FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DELS PIRINEUS. El primer Requiem de Montserrat. Ensemble Joan March. J. March: Requiem a 8 veus. Fragments d’obres de J. Cererols i M. López. ESGLÉSIA DE SANTA CECÍLIA (MOLLÓ). 5 DE JULIOL DE 2025.
El Festival de Música Antiga dels Pirineus (Femap) ha inaugurat la catorzena edició, com és habitual, amb tres concerts d’una producció pròpia en tres municipis de comarques diverses. D’aquests, Molló (al Ripollès) ha acollit per primera vegada el festival en el marc idoni de la seva església parroquial, dedicada a Santa Cecília.
L’arquitectura purament romànica del temple -una església d’una sola nau de murs gruixudíssims i volta de canó que van omplir gairebé dos centenars de persones- es va revelar com el millor embolcall acústic per al Requiem del montserratí Joan March, que el Femap s’ha proposar recuperar enguany com a picada d’ullet al mil·lenari que celebra Montserrat.
Per a l’ocasió, el director Marc Díaz va rebre l’encàrrec de confegir un octet vocal que assumís aquesta partitura desconeguda i completés el programa de concert amb una selecció d’obres relacionades dels compositors, igualment montserratins i il·lustres, Joan Cererols i Miquel López, de manera més o menys directa deixebles de March.
El resultat va ser una proposta altament singular, preparada i presentada amb rigor i especialment gratificant des del punt de vista de la descoberta musical. Els vuit cantants van alternar diverses col·locacions al presbiteri -des del cercle tancat, envoltant o no l’altar, fins a la disposició tradicional semioberta, ja fos ordenats per cordes o formant dos quartets-, i encara en una ocasió dues veus femenines es van traslladar al cor elevat sobre la porta d’entrada per alternar el cant gregorià de la seqüència Dies irae amb la música de Cererols que la resta de cantants interpretaven des de l’altre extrem de la nau. Algunes d’aquestes transicions, les va acompanyar el mateix director del conjunt, Marc Díaz, amb versos per a orgue sol de Miquel López, mentre la resta de components del grup es permetien un breu descans vocal.
Amb tot, i malgrat que la tria dels compositors i el disseny del programa quedaven plenament justificats, la sessió es va revelar excessivament plana des del punt de vista estètic, amb pocs o nuls contrastos o canvis de caràcter musical, més enllà d’algun dels fragments de Cererols que aportaven certa vivesa a la tonalitat general mòrbida del Requiem de March. Potser per això, alguns cantants provaven d’ajudar-se amb moviments expressius de la cara i les mans, que probablement no es devien acabar d’entendre, tant perquè no tots els intèrprets les feien com perquè la música litúrgica no sembla el context més adequat per aplicar-los.
Aquest conjunt de circumstàncies, sumat al moviment freqüent de persones pels passadissos de l’església i l’ús dels mòbils per part dels qui, sense cap mena de rubor, enregistraven framgents del concert, va fer difícil aconseguir un clima de concentració i fins i tot va propiciar algunes desercions a les últimes files de l’església. Quina pena! Els que van marxar es van perdre la singularíssima propina escollida per agrair els aplaudiments del públic: un Ave Maria del compositor Ola Gjeilo excel·lentment interpretada i que, ara sí, va aportar el contrapunt necessari al que s’havia sentit dins del programa.
Per endavant, dos mesos intensos de propostes com aquesta en 41 municipis del Pirineu català, Andorra i la Catalunya Nord, en més de mig centenar de concerts a càrrec de vint-i-cinc grups, tots amb el segell de qualitat que garanteix, des de fa catorze anys, el Festival de Música Antiga del Pirineu.
