MAS I MAS FESTIVAL 2025. A 45. Ignasi Terraza, piano; Jasen Weaver, contrabaix; Adrian Cunningham, flauta, clarinet i saxo tenor; Christos Rafalides, vibràfon; Esteve Pi, bateria; Sara Dowling, veu. PALAU DE LA MÚSICA. 27 DE JUNY DEL 2025.
El festival Mas i Mas ha convidat Ignasi Terraza a celebrar el 45è aniversari de l’inici de la seva carrera com a pianista des de l’escenari d’un Palau de la Música que gairebé es va omplir de públic per acompanyar-lo en aquesta cerimònia.
Nascut a Barcelona el 1962, Terraza es va quedar invident als nou anys, fet que no li va impedir culminar els estudis de música ni tampoc els d’informàtica, com va recordar al llarg de la seva actuació, que va tenir tant de repàs de la seva biografia, amb molts temes propis i també de Charlie Parker, Oscar Peterson, Ray Noble i Duke Ellington, entre d’altres, com d’avançament d’algunes novetats també signades per ell.
Per aquest motiu va dividir el concert en diverses parts, tot alternant les fases més glorioses amb d’altres més rutinàries. Així, va començar tocant un parell de temes en solitari. El primer va semblar un repàs d’una història del jazz clàssic, on anava del ragtime al bebop passant pel swing. I tot seguit ja va assolir un dels grans moments de la nit quan va interpretar Per tu ploro, coneguda popularment com a Rosó, cançó de Miquel Poal-Aregall i Josep Ribas que ell mateix va sentir a l’escenari del Palau el 1980 interpretada per l’enyorat Tete Montoliu, a qui com a mínim l’uneixen tres condicions, les de barceloní, pianista i invident.
Amb l’aparició del bateria Esteve Pi, un vell company de fatigues, i del contrabaixista Jasen Weaver, el concert de Terraza va adquirir una altra tonalitat, molt més rítmica, que va culminar amb l’aparició del vibrafonista Christos Rafalides, que va protagonitzar un magnífic tema del mateix Terraza que, sense deixar de recordar el Modern Jazz Quartet, tenia un cert sabor a lounge de cocteleria o a pel·lícula sofisticada dels anys setanta i que va ser entre el més destacat del repertori.
Llevat d’Esteve Pi, la resta de músics que van participar a l’actuació eren fitxatges recents efectuats per Terraza. Però així com el contrabaixista i sobretot el vibrafonista van saber adaptar-se sense problemes a l’estil del pianista, no vaig apreciar les mateixes habilitats en el cas del flautista, clarinetista i saxofonista Adrian Cunningham. Les seves intervencions com a solista, principalment amb la flauta, van conduir el concert cap a una estona més anodina i monòtona.
I finalment va aparèixer la jove cantant palestina-irlandesa Sara Dowling, que va donar un nou impuls al concert interpretant temes d’un swing ballable i encomanadís, amb una veu, però, a la qual encara falta una mica per assolir la plenitud desitjada. Curiosament, o no, l’ovació més clamorosa de la nit se la va endur la dedicatòria que va fer al poble palestí en presentar un tema de Terraza inspirat en el seu país, Jordània.
En definitiva, divendres vam assistir a una consagració d’Ignasi Terraza que, no obstant això, va ser una mica irregular, ja que va alternar molts moments àlgids amb uns quants de més baixos que van impedir que la seva actuació fos un crescendo imparable.
Imatge destacada: (c) Festival Mas i Mas.
