MAIG-AGOST 2024

Tanquem aquesta edició immersos en plena campanya d’una convocatòria electoral al Parlament de Catalunya precipitada ara fa dos mesos davant la manca d’acord per aprovar els pressupostos d’aquest exercici.

En l’àmbit que ens ocupa, el de la cultura, la proposta de despesa era, un any més, la més elevada de la història del Departament -el que més creixia de tots- i avançava, amb 566 milions d’euros i en línia amb la mitjana europea, en el camí d’arribar al 2% de la xifra global anunciat a l’inici de la legislatura que ara acaba. Per primera vegada, la cultura i la llengua esdevenien un dels quatre eixos principals dels pressupostos del Govern.

Amb la seva suspensió, les institucions han vist disminuïts recursos i subvencions, fet que els obliga a replantejar projectes. Així mateix, han quedat pendents de tràmit normatives com la pionera proposta de llei de Drets Culturals per a tota la ciutadania.

En conseqüència, el govern de l’Estat també va renunciar a aprovar uns nous pressupostos, si bé el ministeri de Cultura ja comptava, des de l’any passat, amb la xifra més alta de la història (1.700 milions d’euros), en part gràcies a fons europeus.

Tot plegat, malauradament, té un regust familiar perquè, ara fa exactament un any, un avançament electoral similar a Espanya va aturar de manera inesperada la imminent tramitació de textos clau com la primera llei estatal d’Ensenyaments Artístics Superiors o la reforma de la llei de Mecenatge. En aquest cas, ambdues iniciatives han pogut ser represes i conduïdes a bon port, rendibilitzant una gran quantitat de feina prèvia i aprovant noves regulacions.

En el Dossier d’aquest número, mirem d’aprofundir precisament en les possibilitats que s’obren en matèries com el finançament de la indústria cultural -que s’acostarà, encara que sigui tímidament, al de països amb sectors creatius més potents-, l’equiparació de drets d’estudiants i professors de música, dansa i altres disciplines artístiques als dels col·lectius homòlegs universitaris i, encara, els avenços en l’Estatut de l’Artista, pendents de culminar.

Malgrat que les competències de la Generalitat en aquests àmbits són limitades, perquè les polítiques es basen en les deduccions fiscals en els impostos de Societats i l’IRPF, i tots dos els gestiona l’Estat, Catalunya fa anys que treballa en la mateixa direcció i de forma conjunta amb la societat civil per reclamar una legislació favorable a la creació i dinamització culturals, aprofitant escletxes com el tram autonòmic de l’IRPF.

En aquesta edició, doncs, posem atenció a aspectes evidentment més prosaics de la música i la cultura, aparentment allunyats dels conceptes de què tractem sovint, però que també han de tenir, com els intèrprets i compositors, inspiració i sensibilitat.

Continuem avançant també, finalment, en aquest any de doble efemèride de la nostra Revista -120è aniversari de la fundació de la capçalera i el 40è de la seva recuperació-, que eclosionarà el darrer quadrimestre de 2024 amb actes que estem preparant amb molta il·lusió.