PETIT PALAU CAMBRA. David Alegret, tenor. Maria Canyigueral, piano. E. Toldrà: Deu cançons sobre poemes de Josep Carner. A. Ros Marbà: Tres cançons de Carner. S. Brotons: Els bells camins. A. García Demestres: Cap al comiat, El caminant i el mur. J. Magrané: Coronació de llamps. PETIT PALAU. 26 DE MARÇ DE 2026.
El Petit Palau va ser escenari d’un concert ple d’emotivitat, on sentiments personals i records guardats amb sincera estima van aflorar mitjançant la veu de David Alegret i el piano de Maria Canyigueral. El concert integrat per cançons catalanes, amb música i poesia d’autors tan arrelats a la nostra terra, estava dedicat a la memòria d’Assumpta Terrés, mare de David Alegret, sòcia d’honor de l’Orfeó Català, cantaire durant vint-i-sis anys i membre de la Junta Directiva. Recordava el propi David Alegret abans de cloure el recital l’estima de la seva mare envers la música, els amics, la família, el Palau i l’Orfeó Català, el país, la nostra llengua… I tots aquests pilars arrelats en la identitat d’Orfeó Català-Palau de la Música confluïen dins l’entorn del Petit Palau en un recital inoblidable. El concert va tenir la presència dels compositors Antoni Ros Marbà, Alberto García Demestres, Salvador Brotons i Joan Magrané, autors de les cançons que confegien l’exquisit programa que quedava completat amb deu cançons d’Eduard Toldrà.
Concebut amb absoluta subtilesa, el programa presentava, a més de poesies de Carner amb música d’Antoni Ros Marbà i d’Eduard Toldrà, estrenes de Joan Magrané amb poemes de Ventura Ametller, de Salvador Brotons amb poemes de Miquel Martí i Pol, i d’Alberto García Demestres amb poemes de Mireia Calafell, poeta convidada de la temporada 2025-26 del Palau.
El Petit Palau, amb el pati de butaques convertit per a l’ocasió en escenari, era un marc intimista idoni per poder fruir de les subtileses d’aquesta música. I ja des de l’inici la paraula i la música, la veu d’Alegret i el piano de Canyigueral, es fonien per embolcallar-nos dins una atmosfera plena de refinaments i sensibilitats suggeridors. Les paraules de Josep Carner, Mireia Calafell, Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu, de l’empordanès Ventura Ametller –sobrenom que li va suggerir el propi Espriu–, entraven en diàleg amb una música que, malgrat la diferència generacional, posseïa un tret comú: el curós reflex sonor de la paraula sota el segell distintiu de cada compositor.
La veu d’Alegret i el piano de Canyigueral s’unien en un sol tot, aquell aspecte distintiu que denota la qualitat interpretativa assolida pels artistes de cançó. La música de García Demestres sobre els meravellosos poemes d’Espriu Cançó de l’albada i Cançó del pas de la tarda obria el concert; música subtil i refinada, d’acord amb la mesura literària d’Espriu, on dins les paraules adquireix protagonisme l’inefable pas del temps. L’estrena absoluta de Cap al comiat, amb paraules de Mireia Calafell i música del propi García Demestres, està integrada per “Pancratium maritimum”, de la qual emana un llenguatge musical punyent, i “Comiat”, plena de subtileses tot recreant un entorn angoixant. Alegret va recrear la sensibilitat i màxima cura d’expressivitat per aquesta música introspectiva. Com va voler recordar García Demestres des del pati de butaques: “Vaig escriure aquesta obra quan era a l’hospital”.
Aquests dos grups de cançons van emmarcar la música sempre admirable, per la qualitat de timbres i una escrupolosa escriptura harmònica, de Joan Magrané. El magnetisme i aprofundiment de les seves obres mai no deixen de sorprendre’ns i el tríptic Coronació de llamps, sobre poemes de Ventura Ametller, recull aquesta essència d’escriptura. La tenebrosa “La nit”, precedida per les subtileses d’“Els han tallat les branques”, adquireix una intensitat i força interior incisiva que Canyigueral i Alegret van desplegar amb un espectre variadíssim de sonoritats, com un caleidoscopi que oferia multitud d’efectes multicolors. “I venen del futur” clou aquest intens tríptic, on el piano dibuixa diverses figuracions i la veu apareix amb un curós joc de timbres. Gran treball de pianista i cantant davant una partitura realment complexa d’interpretar per assolir-ne la justa dimensió.
El talent del compositor i director d’orquestra Salvador Brotons és de tots conegut i la seva música escrita per als quatre poemes Els bells camins de Miquel Martí i Pol, del 2019, captiva pel neoromanticisme i la modernitat en l’ús del llenguatge amb harmonies dissonants. El pas del temps i l’estima a la vida inspiren una música d’àmplia volada lírica per als poemes “Sé que em faig vell” i plena de motius apassionats per “Neu”. Cançons que tenen com a contrast passatges on els pianissimi i el cant a bocca chiusa, reflectit al final de “Creixences”, creen uns efectes plens de transcendència i d’aprofundiment. Brotons va ser deixeble d’Antoni Ros Marbà, de qui Alegret i Canyigueral van interpretar admirablement les Tres cançons de Carner. Música complexa, d’enorme riquesa de textures on el llenguatge expressionista, les harmonies i la veu a moments declamada fan d’aquesta obra escrita el 2019 un veritable repte. Alegret coneix de manera aprofundida la riquesa de les paraules de Josep Carner i la subtilesa, la naturalitat amb què canta la música de Toldrà –que va ser mestre d’Antoni Ros Marbà– ha quedat reflectida tant a nivell discogràfic com en diversos recitals. I de nou la seva veu cantant la música del mestre Toldrà amb els inoblidables Menta i farigola, Canticel o la Cançó de comiat, oferta fora de programa, van assolir aquella bellíssima dimensió representativa del Noucentisme català. Un recital curosament construït, amb un nivell de Canyigueral i Alegret ple d’implicació i, per descomptat, emotivitat interpretativa.
