IV FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CAMBRA. DELTACHAMBER MUSIC FESTIVAL. Obres de diversos autors. VESTÍBUL DEL MUSEU DE LES TERRES DE L’EBRE D’AMPOSTA. 2, 3 i 4 D’AGOST DE 2019.
Entre les ofertes musicals dels festivals d’estiu celebrats al nostre país, la música de cambra té una cita ineludible amb la proposta que arriba des d’Amposta amb el DeltaChamber Music Festival. Amb el suport institucional de l’Ajuntament d’Amposta i del Museu de les Terres de l’Ebre, la quarta edició del Festival –dirigit artísticament per Laura Ruiz Ferreres (catedràtica de l’Escola Superior de Música de Frankfurt) i Pau Rodríguez Ruiz (professor de la Barenboim-Said Foundation de Ramallah)– va proposar tres concerts celebrats al vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre.
Amb el títol “Exòtics”, quinze artistes de qualitat contrastada van oferir tres programes de concert eclèctics quant a la selecció d’obres programades (de Telemann a Philipp Glass, passant per Dohnányi, Nielsen, Poulenc, Glinka o Rakhmàninov) i complint com a premissa l’alta qualitat interpretativa i l’originalitat. A més dels dos artistes esmentats, ambdós nascuts a Amposta i amb una trajectòria vinculada a orquestres nacionals i internacionals rellevants, el Festival ha comptat, entre d’altres, amb la presència del pianista Chistoph Berner –catedràtic de l’Escola Superior de Zuric–, el violoncel·lista Paolo Bonomini –primer premi en la XX Internacional Bach Competition de Leipzig i principal violoncel de la Camerata de Salzburg–, Ximo Clemente –solista de l’Orquestra de Cambra dels Països Baixos–, el solista de trompa Carles Chordà –membre de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu– o el quartet de saxòfons Kebyart Ensemble, guanyador el 2016 del Premi El Primer Palau i de nombrosos concursos nacionals i internacionals, entre els quals el DeltaChamber Music Festival Prize.
Amb les entrades exhaurides i després que els quinze artistes interpretessin la rítmica Clapping music d’Steve Reich per donar el tret de sortida del Festival, la música del Quartet op. 73 núm.1 de François Devienne, per a fagot, violí, viola i violoncel, esdevenia un exemple representatiu de les propostes musicals del Festival. Una obra que en comptades ocasions es pot escoltar en sales de concerts per la seva combinació instrumental d’un autor que, com recordava a manera de presentació la mateixa Laura Ruiz, va ser catalogat com el Mozart francès i en què la qualitat i el virtuosisme mostrat pel fagot Henrik Rabien –solista de l’Orquestra Simfònica de Colònia– produïa una simbiosi perfecta amb els instruments de corda a fi de recrear el sentit clàssic que brolla de l’obra. La música del polifacètic Alexis Ciesla, prolífic clarinetista, pedagog i eclèctic compositor (interessat tant per la música de Pink Floyd o Queen com per la música del folklore centreeuropeu o repertori pròpiament clàssic) arribava amb una obra multicolor com és Prélude, canon et riffs, per a clarinet i quartet de saxòfons en què Laura Ruiz i els integrants del Kebyart Ensemble van endinsar-nos en multitud d’efectes de glissandi, picats i escales modals i sonoritats pròpies dels Balcans per acabar amb els ritmes jazzístics de riffs, moment per a lluïment virtuosístic de tots els artistes.
El Festival també va donar l’oportunitat de brillar a una jove talent de l’oboè, Maria Gil Fibla, formada a Tortosa i Barcelona i que a més d’actuar amb nombroses orquestres internacionals assisteix a cursos de perfeccionament a l’Accademia di Santa Cecilia de Roma. Nascuda a Alcanar, va esdevenir destacada protagonista d’una obra bellíssima i poc habitual com és el Trio Sonata en Do menor de Telemann, interpretat amb gran sensibilitat lírica. Cada concert reservava al final del programa obres d’una exigència tècnica i expressiva d’una notorietat remarcable, algunes d’“exòtiques” per la seva combinació instrumental. Si al darrer concert es va poder escoltar el Nonet en Mi bemoll major, KV 452 de Mozart–Jean Françaix, dues obres com el Trio elegíac núm. 1 de Rakhmàninov i Till Eulenspiegel (Einmal Anders!) –en versió per a quintet que va fer el 1954 Franz Hasenöhrl del poema simfònic de Richard Strauss– van posar a prova la qualitat dels intèrprets al programa inaugural. Extraordinari el rol del reconegut pianista austríac Christoph Berner –guardonat en concursos com el Beethoven de Viena l’any 1997 o el Géza Anda de Zuric– tot oferint un Rakhmàninov poderós, elegíac, apassionat i d’una fortalesa de timbres que en cap moment emmascarava les sonoritats del violí i violoncel. D’altra banda, el treball dels cinc instrumentistes de vent en la complexa adaptació de fragments de l’esmentat poema simfònic d’Strauss va fer brillar el gran clarinetista Pau Rodríguez i el trompa Carles Chordà en una versió plena de color i sentit descriptiu propis de les entremaliadures inspirades en aquest personatge folklòric de l’Alta Alemanya del segle XIV magistralment retratades pel compositor bavarès.
Dins d’aquesta dimensió de grans obres cambrístiques, el segon programa tenia com a punt culminant el Sextet en Do major, op.37 d’Ernö Dohnányi, per a violí, viola, violoncel, piano, clarinet i trompa, una pàgina que el compositor nascut a l’actual Eslovàquia va escriure l’any 1935, coincidint amb el període que va ocupar el càrrec de director de l’Acadèmia de Música de Budapest. Música amb una forta càrrega romàntica i que, pel seu apassionament, demana virtuosisme i una densitat sonora que no s’escapa del llegat de Brahms –compositor de qui va fer conèixer a Viena el Quintet per a piano en Do menor, la primera composició publicada per Dohnányi. L’obra va propiciar el desplegament màxim de les facultats tècniques i de refinament melòdic dels músics en una versió temperamental, vibrant i embolcallada de delicats moments lírics i expressius. Prèviament, la música del Trio Pathétique, en Re menor de Glinka –amb una curosa Laura Ruiz en el “Largo” exposant una melodia de línia belliniana sobre un característic baix d’Alberti servit deliciosament al piano– i les sonoritats minimalistes de Facades de Philipp Glass –on va sobresortir el refinat treball del saxo soprano Pere Méndez– van completar el segon programa.
La música de Nielsen, Poulenc i Tailleferre, prèvia al Nonet de Mozart, van culminar un festival que aposta en bona part per la reconeguda qualitat dels instrumentistes de vent que, per una tradició del tot arrelada, sorgeixen de les Terres de l’Ebre i que suma a la qualitat artística musical amb activitats que promouen el benestar físic i una mostra gastronòmica elaborada amb productes de la zona després de cada concert. Manca encara un impuls quant a infraestructura que consolidi aquesta cita com a referent de la música de cambra entre els festivals d’estiu que se celebren al nostre país.
Imatge destacada: Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta. © Deosringas
