TARDES AL PALAU. Barberismes (arranjaments de diversos compositors). Metropolitan Union (Martí Doñate, lead; Daniel Morales, tenor; Joan Mas, baríton; German de la Riva, baix). PALAU DE LA MÚSICA. 6 D’OCTUBRE DE 2025.
Cada vegada són més els músics que aposten per acostar la llengua catalana a gèneres en què mai havia estat representada. I també n’hi ha que decideixen agafar una part de l’imaginari col·lectiu musical del país per transformar-lo, jugar-hi i acostar-lo a nous públics –o, més aviat, fer-lo reviure entre el públic de sempre.
Després d’anys cantant en anglès, aquest dilluns els Metropolitan Union van aterrar a la Sala de Concerts del Palau de la Música havent complert el que el seu públic demanava: un espectacle de música de barberia en català. El quartet va presentar un viatge a través de cançons tradicionals catalanes arranjades a l’estil barbershop per diversos compositors catalans contemporanis.
El grup va interpretar amb gràcia i elegància alhora temes icònics com són Baixant de la Font del Gat i La pastoreta, entre molts d’altres. Els Metropolitan Union van demostrar sobradament que, com es diu a vegades, menys és més, i que n’hi ha prou amb quatre veus a cappella per fer un concert boníssim.
La vetllada va transcórrer entre cançons i bromes que jugaven amb la llengua i amb la lletra de les peces i que van fer riure el públic, lluny dels codis socials que encara s’associen a escenaris com el Palau. Una de les interpretacions més aplaudides va ser la d’El rossinyol, amb l’encisadora melodia principal a càrrec de Martí Doñate, lead del quartet. Les melodies de Doñate, les notes mitjanes i agudes de Joan Mas, les agudes molt agudes de Daniel Morales i la base harmònica de German de la Riva empasten de meravella i palesen el talent dels quatre integrants, tant per separat com en grup.
Les onomatopeies, els xiulets i els tocs de dits al llarg de tot el concert, juntament amb els embarbussaments de l’última cançó –a falta del bis– van posar la cirereta del pastís a un espectacle en català, actual i viu, però que no oblida la tradició, sinó que la reviu i la transforma. En general, va ser un concert genuïnament divertit i molt juganer. És molt difícil cantar així de bé sense cap més referència instrumental que el to inicial, però encara és més difícil fer-ho de tal manera que sembli fàcil.
Imatge destacada: (c) Emili Flores.
