PALAU PIANO. Homenatge a Ricard Viñes. Lluís Rodríguez-Salvà, piano. M. Ravel: Menuet antique; “Oiseaux tristes”, de Miroirs; Jeux d’eau; Pavane pour une infante défunte. C. Debussy: “Reflets dans l’eau”, d’Images; “Poissons d’or”, d’Images II; “La cathédrale engloutie”, de Préludes. M. Mussorgski: Quadres d’una exposició. PALAU DE LA MÚSICA. 18 DE SETEMBRE DE 2025.
El cicle Palau Piano va retre homenatge a Ricard Viñes, del qual enguany se celebra el 150è aniversari del naixement. El Palau va tenir l’encert d’oferir aquest concert extraordinari a Lluís Rodríguez-Salvà, que l’any 1995 va guanyar la primera edició del Concurs Ricard Viñes de Lleida, i que ara fa vint-i-cinc anys va aconseguir –ex aequo– la medalla d’or d’El Premi Primer Palau. Rodríguez-Salvà, intèrpret, musicòleg i pedagog, va plantejar un recital perfectament dissenyat en la forma. Explicat per ell mateix a les persones que omplien la platea i part de l’amfiteatre del Palau –llàstima que el concert no presentés una millor entrada–, va oferir a la primera part del programa obres de Ravel i Debussy que van ser estrenades pel propi Viñes; el segon acte va estar monogràficament dedicat als celebèrrims Quadres per a una exposició, obra que Ricard Viñes va estrenar a l’Europa occidental el 23 de març de 1905, després que l’obra de Mussorgski s’edités pòstumament l’any 1886 i de la qual Maurice Ravel va fer l’orquestració l’any 1922.
La primera part estava dedicada a la música francesa, amb alternança d’obres de Ravel i Debussy, amb un principi i un fi dedicat als “aires antics” –“Menuet antique” i Pavane pour une infante défunte–, que emmarcaven obres amb els leitmotiv dedicats als animals –“Poissons d’or” i “Oiseaux tristes”– i a l’aigua –“Reflets dans l’eau”, Jeux d’ eau i la sublim “La cathédrale engloutie”–, preludi representatiu del simbolisme musical. Sàvia elecció d’obres per establir un relat interessant, malgrat que els aplaudiments trunquessin aquest original discurs, invitats per la pròpia gestualitat de Rodríguez-Salvà al final de cada obra interpretada. Aspecte, però, que no va eclipsar interpretacions interessantíssimes on el contrast, els colors i el refinament en l’emissió de timbres assolien moments realment esplèndids. La versió de “Poissons d’or” va ser d’un refinament sonor del tot suggeridor, i aquesta Image plena de subtils i ràpids dibuixos de notes fluïa amb naturalitat i imaginació en les mans de Rodríguez-Salvà. D’aquesta peça dedicada a Viñes, el pianista lleidatà va relatar, tal com recull Françoise-René de Tranchefort: “Debussy va seure al piano i va tocar Poissons d’or de manera vellutada i suau. Després en va mostrar rient la dedicatòria. L’hi vaig agrair emocionat i torbat…”. Salvà expressava amb una varietat multicolor i aprofundida sensibilitat aquesta música francesa deliciosa, essent admirables la gradació sonora assolida a “La cathédrale engloutie” i l’expressivitat que va confegir a l’inoblidable Pavane, on traduïa aquelles indicacions que Alfred Cortot suggeria a la seva La musique française de piano referint-se a la “melangia i dolçor” i a una “llunyania velada”.
La visió dels Quadres d’una exposició en les mans de Rodríguez-Salvà va tenir moments idènticament esplèndids, sempre tendents a accentuar els trets definitoris de cadascun dels quadres. Tempi especialment ràpids a “El mercat de Llemotges” i al “Ballet dels pollets a l’ou”, reflexió en el bellíssim “Bydlo”, així com magnificència sonora en les octaves i salts que marquen els acords de “La gran porta de Kíiv”. Uns Quadres que transmetien una varietat de colors esplèndida, una riquesa de contrastos evidents, plantejats com deu individualitats acompanyats pels “passejos” corresponents. I precisament el Passeig escrit per Alicia de Larrocha –intèrpret i professora a qui Rodríguez-Salvà va voler dedicar unes emotives paraules, tot reivindicant el paper de les dones compositores– i la Bachiana brasilera núm. 4, van poder escoltar-se en aquest gran recital dedicat a Ricard Viñes, personalitat tan rellevant de la interpretació pianística sempre compromès amb els corrents avantguardistes.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
