix programa de barroc flamenc que al Liceu, Patrizia Ciofi i Marie-Nicole Lemieux oferiran un concert d’àries rossinianes, Angela Gheorghiu i George Petean s’uniran en un gala lírica, Mathias Goerne encapçalarà l’oratori Elies de Mendelssohn dirigit per Heras-Casado i Jonas Kaufmann ha programat de nou per segon cop el seu ansiat recital (ara concert amb orquestra) que suposa el seu debut al Real. A la tercera va la vençuda? Com a complements de les òperes contemporànies, Ute Lemper ofereix un recital de peces de Brel, Piaf i Weill a la Sala Principal, mentre que Patricia Racette cantarà Porter, Piaf, Gershwin i Sondheim al Saló de Ball del Teatro.

Ballet Nacional de España, Sorolla

Ballet Nacional de España, Sorolla

Gustavo Dudamel portarà la Filharmònica de Viena al Real, per passar l’endemà per l’Auditori de Barcelona, i Lang Lang oferirà un recital en solitari. Dues vetllades interessants, però que encaixarien millor en altres sales de la ciutat. Completa la temporada El llac dels cignes del Royal Ballet, l’espectacle Sorolla del Ballet Nacional de España, Carmen del Ballet Víctor Ullate (als Teatros del Canal) i la Dresden Frankfurt Dance Company.

Una temporada en què l’aposta pels segles XX i XXI és el plat fort, ja que confirma l’eco que es produeix, des de fa algun temps, entre Barcelona i Madrid pel que fa a la resta d’espectacles.

Post Your Thoughts