LA CASA DELS CANTS – NADAL AL PALAU. CONCERT DE SANT ESTEVE. Cor Petits de l’Orfeó Català (Mariona Fernàndez Blanco, directora), Cor Mitjans de l’Orfeó Català (Glòria Fernàndez Blanco, directora), Cor Infantil de l’Orfeó Català (Glòria Coma i Pedrals, directora), Cor de Noies de l’Orfeó Català (Montserrat Meneses i Sendrós, directora), Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz, director), Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Orfeó Català (Xavier Puig, director). Gerard Morató, Jordi Armengol, Pau Casan, Maria Mauri, Paul Perera, pianistes. Joan Seguí, orgue. Oriol Prat, violoncel. Eduard Iniesta, guitarres. Andreu Brunat, flautes de bec. Marc Cabero, percussió. Anna Romaní, coreografies. Adrià Aubert, direcció escènica i dramatúrgia. Helena Garcia Melero, presentadora. Lloll Bertran, narradora (a ‘La Nadalenca’); Germán de la Riva, baríton, (Pare Noel a ‘La Nadalenca’); Pol Blancafort, tenor (Fredolic a ‘La Nadalenca’), Clara Moraleda, soprano (Llúcia a ‘La Nadalenca’). Xavier Puig, direcció artística. PALAU DE LA MÚSICA. 26 DE DESEMBRE DE 2025.
Ni tan sols la intensa llevantada de la darrera setmana ha compromès la tradicional cita del Concert de Sant Esteve, i la família coral de l’Orfeó Català, un cop més, ha tornat a respondre a una de les fites més destacades del calendari musical del país, retransmesa novament per ràdio i televisió des d’un Palau de la Música ple a vessar. En aquesta cent dotzena edició, el focus musical no s’ha situat tant en la diversitat cultural –com potser en l’edició de 2024– sinó en una renovada voluntat de compaginar tradició i nova creació.
La presència instrumental ha estat, en general, més diàfana que en altres edicions: més enllà del piano sol, les plantilles han tendit a ser de tres o quatre instruments com a molt, integrats per piano i violoncel –a càrrec d’Oriol Prat, ja present fa dos anys amb el Cosmos Quartet–, i puntualment, flautes de bec i percussió lleugera. Moltes cares conegudes s’han retrobat a la gran festa del cant coral català, que ha tornat a reunir prop de tres-cents cinquanta cantaires, grans i petits.
Tot i que l’aposta per la nova música, ja sigui en forma d’arranjament o de composició original, ha estat sempre part essencial del Concert de Sant Esteve, enguany ha esdevingut l’eix principal del programa. Ho il·lustraven l’estrena de La Nadalenca, de la compositora i soprano Anna Campmany, la cantata que va ocupar l’últim quart del concert, així com altres obres si no inèdites, sí prou recents.
La proposta va assolir plenament la seva funció i el públic, sens dubte, va gaudir de La Nadalenca, tant per la simpatia dels personatges –particularment el Fredolic d’en Pol Blancafort i la narradora Lloll Bertran–, com per una música capaç d’enllaçar moments emotius amb tradició, ironia, tocs de swing, i sempre ben ajustada al to d’un text que destil·la humor per a totes les edats, escrit per Josep Pedrals. Malgrat algun passatge puntualment compromès –com el “El Nadal és un regal”, que Xavier Puig va dur a bon port amb prou feines– en general, tot va discórrer sense ensurts, amb els tres protagonistes ben segurs en els papers respectius –especialment, una brillant Llúcia encarnada per Clara Moraleda– i, sobretot, equilibrats amb el cos coral i l’acompanyament pel que fa a la microfonia. “Els Nadals del món” i “L’epifania”, per citar-ne un parell, van ser dos dels passatges més memorables. Tot plegat, va resultar una cantata teatral escènicament vistosa i ben resolta pels ja experimentats Adrià Aubert i Anna Romaní.
Va resultar fins a cert punt inusual que dos cantaires del mateix cor –la pròpia Campmany i Carles Prat Vives, tots dos membres del Cor de Cambra– interpretessin en directe obres pròpies. Campmany ho va fer amb la cantata esmentada i amb l’estrena de Muses, per a cor femení: una obra emotiva i convincent que evita l’estatisme diatònic excessiu gràcies a uns recursos tonals ben trobats. El tenor, de la seva banda, va presentar la seva interessant i audaç O magnum mysterium, un exigent repte a cappella resolt amb una afinació precisa. Ambdós compositors, cal recordar-ho, ja comptaven amb obres programades en edicions anteriors.
Alguns cantaires del Cor Jove van sorprendre el públic cantant dispersos entre el públic, oferint, junt amb la resta del gruix coral a escena, una solemne interpretació dels dos extractes centrals del Propis del temps d’Advent de Mompou, que va empastar bé amb un fragment del Te Deum de Josep Ollé interpretat amb convicció, tot i que amb algun desajust. Ollé, de qui també s’han interpretat obres en edicions anteriors i compositor convidat al Palau aquesta temporada, va ser una altra part imprescindible del programa: cap al final, es va interpretar, amb claredat i compromís, Missatge de pau, obra adient per reflexionar sobre els conflictes geopolítics tan presents.
Tyger d’Elaine Hagenberg i un fascinant Jingle bells arranjat per Ben Parry van aportar el toc merry Christmas, deixant en tot cas prou espai per a músiques i textos de la terra. Es va recuperar el Fum, fum, fum tant en forma d’arranjament –Jordi Calpe i Planells– com en forma de fuga, en un esplèndid interludi d’orgue, collita pròpia de l’habitual Joan Seguí, sense oblidar-nos dels cors Petits i Mitjans, que van demostrar un adorable bon nivell. Entre els moments més destacats dels més menuts, van figurar Cançó del bon dimoni, de Marian Márquez, i, especialment, Tres nadales per als Tres Reis d’Orient, un dels més captivadors del també habitual Xavier Pastrana; ben preparats per Mariona i Glòria Fernàndez Blanco tant en l’apartat musical –salvant adequadament els puntuals divisi– com en el coreogràfic.
Cal esmentar l’eficient logística entre peça i peça que va permetre alleugerir la durada del concert, així com l’agilitat d’un guió televisiu sense gags ni intervencions innecessàries, amb una Helena Garcia Melero que va saber anar per feina.
Xavier Puig es mereix un bon descans després d’un desembre força intens i el primer Concert de Sant Esteve com a director artístic –prenent el relleu de Pablo Larraz, que ha continuat a càrrec del Cor Jove–, que es va consumar amb un (no menys esperable) altíssim nivell. Després d’unes paraules seves, els tradicionals i participatius El noi de la mare i El cant de la Senyera van posar el punt final a un any de grans fites. Una altra edició memorable del Concert de Sant Esteve que augura un bon inici d’any.
