45 anys Taller de Músics
Lluís Cabrera i diversos autors
Barcelona: Taller de Músics, 2025
Creat el 1979 al Raval de Barcelona, el Taller de Músics ha passat en gairebé mig segle de vida de ser una humil escola situada en un barri no gaire ben vist de la capital catalana a convertir-se en tota una institució pedagògica que disposa d’una Escola Superior d’Estudis Superiors de Música (ESEM) al complex Can Fabra del Districte de Sant Andreu. I no només això, sinó que al llarg de tots aquests anys ha esdevingut un centre de reflexió, reivindicació i divulgació de les tres matèries en què ha especialitzat el seu ensenyament: el jazz, la música moderna i el flamenc.
Res del que ha passat al Taller de Músics –i gràcies al Taller de Músics– hauria sigut possible sense la presència del fundador i principal animador, l’infatigable Lluís Cabrera, un home que va fer d’aquella escola una mena de barricada on a més d’ensenyar les esmentades disciplines musicals, es defensava la dignitat de la professió de músic en totes les seves vessants, es formulaven propostes pedagògiques ben bé inèdites i, en definitiva, s’obria una plataforma de debat que transcendiria les quatre parets del local del carrer de Requesens per convertir-se en una de les plataformes amb més pes a l’hora de decidir la gestió musical barcelonina i catalana. I tot plegat, sense oblidar l’impressionant reguitzell de grans intèrprets i mestres d’intèrprets que han passat per les seves aules, molts dels quals hi van començar com a alumnes i hi van acabar com a professors.
Passats 45 anys de la seva creació, el Taller de Músics ha mirat enrere per fer balanç del trajecte recorregut mitjançant un senyor llibre de gran format, coordinat per Joan Tomàs, amb un disseny originalíssim –obra de Jordi Comas–, amb més de 200 pàgines i fins a 230 fotografies que van des de la mida de carnet fins a la doble pàgina. El volum inclou una introducció d’un convidat especial, bon amic del centre, Santiago Auserón, i amb la participació d’un total de 35 personatges que expliquen i opinen sobre la seva experiència dins i fora de l’escola, com a alumnes, professors, convidats i passavolants.
Però la part més important d’aquest llibre està protagonitzada per l’esmentat Lluís Cabrera, que signa catorze articles, on parla dels prolegòmens del Taller i de la seva consolidació, tot i que no insisteix gaire sobre l’aspecte històric de l’entitat. Això no obstant, no deixa de sorprendre’ns quan ens explica que tot va començar a mitjan dels anys setanta amb una petita distribuïdora de llibres que va editar una obra considerada ben bé revolucionària en aquells temps, El libro rojo de los estudiantes. Aquest volum en va tenir tant, d’èxit, que va permetre als promotors ficar-se en la llavors boja aventura de muntar al mateix local el que seria el centre escolar.
Com deia, Cabrera no insisteix gaire a parlar del mateix Taller de Músics –ni tan sols esmenta la seva posterior evolució fins a obrir l’ESEM–, ja que prefereix concentrar-se en la història de l’associacionisme del sector musical català, en què la seva escola ha tingut un paper determinant, com a centre pedagògic, com a oficina de management o com a editora discogràfica. Així, per les planes del llibre van desfilant tota mena d’iniciatives, entitats i institucions més o menys representatives del món musical del país, incloent-hi l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). I en la majoria dels casos, com no podia ser d’una altra manera, l’autor es mostra crític amb el desenvolupament d’alguns aspectes o de la totalitat dels criteris que han regit el conjunt de projectes del gremi, consolidats o oblidats.
Coincidint amb la presentació de 45 anys Taller de Músics, Lluís Cabrera va cedir la presidència de la Fundació Privada Taller de Músics a Joan Manuel Treserras, professor universitari, assagista i exconseller de Cultura. El fundador de l’entitat passarà a ocupar a partir d’ara el càrrec de president honorífic. Al mateix acte també es va presentar el nou patronat de la Fundació, del qual formen part, entre d’altres, Santiago Auserón, Joan Albert Amargós, Miguel Poveda i Concha Parramon.
