Aeternum
Tempus Trio.
IBS Classical, 2025.
Amb Aeternum, el Tempus Trio –format per la violinista Maria Tió, el pianista Ricard Rovirosa i el violoncel·lista Ferran Bardolet– fa el seu debut discogràfic i es consolida com una de les formacions més destacades del panorama de la música de cambra del país. Aquest àlbum reuneix quatre obres de compositors catalans de renom: Helena Cánovas, Marc Migó, Miquel Oliu i Albert Guinovart, que han estat creades i dedicades a la formació. Tots ells aporten llenguatges estètics contrastants, tot formant un mosaic ric i divers que reflecteix la varietat i la vitalitat de la creació catalana contemporània.
Decidir el repertori d’una primera gravació no és fàcil i menys quan el gran repertori s’ha enregistrat un gran nombre de vegades. Per tant, la decisió del Tempus Trio és més que encertada. Però amb això no hauríem de caure en el pensament que el disc únicament destaca pel seu compromís amb la música actual, sinó també per la seva profunditat conceptual i per la interpretació encomiable que ofereix.
L’eix central del projecte rau en la relació de la música amb el temps, com un principi estructural i poètic. I de fet el mateix títol, Aeternum, ja suggereix una reflexió sobre el concepte de l’eternitat i la noció del temps que per moments es fragmenta, s’expandeix o es manté suspès.
Les quatre obres que formen el programa presenten un univers sonor divers i fascinant, cadascuna amb una identitat pròpia, però unides per la sensibilitat del Trio. Albert Guinovart, amb Trio Celebration, signa l’obra més extensa del disc, una peça que celebra els cinc anys del Trio, que conté quatre moviments i un segell inesborrable. La seva música, d’una immediatesa expressiva, està carregada de melodies que transporten l’oient a escenaris idíl·lics, espais fascinants i a clímaxs emocionals. La seva ploma crea una música imbuïda de bellesa, rica en matisos, que beu del romanticisme i que conté una forta càrrega emocional, però també del virtuosisme i una profunda elegància formal.
Helena Cánovas aporta una obra delicada i subtil. Basada en un poema de la poetessa italiana Antonella Anedda, Tanta llunyania no ha estat un error explora un ampli ventall d’atmosferes sonores per crear un ambient misteriós, imbuït de contrastos i un joc de textures entre el piano i els instruments de corda. La música de Cánovas demana una paleta de colors i un treball tímbric destacat, que el Trio aconsegueix explorar amb escreix.
Amb Un simple aleteig… Miquel Oliu ens endinsa dins del seu llenguatge personal oferint una peculiar sonoritat gràcies a textures evocatives i oferint també una vivència sonora tan bella com sorprenent. El compositor sap crear a partir de l’essència i la simplicitat –exposades aquí a partir d’un motiu d’oscil·lació que suggereix un aleteig de papallona innocent i àgil– un magma sonor que esdevé per moments ple d’energia, però que també sap passar per estats d’ingravidesa i oferir així una veu expressiva particular dins de la música contemporània.
Gem(s)tone sorgeix de la fascinació de Marc Migó per les pedres precioses. I a partir tres gemmes contrastants el compositor explora un món simbòlic, emocional i expressiu. Un viatge sonor que converteix cada pedra en un món que ens porta des del misteri i l’aura fosca de l’“Ònix”, passant pel simbolisme de la passió amb el “Robí” i arriba amb el “Diamant” a la font de llum i brillantor. Una obra que sembla avançar des de les sonoritats més profundes i greus fins a la intensitat i brillantor agudes oferint una mirada nova i arribant a punts de gran intensitat –bellíssim “Robí”.
El Tempus Trio evidencia un virtuosisme indiscutible, bell diàleg i gran domini de les sonoritats, així com una capacitat admirable per superar amb escreix les considerables exigències tècniques de cada obra. També es fa evident la cura que tenen cap al balanç sonor del conjunt, amb un pianista que sap treballar el so amb gran refinament i que atorga llibertat expressiva als companys, que a la vegada poden imbricar-se més fàcilment en les qualitats colorístiques i tímbriques per oferir unes interpretacions imbuïdes d’expressivitat.
Cal destacar també dins aquest projecte l’estreta col·laboració entre intèrprets i compositors, fet que dona lloc a una lectura interpretativa profundament personalitzada. El Tempus Trio ofereix una comprensió i sensibilitat en la lectura de cada obra que rau en la col·laboració viva i el treball conjunt amb els compositors, fet que atorga a aquest disc no tan sols un record inesborrable de les obres, sinó un testimoni del procés creatiu compartit.
Incloure al disc primeres gravacions mundials de les obres és un altre valor innegable d’aquest disc, que dona difusió a nivell internacional a aquests compositors catalans i consolida la formació cambrística com un ambaixador del talent musical del país. En definitiva, Aeternum és un disc imprescindible que reafirma la solidesa del Tempus Trio i que no reflecteix tan sols una interpretació d’alt voltatge expressiu i plena complicitat, sinó també el seu profund compromís amb la creació viva.
La presa de so de la factoria IBS Classical posa la cirereta al pastís d’aquest gran projecte.
Imatge destacada: (c) Quim Roser.
