Un viaje musical con Muzio Clementi
Joan Josep Gutiérrez Yzquierdo, Marina Rodríguez Brià
Sant Cugat del Vallès: Arpegio, 2025. 472 pàgines.
El llibre Un viaje musical con Muzio Clementi, publicat per l’editorial Arpegio de Sant Cugat del Vallès, constitueix l’aproximació més completa en llengua castellana a la figura del compositor italià. Concebut amb un notable rigor documental i estructurat en una cronologia inicial, una introducció programàtica, dotze capítols, una conclusió, dos apèndixs (actuacions amb la Societat Filharmònica de Londres, catàleg d’obres) i una bibliografia, aquest volum de 472 pàgines constitueix una referència imprescindible en els estudis sobre el tema.
Sens dubte, aquest treball és fruit de la passió dels seus autors per la vida i l’obra de Clementi. Em refereixo al pianista i compositor Joan Josep Gutiérrez Izquierdo i a la pianista i llicenciada en filologia francesa Marina Rodríguez. Tots dos dediquen bona part del temps a la investigació sobre els pianos de Catalunya i a l’Associació Muzio Clementi de Barcelona.
Un dels mèrits d’aquest treball rau en el seu marc contextual. L’anàlisi de la trajectòria de Clementi (1752-1832) s’insereix al panorama musical europeu del segle XVIII i principis del XIX integrant referències a compositors, constructors de pianos i editors que van contribuir a configurar el panorama cultural en què va desenvolupar la seva activitat. Aquesta perspectiva, allunyada de la monografia aïllada, permet entendre el paper de Clementi no només com a pianista i compositor, sinó també com a agent actiu del desenvolupament tècnic i industrial de l’instrument.
En efecte, a través de les seves pàgines es reconstrueix la trajectòria artística del compositor, els nombrosos viatges i la intensa activitat professional, però també s’aborda la relació empresarial amb la firma de pianos que va impulsar, així com una destacada tasca editorial. D’aquesta manera, Clementi no només apareix com un pioner a l’àmbit pianístic, sinó també a la construcció de pianos, a l’emprenedoria musical o a l’edició musical. Així és: l’italià va tenir una profunda inquietud cultural que es va endinsar en diversos assumptes relacionats amb la música. En aquest sentit, el seu paper com a difusor de les obres d’altres compositors va ser molt important.
Home del seu temps, intel·ligent i treballador, sempre va ser aliè a l’enveja o a l’animadversió cap als col·legues. Aquesta actitud queda reflectida clarament a les pàgines dedicades al famós duel amb Mozart, on es relata amb detall el que va passar en aquell històric episodi en què Clementi es va portar com un veritable cavaller.
El volum s’inicia amb els primers anys de Clementi a Itàlia, la seva activitat com a organista i els passos com a pianista i compositor, amb esment d’algunes de les seves obres primerenques. Posteriorment s’aborda la seva trobada crucial amb Peter Beckford, que, profundament impressionat per les seves capacitats artístiques, va acabar portant-lo a Anglaterra, finançant-ne els estudis i oferint una compensació econòmica als seus pares. A partir d’aquí, s’examina detalladament l’interessant periple vital del compositor: els èxits, les lluites i les relacions d’amistat, familiars o sentimentals.
El tractament de la producció creativa constitueix un altre dels aspectes destacables d’aquest treball. Les pàgines dedicades a les seves obres no es limiten a una mera descripció, sinó que incorporen valoracions crítiques, consideracions estilístiques i apreciacions que posen en relleu la complexitat del repertori. La inclusió de cartes, documents i material d’arxiu –procedents de diverses fonts– aporta un marc de consistència metodològica especialment valuós. És igualment ressenyable l’atenció que els autors concedeixen a gèneres tradicionalment relegats en la valoració com a autor de Clementi, com és el cas de la producció simfònica o de cambra. En referir-se a aquests àmbits, el volum contribueix a corregir la visió que el circumscriu gairebé exclusivament al repertori pianístic, tot mostrant la diversitat del seu catàleg.
Des d’un punt de vista editorial, el llibre destaca per la qualitat de presentació, que inclou imatges, documents i fotografies d’instruments. Aquests recursos, lluny de constituir un complement visual, reforcen l’orientació històrica de l’estudi i en faciliten la consulta. A més, s’hi analitzen els seus vincles amb Beethoven i amb altres autors contemporanis, com Dussek, Field, Mozart, Haydn i Czerny, així com la seva àmplia xarxa de relacions musicals i professionals. Per cert, algunes il·lustracions del llibre procedeixen de fotografies fetes pels mateixos autors, cosa que confereix a la publicació una apreciable validesa documental. Les fonts utilitzades, a més de les aportacions originals dels autors, provenen d’estudis previs sobre Clementi no traduïts al castellà, cosa que incrementa el valor musicològic del text.
En resum, Un viaje musical con Muzio Clementi es presenta com un treball excel·lent, sustentat en una documentació abundant i en una perspectiva que combina anàlisi i contextualització històrica. Per això, la seva aparició omple un buit evident en la nostra bibliografia sobre el tema oferint un treball vàlid tant per als investigadors com per als intèrprets i curiosos interessats a aprofundir en la figura de Clementi.
Finalment, malgrat que potser s’hi troba a faltar un índex onomàstic que faciliti la localització directa dels nombrosos personatges que es van relacionar amb el compositor, resulta especialment positiva l’atenció prestada a la situació del piano a Anglaterra. Recordem que, juntament amb França, aquest país va tenir un paper fonamental en l’evolució del piano clàssic i preromàntic, si bé, davant de la difusió a l’àmbit centreeuropeu, tots dos països presenten encara buits historiogràfics importants. En aquest sentit, el llibre obre noves perspectives de recerca sobre aquests i altres àmbits.
En definitiva, un llibre plenament recomanable que encantarà als lectors interessats en la història del piano, de Muzio Clementi o en el desenvolupament històric de la música europea de finals del segle XVIII i principis del XIX.
