FRANZ SCHUBERT FILHARMONIA. Miloš Karadaglić, guitarra. Franz Schubert Filharmonia. Tomàs Grau, director. P. Casals: Sant Martí del Canigó. J. Rodrigo: Concierto de Aranjuez. A. Dvořák: Simfonia núm. 9, op. 95, “del Nou Món”. PALAU DE LA MÚSICA. 1 D’OCTUBRE DE 2023.
La Franz Schubert Filharmonia ha arrencat la seva temporada de concerts amb una gira iniciada el 29 de setembre passat a l’Auditori Pau Casals i que culminarà els propers 10 i 12 d’octubre amb concerts al Carnegie Hall de Nova York i al Lisner Auditorium de Washington. Un trajecte que l’1 d’octubre va recalar en un Palau que presentava un ple pràcticament absolut. La fórmula per aconseguir aquest èxit de públic té una suma de factors prou evidents: programar obres cèlebres del repertori, invitar un solista reconegut internacionalment i, per descomptat, mantenir i anar augmentant any rere any el nivell orquestral, d’una eficiència ja mostrada des de la seva fundació, l’any 2006.
Les obres del programa estan perfectament escollides per als concerts que ha d’oferir als Estats Units: commemorar el cinquantè aniversari de la mort de Pau Casals –que va tocar a les Nacions Unides els anys 1958, 1963 i 1971– amb una obra carismàtica com és la sardana Sant Martí del Canigó, programar una obra amb garantia d’èxit com és el Concierto de Aranjuez i completar el programa amb una simfonia com la del Nou Món que Dvořák va escriure als Estats Units el 1893. Cal apuntar que el programa de l’estrena del Concert de Rodrigo, que va tenir lloc el 9 de novembre de 1940 al Palau –amb Regino Sainz de la Maza com a solista–, també va incloure la interpretació de la Simfonia del Nou Món del compositor bohemi. Tres obres, a més, que van ser compostes per motius ben diferents a indrets fora del país de naixement dels compositors: Prada de Conflent, París i Nova York, respectivament.
El guitarrista montenegrí Miloš Karadaglić és reconegut com un dels fenòmens de la guitarra més destacats de la darrera dècada. L’impuls del seu enregistrament del disc Mediterráneo, amb obres, entre d’altres, dels autors catalans Albéniz o Tàrrega, va tenir com a constatació absoluta del seu talent una aclamada gravació publicada l’any 2014 del Concierto de Aranjuez. Karadaglić és un guitarrista de sonoritat impecable, elegant en la dicció, refinat en el traç. Tocant sense emprar amplificació a la guitarra –va tenir un bon aliat amb el director Tomàs Grau, sempre curós en la projecció de sonoritat de la Franz Schubert–, el guitarrista va buscar una versió del Concierto de Aranjuez refinada, delicada, allunyada d’una profusió magnificada del color. Més impecable en la tècnica i en el rigor que en recursos més dinàmics propis de les versions llegades per Paco de Lucía o Pepe Romero, va extreure el caire més melangiós i refinat del Concert, amb un emotiu lirisme d’un segon moviment que va resultar el més atractiu a nivell interpretatiu. El gran Miloš –que ja havia debutat al nostre país, concretament a Girona–, es va mostrar encantat de tocar en una sala com el Palau i va voler culminar la brillant actuació amb la romàntica Lágrima de Francesc Tàrrega, una obra nostàlgica que el compositor va escriure a Londres –fora, doncs, del seu país natal.
La Franz Schubert segueix en la seva bona línia interpretativa habitual. Bones prestacions dels solistes de l’orquestra (amb menció especial a la flauta, l’oboè i el violoncel), curosa en la sonoritat, brillant en l’obtenció dels colors més exuberants, i només amb un però en la falta de més calidesa als passatges que requereixen major detallisme. La Novena de Dvořák plantejada per Grau va cercar els aspectes més abocats a potenciar la riquesa de timbres, a crear dinàmiques eloqüents, a buscar-ne el caràcter més temperamental, per fer fluir les inoblidables melodies i els ritmes que el compositor va plasmar en aquesta partitura. La seguretat tècnica i precisió dels atacs i la cohesió sonora entre les diferents seccions orquestrals van obtenir uns grans resultats per poder gaudir d’una versió passional de la Simfonia del Nou Món. Si el concert s’havia iniciat amb la música de la sardana Sant Martí del Canigó –enguany fa vuitanta anys que fou composta–, res millor que tenir com a cloenda del concert un nou record del mestre Pau Casals oferint El cant dels ocells, la melodia popular catalana que el gran violoncel·lista va immortalitzar.
Imatge destacada: (c) Martí E. Berenguer.
