ORQUESTRA SÒNICA. Llibert Fortuny, saxo. Marcelo Wolowski, percussió. Orquestra Sònica. Fabia Mantwill, directora. PARAL·LEL 62. 9 D’ABRIL DE 2026.
De vermell radiant irrompia la directora, compositora i saxofonista Fabia Mantwill al capdavant de l’Orquestra Sònica a Paral·lel 62 –l’espai abans conegut com a Sala Barts–, en el retorn als escenaris de la jove formació catalana. Presentada com la primera orquestra simfònica no clàssica professional del sud d’Europa, la reaparició de l’Orquestra Sònica, que va debutar l’any passat a la mateixa sala amb un projecte centrat en una directora convidada –en aquella ocasió, la japonesa Miho Hazama–, va ser rebuda amb entusiasme. A la sala es constatava un equilibri generacional poc habitual en el circuit simfònic: un públic divers que va acollir calorosament aquest segon capítol, tant per part dels qui ja coneixien l’orquestra com d’aquells que la descobrien per primera vegada.
L’al·licient destacat va ser precisament la presència de la jove Fabia Mantwill –German Jazz Prize en la categoria d’arranjaments–, una creadora i artista polifacètica a qui caldrà no perdre la pista tot i fer vida a Berlín, amb un programa basat en composicions pròpies, enregistrades amb la Fabia Mantwill Orchestra. La participació del saxofonista Llibert Fortuny en la meitat de les peces també va ser gran part de l’èxit de la vetllada i, juntament amb Mantwill, va encaixar perfectament en l’esperit de l’Orquestra Sònica i en la seva línia artística, que aposta per la combinació del format d’orquestra tradicional amb el jazz, l’electrònica, el soul, el pop i el flamenc, entre d’altres, segons la seva pàgina web.
Tot i que a primera vista es podria dir que el conjunt funcionava més com a banda de jazz reforçada amb una secció de cordes –especialment en algunes peces–, la sensació general és la d’un conjunt eclèctic, difícil de classificar, però en tot cas versàtil, i realment eficaç al transitar de la big band a una mena de jazz fusion simfònic, en un programa en què tampoc no van faltar les evocacions ètniques –cèltica, nepalesa, japonesa–, que ampliaven el ventall expressiu del conjunt. L’absència d’un piano o teclat –o ambdós–, instruments que normalment acaparen gran part de l’atenció, sens dubte va afavorir que altres membres del conjunt gaudissin de moments de lluïment ben repartits, tot i que el focus principal en aquest sentit, naturalment, va recaure en un eloqüent Llibert Fortuny, molt ben associat amb l’alemanya i amb l’orquestra.
El català, d’origen canari, va buscar les pessigolles del seu saxo alto a Whirl the Wheel i a Circular en un bon grapat de memorables intervencions, culminant en la climàtica Festival at High Noon, en un registre més experimental ja cap al final del concert. Un altre remarcable solo, ara per part del clarinetista principal, va ser el de Olhosh, on l’orquestra va mostrar-se còmoda surfejant el swing de la peça, escrita i arranjada per la pròpia compositora, com la resta, que compaginava la direcció amb el cant i fins i tot el saxòfon, en un triple rol força inusual. Una de les sorpreses del concert va ser, precisament, el passatge a dos micròfons a la peça Sasa Ndio Sasa, d’inspiració africana, en què, amb certa destresa, Mantwill va cantar a sobre de loops creats en viu. Cal dir que, tot i no destacar especialment com a cantant, va saber mantenir raonablement les exigències del directe en un parell de peces, especialment en una deliciosa Ophelia, però també va defensar-se notablement al saxo tenor a Satoyama, tot sense deixar la responsabilitat del podi. El percussionista convidat Marcelo Woloski va saber treure profit del bon grapat d’instruments peculiars que van ampliar la paleta tímbrica.
En definitiva, celebrem el retorn d’aquesta formació en una sala que ha apostat per ser la seva seu, destinada a irrompre en l’oferta musical catalana i estatal amb una proposta valenta i eclèctica, ferma en aspectes com la paritat en les seccions instrumentals, i recolzada per les cooperatives Musicoop i Contrapunt. Caldrà, però, estar atents al rumb del seu proper projecte –amb Mantwill o sense– i veure si l’aposta per unes aspiracions tan legítimes i prometedores s’acaben complint.
Imatge destacada: (c) Suspensivof / Fabián Suspensivo.
