FESTIVAL DEL MIL·LENARI. Elionor Martínez, soprano. Ferran Mitjans, tenor. Orfeó Català. Escolania de Montserrat i Schola Cantorum de l’Escolania. Joan Seguí, orgue. Orquestra Simfònica del Vallès. Xavier Puig, direcció. J. Ollé i Sabaté: Te Deum del Mil·lenari de Montserrat (estrena). BASÍLICA DE SANTA MARIA DE MONTSERRAT. 8 DE DESEMBRE DE 2025.
Durant els últims quinze mesos l’Abadia de Montserrat ha celebrat el seu primer Mil·lenari amb un Festival amb diversos actes i concerts. Dilluns 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció, la basílica era plena a vessar per veure la cloenda del Festival del Mil·lenari. Aquest acte, lluny de ser un concert convencional –de fet, lluny de ser un concert–, va ser una acció de gràcies; l’Abadia de Montserrat dona les gràcies a Déu i a totes les persones del país que, d’alguna manera, han format part de la seva comunitat durant tants anys d’història.
L’acte va començar amb les vespres II, que se celebren cada dia dins de la litúrgia de les hores. En aquest ofici, els bisbes i els escolans canten dos motets, el segon dels quals és de lliure elecció; aquí és on, excepcionalment, dilluns es va estrenar el Te Deum de Josep Ollé i Sabaté, compost per encàrrec de l’Abadia i fet especialment per a aquest moment.
Sigui quina sigui la nostra relació amb la religió, Montserrat és i serà sempre un lloc especial. Veure agrupacions de renom del país com l’Escolania, l’Orfeó Català i l’Orquestra Simfònica del Vallès reunides va ser molt emocionant. Si parlem del fet estrictament musical, la bellesa de l’acte i de la interpretació de la peça no es va veure tant en el contingut, que també, sinó sobretot en el continent: sentir tants músics en un espai tan especial, tantes veus unides per transmetre un mateix missatge, va resultar quasi catàrtic.
La música que acompanyava la lletra del Te Deum, interpretada per la Simfònica del Vallès amb l’elegància i la solvència que la caracteritzen, a estones semblava treta de la banda sonora d’una pel·lícula animada d’aventures, i ho dic en el millor dels sentits. Melodies ascendents, notes curtes i instruments aguts donaven suport als versos del Te Deum que expressen glòria, lloança i majestuositat. En altres moments, quan les paraules tenen més a veure amb la mort o la redempció, la música es tornava molt més fosca, amb molta més presència de les veus greus i diria, fins i tot, amb aires de Dies irae. L’orquestra vallesana, sota la batuta de Xavier Puig, va executar aquests contrastos a la perfecció.
L’acústica de les esglésies, amb la seva reverberació i amplitud, sempre ha acompanyat les veus humanes. A més de l’Orfeó Català, l’Escolania i la Schola Cantorum, al davant de tot de l’escenari hi havia la soprano Elionor Martínez i el tenor Ferran Mitjans. Els dos solistes, que a estones cantaven sols, sobretot en la repetició dels versos, i a estones amb la resta de veus, van ser correctes, tot i que desiguals; en totes les intervencions, la veu de la soprano se sentia molt més forta que la del tenor. Cal afegir-hi, tot i que probablement ho donem per fet, que l’execució vocal de tots els grups corals va estar a l’alçada de les circumstàncies. Per últim, és necessari fer una menció especial a Joan Seguí que, des de l’orgue, va acompanyar l’ofici de principi a fi amb molta gentilesa i dedicació.
En resum, el Festival del Mil·lenari de Montserrat va concloure de la millor manera possible: amb tota una colla de músics i un compositor catalans que et fan sentir orgullosa de la tradició musical del país, i amb l’Abadia plena de gent.
