Jaume Ayats i Abeyà
Els cants tradicionals als Països Catalans
«Caramella» (revista de música i cultura popular), 2025
Resulta sorprenent comprovar com fins ara no s’havia publicat a casa nostra una obra d’aquestes característiques, i encara més que l’edició hi hagi gaudit de tan poca repercussió. Perquè el llibre de Jaume Ayats Els cants tradicionals als Països Catalans és un estudi del tot necessari per apropar-se mínimament a l’univers de la cançó popular dels territoris de parla catalana; un univers que, tot sigui dit, està en franca decadència, ja que no rep el suport general de les administracions ni dels mitjans de comunicació públics ni pràcticament s’ensenya a les escoles. Malauradament, només sobreviu gràcies al voluntarisme d’uns quants abnegats defensors.
L’etnomusicòleg, professor, compositor, violinista, cantant i premi nacional de Cultura, entre moltes altres coses, Jaume Ayats ja va escriure una primera versió d’aquest assaig el 2007, que va ser publicada a França pel Centre Occitan de las Musicas e las Danças Tradicionalas. Però no ha estat fins al 2025 que el seu llibre ha estat traduït al català i reeditat, ben actualitzat i ampliat gràcies a l’esforç de la revista semestral de música i cultura popular «Caramella», que amb motiu dels seus vint-i-cinc anys d’existència va organitzar una operació de micromecenatge que afortunadament va obtenir molt bona acollida dels seus lectors i que ha permès que aquesta obra es posés per primer cop a l’abast del públic català.
La revisió del llibre, que supera les dues-centes pàgines, no tan sols ens permet contemplar una panoràmica completa sobre el que ha estat l’evolució del cant tradicional als Països Catalans, amb la seva multitud de variants, sinó que a més també introdueix un seguit de reflexions interessants sobre el fet mateix de cantar, ja sigui al treball, a les festes, en comunitat, a les cerimònies religioses, o més específicament en el món infantil. I alhora ens facilita l’accés a temes no gaire coneguts, com són els cants narratius i les balades –que de mode genèric s’anomenen romanços–, els balls parlats, els goigs, les cançons de pandero i la diversitat de cants improvisats que abunden a la nostra terra: albades, cant d’estil, jotes, gloses, corrandes, nyacres, garrotins… En definitiva, tot un gènere –amb els subgèneres respectius– que amb el pas del temps s’ha vist obligat a canviar la funcionalitat, ja que abans era ben bé quotidià i ara ha esdevingut espectacle que malda per sobreviure en una societat que tan sovint li gira l’esquena.
Són els nostres cants, són les nostres músiques. No són millors ni pitjors que qualssevol altres, però es dona la circumstància que són els nostres i hem de tenir-ne cura. Perquè el pitjor de tot és que si no som nosaltres mateixos que en defensem la vigència, no ho farà ningú més.
Aquesta reedició d’Els cants tradicionals als Països Catalans, de tant en tant inclou fragments en què caldria saber solfa per poder acabar d’entendre’ls, perquè són una mica complexos. Potser per compensar aquestes dificultats, es completa amb una vuitantena d’enregistraments d’àudio i vídeo que il·lustren els casos descrits en el text mitjançant codis QR. El llibre també inclou un glossari, un àlbum de fotografies, una bibliografia i una discografia.
