FESTIVAL L’HORA DEL JAZZ/MEMORIAL TETE MONTOLIU. Laura Milazzo Sextet: Laura Milazzo (veu), Marta Duran (saxo tenor), Maria Antònia Gili (trompeta), Ester Quevedo (piano), Adrià Pinto (contrabaix), Andrea González (bateria). Aura i Biel Quartet: Biel Harper (piano), Aura Moreno (veu), Adrià Claramunt (contrabaix), Juan Pastor (bateria). PLAÇA DE LA VILA DE GRÀCIA (BARCELONA). 14 DE SETEMBRE DE 2025.
El Festival L’Hora del Jazz, que organitza l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, va inaugurar el cap de setmana passat la 35a edició, que es perllongarà fins al proper 5 d’octubre amb una programació que inclou un total de setze actuacions distribuïdes en onze localitats del país.
Diumenge a la tarda va tenir lloc, a l’escenari més històric i emblemàtic del certamen, el de la plaça de la Vila de Gràcia, a Barcelona, un doble concert gratuït protagonitzat per dues joves vocalistes femenines, Laura Milazzo i Aura Mauri. La convocatòria va constituir un èxit d’assistència, amb el públic ocupant totes les cadires disposades, seient pel terra de la plaça i omplint les terrasses dels bars dels voltants.
La primera va presentar al capdavant del seu sextet el seu segon disc, Centro, que apareixerà properament, i que, a diferència del primer, està integrat per un seguit de composicions pròpies. Laura Milazzo posseeix una veu bonica, sedosa i tendra, que de vegades s’apropa més al terreny de la cançó lleugera que a la jazzística, i ho fa d’una manera continguda, desproveïda de tensió, sense buscar riscos ni improvisacions agosarades, ja que el seu grup sembla tenir certes limitacions instrumentals, probablement deliberades. La vocalista va cantar en català, castellà, anglès, portuguès i italià. Precisament aquest últim idioma va protagonitzar el seu primer disc, amb versions de temes del país transalpí. Una d’aquestes adaptacions li va servir per tancar amb un notable èxit la seva actuació, el conegut Parole parole, un clàssic de la música pop que originalment van interpretar a duo Mina i Alberto Luppo.
La segona part de la sessió va tenir un caire força diferent. El quartet de Biel Harper i Aura Moreno va plantejar una actuació més carregada de nervi, com si la sang corrés per les venes de la cantant i els músics amb més pressió i velocitat. Així, tots plegats van oferir un espectacle fresc i alhora dens, on cada instrumentista va tenir l’oportunitat de lluir-se amb els seus solos respectius, especialment el pianista Biel Harper, que malgrat la seva joventut va fer palesa la mestria amb una digitació molt ràpida, però ben dosificada, plenament immersa en un jazz contemporani no exempt de certes influències que tiraven cap a un expressionisme posat al dia. Per la seva banda, l’Aura va cantar amb una veu cristal·lina i una il·limitada amplitud de registres, que tant podia tenir referències mediterrànies com brasileres. Entre el pianista i la cantant es van repartir l’autoria del repertori, llevat d’una curiosa versió d’un tema tradicional sefardita, Morenika.
