PALAU CAMBRA. Quartet Casals. Obres de Juan Crisóstomo de Arriaga, Elisenda Fàbregas i Johannes Brahms. PALAU DE LA MÚSICA. 19 DE MARÇ DE 2025.
El Quartet Casals, el nostre millor quartet de corda i una referència internacional en aquest àmbit, va tornar al Palau de la Música dins el cicle Palau Cambra per oferir una nova actuació que presentava dos al·licients especials: d’una banda, aquest era el primer concert del Quartet Casals al Palau des que el viola Jonathan Brown, que va tocar-hi durant més de vint anys, va ser substituït l’estiu passat per Cristina Cordero. L’adaptació al conjunt de la jove violista madrilenya sembla completa i el so del conjunt és perfectament equilibrat en tots els aspectes.
L’altre al·licient de la sessió era l’estrena absoluta del quartet Terra encesa de la compositora terrassenca Elisenda Fábregas. Dedicat al Quartet Casals, és resultat d’un encàrrec del mateix Quartet i del Palau de la Música.
L’obra està estructurada en un únic moviment que s’inicia amb un elaborat ostinato al violoncel que, evolucionant, vertebrarà tota la peça. L’un rere l’altre s’hi van afegint els altres instruments, al principi molt lligats encara rítmicament i temàticament a l’ostinato inicial. A poc a poc totes les veus van guanyant independència. A mesura que l’obra transcorre es va fent més intensa, la dinàmica s’amplia, el tempo s’agita i, en general, creix la tensió expressiva. L’escriptura es genuïnament quartetística, les diverses parts s’interpel·len a partir d’un model que enllaça amb la gran tradició del quartet tardoromàntic.
En una nota al programa de mà, l’autora explica que la seva peça es mou dins d’uns paràmetres sonors modals/tonals i que, sense tenir pròpiament una intenció programàtica, Terra encesa s’ha de veure com un “homenatge al poder creatiu de la terra, una entitat imaginada com un organisme viu, amb cicles repetitius de transformació i regeneració”.
L’estrena de Terra encesa va ocupar el lloc central d’un programa que va començar amb el Quartet núm. 3, en Mi bemoll major de Juan Crisóstomo de Arriaga i que va acabar amb el Quartet núm. 1, en Do menor de Johannes Brahms.
Com sol passar amb el Quartet Casals, la posició de primer violí es va alternar entre Abel Tomàs i Vera Martínez Mehner; ell sol preferir pilotar les peces clàssiques, i ella, les romàntiques.
Tant Arriaga com Brahms van sonar, cadascun en el seu estil, de meravella.
Amb viola nova i amb peça nova, els Casals es van acreditar una vegada més com un dels grans quartets de corda del panorama internacional.
Al final, a tall de bis, una esplèndida versió per a quartet de corda de la Danza del molinero de Manuel de Falla.
